L'informe també alerta de la generació de "treballadors pobres", amb un 19,6% de treballadors en situació d'exclusió
PALMA DE MALLORCA, 9 Oct. (EUROPA PRESS) -
Unes 243.000 persones es troben en situació d'exclusió social a Balears, la qual cosa representa el 21,5% de la població total, i d'elles, 98.000 persones sofreixen exclusió severa, segons el VIII Informe Foessa Balears, que situa 38.000 persones dins de la 'societat expulsada', una part de la població als quals "no estan arribant de manera efica els mecanismes d'ajuda social" i que es preocupen "únicament de poder sobreviure dia a dia".
Així ho ha indicat el secretari tcnic de la Fundació Foessa, Raúl Flores, en la presentació de l'informe a Palma, acompanyat del director de Cáritas Menorca, Gabriel Pons.
L'informe també alerta de la generació de "treballadors pobres", i de l'habitatge com a "factor clau de desigualtat" en la Comunitat.
L'EXCLUSIÓ SOCIAL "S'HA ENQUISTAT" A BALEARS
En vista de les dades de l'informe, Flores ha alertat que l'exclusió social "s'ha enquistat" en l'estructura social a Balears, de manera que per qui la sofreix "resulta realment complicat ascendir en l'escala social".
Dins de les 243.000 persones en exclusió social, l'informe identifica un "grup especialment vulnerable", la població en exclusió social severa (98.000 persones), un sector que sofreix atur persistent, precarietat laboral extrema, habitatge insegur inadequat i "invisibilitat" per part dels partits polítics. Dins d'aquest bloc l'informe descriu com a "societat expulsada" a 38.000 persones.
A pesar que l'exclusió social s'ha redut a Balears respecte a 2013 -des de l'anterior edició de l'informe-, ho ha fet amb una intensitat menor que en el conjunt de l'Estat. "La bonana econmica ha impactat menys en les persones més excloses de Balears", ha lamentat Flores.
En concret, 34.000 persones a Balears han abandonat el llindar mxim d'exclusió, i la 'societat integrada' -la que no té dificultats per portar una vida digna- ha millorat i representa un 43% de la població. Si se sumen les persones en situació d''integració precria', suposa el 89% de la població balear.
Aquestes xifres colloquen Balears com la tercera Comunitat Autnoma amb més exclusió d'Espanya, per darrere de Canries i Extremadura.
UNA NOVA CRISI TINDRIA PITJORS CONSEQÜNCIES
En aquest punt, Flores ha avisat que aquesta societat integrada "s'est fent fallida per la base" i hi ha 211.000 persones "en una situació d'inseguretat important", amb un "matals de resistncia molt més feble que fa uns anys". D'aquesta manera, seran "els primers a incorporar-se a l'exclusió si es produeix una nova desacceleració econmica", ha apuntat el secretari tcnic de Foessa.
Sobre aquest tema, Flores ha detallat que la societat est "pitjor preparada" que el 2008 per rebre una nova crisi, i que "en el cas que es produís, les conseqüncies serien molt pitjors". La "única esperana", ha dit, és que aquesta crisi "tardi molt a arribar perqu es generin polítiques" que afavoreixin que aquestes famílies "es vagin recomponent".
BALEARS, ON MÉS CREIX LA DESIGUALTAT ENTRE RICS I POBRES
Les dades del VIII Informe Foessa situen Balears com la regió on més ha crescut la desigualtat entre rics i pobres, i entre les regions europees amb major desigualtat en termes de renda.
La pujada de la renda mitjana generalitzada a Balears és d'un 11% en l'última dcada, per només aconsegueix un 0,6% entre la població amb menys ingressos. Segons Flores, aix es deu al fet que la sortida de la crisi s'ha basat a Balears en un "creixement de l'ocupació de molt baixa qualitat".
HABITATGE, MOTOR ELEMENTAL DE LA DESIGUALTAT A LES ILLES
L'informe determina que l'habitatge és un "factor clau" de la desigualtat a Balears i una de les principals característiques de l'exclusió social a la Comunitat. Unes 120.000 persones viuen en habitatges inadequats: un 11,5% de la població viu en llars insalumbres i un 4,4% en llars amb deficincies estructurals o en estat de runa, percentatges que han augmentat des de 2013. Així mateix, l'informe comptabilitza 85.000 persones "que viuen amb la incertesa de quedar-se sense habitatge".
A més, un 14% de la població es troba en el llindar de la pobresa severa quan es descompten dels seus ingressos els costos d'habitatge i subministraments. En aquest segment de població, després de pagar aquests conceptes, de mitjana, a una persona sola li queden 288 euros per passar el mes, i en llars de dos adults i dos menors menys de 599 euros al mes.
"L'accés a l'habitatge s'ha convertit en un dret inaccessible", ha denunciat Raúl Flors, que ha avisat que aix est "afectant als projectes vitals dels més joves".
TREBALLADORS POBRES
Un altre dels factors de risc és l'atur i la qualitat de l'ocupació. L'informe avisa que la temporalitat "est generant treballadors pobres i exclosos en itineraris cíclics d'entrada i sortida del mercat laboral".
El percentatge de treballadors en pobresa severa aconsegueix el 8,6%, i un 19,6% sofreix exclusió. A més, l'atur de llarga durada triplica el percentatge registrat el 2007 i aconsegueix el 24% en 2018. Els anomenats treballadors pobres, ha declarat Flores, són "persones excloses malgrat el seu esfor personal, malgrat sortir a lluitar tots els matins pels seus fills".
Com a tercer factor de risc l'informe subratlla les situacions de conflicte social -com a addiccions, relacions familiars deteriorades o maltractament-, que afecten al 13,7% de la població de Balears. Principalment, les relacions conflictives en la llar afecten a 4.000 llars i les addiccions a 48.000. Així mateix, el 27,8% de la població assenyala haver percebut algun tipus de discriminació.
Un altre factor de desigualtat és l'accés als serveis sanitaris: un 10% de la població balear ha deixat de comprar medicines o ha detingut un tractament per falta d'ingressos.
LA POBRESA "S'HERETA"
El secretari tcnic de Foessa ha ressaltat també que les dades apunten a una "transmissió intergeneracional de la pobresa" i a un augment del risc d'exclusió quan es passen dificultats econmiques a la infncia. "L'exclusió s'hereta. Avui més que ahir, la família on neixes determina les teves possibilitats", ha lamentat.
El perfil majoritari d'exclusió a Balears és el d'una llar sustentada per un home, espanyol, d'entre 45 i 64 anys, amb ocupació, que resideix en municipis d'entre 20.000 i 50.000 habitants. Per els qui sofreixen major risc són les dones sustentadoras, de menys de 30 anys, sense estudis complets, en atur i procedents de pasos extracomunitaris. També és especialment important en llars amb menors, monoparentals i famílies nombroses.
"SOCIETAT DESVINCULADA"
L'informe també analitza la relació entre exclusió social i participació política: si a Balears només el 21% de la població general demostra inters en política, el percentatge baixa al 6,2% entre la població exclosa. Per aix, Flores ha alertat de la prdua de qualitat de la democrcia". "Estem arriscant-nos al fet que es buidi de contingut tic i redistributiu, reduint-se a un mer expedient polític on s'emfatitzen les formes i es guarden les aparences", ha denunciat.
L'estudi planteja la necessitat de crear "responsabilitats compartides" entre administracions, entitats no lucratives, empreses i ciutadania; repensar el model de prestacions; i construcció de comunitat i teixit social.
Per la seva banda, a preguntes dels mitjans, Gabriel Pons ha reconegut que Cáritas no dóna provement en Balears per atendre a les persones que demanen ajuda. Després dels serveis públics, Cáritas és la segona via d'ajuda més sollicitada entre les persones en exclusió social.
