PALMA DE MALLORCA, 27 Ago. (EUROPA PRESS) -
Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) va qualificar avui de "nyap" i "d'improvisació" la Llei de Serveis Socials aprovada pel Parlament el mes de juny passat i va augurar que aquesta normativa, que és un "exemple de la irresponsabilitat política comesa en nom de les bones intencions", tindrà "conseqüències nefastes" per a les illes.
Així, el partit ha criticat que la Llei tindrà un "efecte crida" ja que haurà moltes persones que tindran dret a prestacions bàsiques com allotjament, alimentació i vestit, si es compleixen certes condicions que a més, segons ha destacat UPID en un comunicat, aquestes no s'especifiquen en la normativa.
Alhora, ha lamentat que el text no vagi acompanyat de cap memòria econòmica, fet que, segons ha considerat, "la converteix en un text voluntarista sense cap càlcul de possibles beneficiaris, que poden ser 1.000 o més d'un milió".
D'altra banda, ha assenyalat que la Llei suposarà un "previsible augment del dèficit públic", una "intromissió" en l'autonomia dels ajuntaments amb la conseqüent "coerció econòmica" a l'obligar-los a preveure un pressupost específic.
UPiD també va mantenir que la Llei ocasionarà intervencionisme -en entendre que els professionals "poden intervenir en unitats familiars o de convivència"-, així com imprecisió, per no especificar els serveis socials que suposarà la normativa i, finalment, "intervencionisme polític nacionalista".
"OBJECTIU ESPURI" ESTABLIR LA INTEGRACIÓ EN LA LLENGUA PRÒPIA
Segons aquesta formació, el fet d'establir com un dels objectius la integració en la cultura i la llengua pròpia de les illes constitueix un propòsit "totalment espuri i extravagant" d'acord amb la finalitat que posseeixen els serveis socials que, segons UPID, per ser "eficaços" han de ser oferts en "la llengua materna dels beneficiaris".
La Llei de Serveis Socials, que va entrar en vigor el passat 18 d'agost, preveu la protecció de les persones que es troben en situació de dificultat, especialment en el que es refereix als col·lectius més vulnerables.
El Parlament va aprovar aquesta normativa, amb l'abstenció del PP, mitjançant la qual Balears es va convertir en la primera Comunitat Autònoma, que té una Llei d'aquestes característiques i que conté 139 articles i quatre disposicions, mitjançant les quals el Govern preveu, entre d'altres mesures, planificar i garantir la cobertura de les prestacions socials a tots els ciutadans.
D'acord amb allò establert en el text de la normativa, una vegada s'hagi valorat tècnicament que una persona o família es troba en situació de necessitat que li impedeix accedir a una alimentació suficient, l'Administració estarà obligada a suplir-la a través de diverses possibilitats, com l'establiment de menjadors socials, borses d'aliments i beques per a menjadors.
Si l'Administració no ho fa, l'afectat podrà acudir a tribunals per exigir el compliment d'aquest dret subjectiu a no passar gana. El PP es va abstenir argumentant que no queda clar qui assumirà el cost de les garanties que preveu la llei.
Convé assenyalar que altres comunitats tenen mesures similars dins la cartera de serveis socials de les respectives conselleries. Tot i això, les illes es van convertir en la primera regió que vincula a una llei la garantia d'aquests drets, en les mateixes condicions que la sanitat i l'escolarització gratuïta.
