La Fiscalia sol·licita quatre anys i mig de presó per a Vicens, tres anys i dos mesos per a Nicolau i nou mesos per al comptable del primer
PALMA DE MALLORCA, 2 Dic. (EUROPA PRESS) -
El diputat del Grup Mixt al Parlament, Bartomeu Vicens, l'ex secretari general d'UM, Damià Nicolau, i l'antic comptable del primer, Tomàs Martín, seran jutjats a partir de dimecres que ve per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), acusats dels delictes de prevaricació i malversació de fons públics arran del pagament de 12.020 euros del Consell de Mallorca a canvi d'un informe plagiat sobre el sòl.
Es tracta d'una peça separada del cas Son Oms en què la Fiscalia Anticorrupció sol·licita les penes de 4 anys i sis mesos de presó per a Bartomeu Vicens i de 3 anys i 2 mesos per a Damià Nicolau -tots dos defensats pels lletrats Eduardo Valdivia i Jaime Campaner- pels delictes de malversació de cabals públics i prevaricació administrativa, en el marc d'aquesta peça separada del cas relacionada amb el suposat pagament per part de Vicens dels 12.020 euros de fons públics al seu comptable a canvi d'un informe plagiat d'internet.
Alhora, el Ministeri Públic sol·licita nou mesos de privació de llibertat per a Martín, assistit legalment per Gaspar Oliver i Ricard Mesquida, i per a qui concorren les atenuants de reparació del dany produït i confessió dels fets.
En concret, el tribunal que jutjarà els tres acusats està compost pel president de la Sala, Antonio Terrasa, i els magistrats Francisco Javier Muñoz -ponent de la sentència- i Felisa Vidal. Alhora, la vista arrencarà dimarts a les 9.30 hores amb les qüestions prèvies, l'interrogatori dels imputats i la declaració dels testimonis, mentre que dimecres, des de les 10.00 hores, continuarà la prova testifical i s'exposaran les conclusions i els informes finals.
L'escrit de l'acusació pública, al qual va tenir accés Europa Press, relata que a començament de 2007, quan Vicens ocupava el càrrec de conseller executiu de Territori del Consell, va decidir beneficiar "de manera arbitrària" amb fons públics al seu comptable particular, Tomás Martín, a qui "volia afavorir pels serveis i col·laboracions prestades i com a mitjà per mantenir la seva fidelitat".
És per aquesta raó que va portar a terme les gestions necessàries perquè es creés un expedient de contractació per uns serveis "innecessaris per a l'administració i que no comportaven treball per al seu amic ni cap utilitat" per a la institució que els pagava.
D'aquesta manera, Nicolau, que llavors era director insular de Territori, ha estat convençut per Vicens perquè emetés els informes pertinents sobre la necessitat d'aquest treball a fi de donar "una cobertura jurídica" a la contractació i pogués superar els controls administratius, prestant-se a això dictant resolucions i informes dirigits a efectuar l'expedient de contractació per valor de 12.020 euros.
Així les coses, el comptable, malgrat comunicar que no tenia coneixements ni preparació per a l'esmentat estudi, ha fet el treball mitjançant la còpia i selecció de diverses fonts d'informació pública que la pròpia Conselleria li va facilitar. Segons la Fiscalia, Vicens va autoritzar la contractació arbitrària i va ordenar el pagament de la quantitat pressupostada "amb ple coneixement que el treball era inútil i innecessari i amb la convicció que a ell, personalment, li era més favorable congraciar-se amb Martín".
RECONEIXEMENT DELS FETS
Cal recordar que en la declaració efectuada el passat 26 de maig davant del jutge, Martín ha admès que Vicens li va encarregar fer un estudi sobre el valor del sòl a Mallorca de de cara a l'elaboració de la Llei del Sòl, que li va ser adjudicat per un total de 12.020 euros de l'erari públic.
Tal com va exposar en la seva compareixença, va accedir a la proposta després de "posar reticències" ja que "sóc economista i no dominava el tema", i va plagiar l'informe que li havia demanat, reconeixent que havia extret el seu contingut i estadístiques de diverses pàgines web i d'altres informes sobre el valor del terra que "ja existien". Un extrem que, tot i això, va negar Vicens durant la compareixença que també va portar a terme, on ha afirmat que l'elaboració de l'informe no corresponia a un "plagi" d'informes anteriors.
L'acusat, després de ser preguntat sobre per què no va tornar els diners quan ho va cobrar el 2007, va respondre que "ara m'he adonat de la gravetat", tot i que un dia abans de la seva declaració va retornar en una entitat bancària els 12.020 euros que va percebre per l'estudi, el que la Fiscalia ha acceptat en el seu escrit com a atenuant per la reparació del dany causat, que se suma al fet d'haver confessat el que ha passat.
Martín, qui reconegué haver aconseguit factures falses per evadir impostos davant d'Hisenda i maquillar les comissions obtingudes de la requalificació de Son Oms, ha afirmat que l'obtenció dels 12.020 euros -quantitat màxima que permet la Llei per fer aquest tipus de pagaments sense necessitat de convocar un concurs públic-, no els considera "una recompensa" per l'elaboració de les factures sinó que l'informe va ser encarregat "en un entorn d'amistat" entre Vicens i el seu comptable.
Mentrestant, Vicens ha afirmat en la seva declaració haver encarregat l'estudi, justificant la seva utilitat entorn de decisions a prendre sobre política de sòl, tot i que va negar que indiqués al seu comptable pàgines web on poder extreure i "plagiar" el contingut de l'estudi adjudicat.
Al seu torn, Nicolau va negar que existeixi cap relació entre el procés de requalificació del polígon palmesà i la realització de l'informe sobre el valor del terra a Mallorca i que, segons ha manifestat, ha estat adjudicat al gestor Tomás Martín, "la persona que millor ho podia fer". Suposadament, l'adjudicació de l'estudi hauria servit per recompensar al comptable, que va elaborar suposades factures falses per 295.000 euros per maquillar les comissions obtingudes per la requalificació de Son Oms.
INSTRUCCIÓ DEL CAS SÓN OMS
Cap recordar que ha estat el 27 d'octubre del 2008 quan la Sala civil i Penal del TSJIB s'ha declarat competent per instruir el cas, procedent del jutjat d'instrucció número 2 de Palma, a causa de a la condició d'aforat de Vicens. Es tractava de la primera vegada en la història de la comunitat balear que un jutge ordinari a Balears demanava l'adopció d'una mesura cautelar al TSJIB per a un aforat, com és el cas de Vicens per ser diputat al Parlament.
En relació amb el procediment, la Fiscalia afirma que Vicens va crear una societat, Metalumba, el setembre de 2002, sent número dos de UM, mitjançant la que va cobrar 700.000 euros procedents del 15 % de comissions obtingudes arran de la requalificació del polígon, aprovada pel Consell de Mallorca en 1999. L'empresa ha estat registrada a nom de la seva dona, Antònia Martorell, mentre que la seva presumpta testaferro Elisabeth Diéguez ha estat designada administradora única.
D'altra banda, el jutge va obrir el passat 21 d'octubre una altra peça separada dins del cas Son Oms, coneguda com a Operació Maquillatge, que investiga el suposat desviament de fons públics des de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca cap a UM, i per la qual hauran de declarar en qualitat d'imputats, entre els dies 14 i 18 d' aquest mes, la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, i diversos membres més de la formació regionalista, com els consellers de Turisme i Medi Ambient, Miquel Nadal i Miquel Àngel Grimalt, respectivament.
