AMP.- El ple del Parlament aprova la Llei de Canvi Climtic, que restringir el disel a Balears des de 2025

Marc Pons durante el debate de la Ley
PARLAMENT IB
Publicado: martes, 12 febrero 2019 18:16

PALMA DE MALLORCA, 12 Feb. (EUROPA PRESS) -

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts la Llei de Canvi Climtic i Transició Energtica, que entre altres mesures prohibir l'accés de vehicles disel a Balears des de 2025 i preveu el tancament de les centrals energtiques contaminants a les Illes, amb l'objectiu de bandejar els combustibles fssils i aconseguir un 100% d'energies renovables en la Comunitat per a 2050.

Durant el debat al Parlament no s'ha aprovat cap de les esmenes mantingudes per PP, PI, Podemos, MÉS per Menorca i el Grup Mixt. El text legal complet ha tirat endavant grcies al vot favorable dels partits d'esquerra, mentre que PP, Cs i PI han votat en contra d'alguns articles que han estat igualment aprovats.

En el seu defensa de la norma, el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, ha avisat de l'alta dependncia energtica de Balears i ha mantingut que els objectius que fixa la Llei són "assumibles i ambiciosos".

PROHIBICIÓ A NOUS VEHICLES GASOLINA DES DE 2035

En les mesures de mobilitat, la Llei es proposa disposar de 1.000 punts de recrrega de vehicles elctrics en 2025. Per a aix, a més del veto a l'accés de cotxes disel en 2025, entrar en vigor la mateixa prohibició per a la resta de vehicles contaminants des de 2035 -cotxes, motos, furgons i furgonetes-. Els ja existents a Balears abans d'aquesta data podran continuar circulant.

També introdueix canvis per a les empreses de lloguer de vehicles, un sector que haur de funcionar amb una flota completament elctrica per a 2035.

La Llei de Canvi Climtic, entre altres mesures, també preveu el tancament progressiu de les centrals contaminants, comenant amb Es Murterar (Mallorca) a partir de 2020, per que també afecta a les centrals de Maó, Eivissa i Formentera; obligar els grans aparcaments en superfície a installar marquesines amb plaques fotovoltaiques; i crea l'Institut Balear de l'Energia, que podr crear o participar en mercantils per a comercialitzar energia elctrica en rgim de lliure competncia.

PONS: "ÉS UNA LLEI DE FETS I NO INTENCIONS"

El conseller d'Energia ha intervingut en primer lloc per a defensar el Projecte de Llei, ressaltant la "necessitat de comptar amb un model energtic propi a les Illes", una Comunitat amb gran dependncia energtica i poca implantació de renovables, ha avisat. En aquesta línia, el conseller ha insistit que la norma "és el full de ruta" per a "fer efectiu el canvi de model" i que és una Llei "de fets i no intencions".

Marc Pons també ha criticat als qui s'oposen a la Llei "amb la intenció de mantenir el major temps possible l'actual model energtic, que tants beneficis genera".

Després de l'aprovació de la Llei, preguntat per si tem que la norma sigui recorreguda en els tribunals, Pons ha confiat que té "tota la cobertura jurídica" i ha dit que si es presenta un recurs, Balears defensar el text legal "on faci falta" i "amb tots els arguments".

CRÍTIQUES A la CARTA DE LA CNMC

La carta remesa aquest dilluns al Parlament pel president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competncia (CNMC), José María Marín Quemada, ha centrat bona part del debat. En aquest escrit, el president de l'organisme avisava dels "efectes negatius" de la norma que finalment s'ha aprovat aquest dimarts, i proposava "mesures menys oneroses".

El diputat socialista Dami Borrs ha qüestionat la legitimitat de Marín Quemada per a realitzar aquest advertiment, subratllant els vincles del president de l'organisme amb empreses petrolieres. A més, Borrs ha dit que les esmenes de PP i Cs convertirien la Llei en un mer "manual de bones prctiques" i s'ha preguntat "a qui volen protegir".

Similarment, el diputat de Podemos Carlos Saura ha acusat els diputats del PP de ser "majordoms dels lobbys" i que "sembla que estan esperant que els rics es puguin salvar". El diputat ha alertat dels riscos de l'escalfament global i ha lamentat que les esmenes de l'oposició "qüestionen i relativitzen el seu perill". "Ens trobem en una crulla sense precedents, per moltes cartes de la CNMC intentant pressionar perqu es retiri aquesta Llei", ha incidit.

Per part seva, la diputada de MÉS per Mallorca Joana Aina Campomar ha assegurat que la carta de la CNMC "mostra el menyspreu a la legitimitat d'aquesta Cambra i les seves competncies" i suposa "una ingerncia intolerable que posa en evidncia la seva submissió a l'IBEX 35 i les grans multinacionals". "No podem i no volem anar passet a passet", ha postillat.

Així mateix, la diputada de MÉS per Menorca Patricia Font ha defensat la necessitat de "prendre mesures drstiques des d'avui" i "posar la supervivncia del planeta per davant d'interessos econmics".

EL PP EL FLAMA "POLÍTICA DE LABORATORI"

Des del PP, la diputada Tania Marí ha acusat el 'Pacti' de practicar "política de laboratori" en fer "experiments" amb la mobilitat, i li ha avisat que és necessari aconseguir més consens perqu la llei perduri.

A més, la 'popular' ha dit que la Llei, que ha descrit com a "prohibitiva i impositiva", ser "pionera a lapidar el mercat europeu comú" i per aix el Govern és "més independentista que Puigdemont, perqu no només reneguen d'Espanya sinó d'Europa".

També ha demanat als grups d'esquerra que aprovessin la seva esmena sobre les restriccions als combustibles fssils i així "els tribunals no hauran de tractar un altre nyap socialista".

"No per córrer més arribarem abans, per a més velocitat l'impacte pot ser mortal", ha avisat Marí, que creu que la norma és "una llei de gestos per a reconciliar-se amb l'esquerra ecologista i tapar la carretera Llucmajor-Campos".

Per part de Cs, la diputada Olga Ballester ha defensat un total de 18 esmenes mantingudes pel seu grup fins al debat en el ple, amb les quals pretenien "que es doni compliment als acords de París" respectant "dos principis fonamentals perqu la transició energtica sigui justa". En concret, que es permeti "la reconversió laboral i industrial sense tancament d'empreses ni prdua de llocs de treball" i "que mai es posi en risc la seguretat en el subministrament".

Des del PI, Josep Meli ha lamentat que Balears sigui, al seu judici, "pionera en normativa de Canvi Climtic, per no en fets", i ha considerat que el mateix Govern "reconeix que no són assumibles els objectius" amb l'acord sobri Es Murterar. "L'horitzó temporal de tancament no és realista", ha apuntat el diputat, que ha defensat un pla per a renovació dels vehicles antics.

Finalment, la diputada del Grup Mixt Montserrat Seijas ha recalcat que, si bé la llei "és necessria" i "ningú amb un mínim de sentit comú pot estar en contra", "tot est projectat a un temps futur" sense "afrontar amb els recursos actuals el temps present". "És una llei necessria per utpica. Deixa insatisfet al sector ecologista, la qual cosa posa sobre la taula que es legisla sense els consensos necessaris", ha raonat.

Entre el públic assistent al ple en el qual s'ha aprovat la Llei figuraven el director d'energies renovables de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDEA), Joan Groizard -exdirector general d'Energia del Govern i impulsor de la Llei-; empreses com Endesa i Xarxa Elctrica d'Espanya; el Laboratori de Canvi Climtic de la UIB; i entitats com el GOB, Amics de la Terra, UNEF i Greenpeace, entre altres.