Balears, entre les CCAA on més infermeres es necessiten

Múrcia, Andalusia, C.Valenciana i Galícia són les CCAA on més infermeres es necessiten
CONSEJO GENERAL DE ENFERMERÍA
Publicado 14/5/2019 17:30:41CET

   MADRID/PALMA DE MALLORCA, 14 Maig (EUROPA PRESS) -

   Balears es troba entre les Comunitats Autònomes on més professionals d'Infermeria es necessiten, amb una ràtio actual de 528 infermeres per cada 100.000 habitants, segons l'informe 'Radiografia de la situació dels cuidats infermers a Espanya', dut a terme per l'Institut Espanyol d'Investigació Infermera del Consell General d'Infermeria.

   Balears és a més la quarta regió amb menys atur entre els infermers, amb una taxa de l'1,71 per cent. Pel que fa a especialitats, l'informe destaca que a les Illes s'inclou la de Salut Mental.

   Igualment, el secretari general del Consell General d'Infermeria, Diego Ayuso, ha comentat que Balears és l'única comunitat la consellera de la qual de Sanitat -Patricia Gómez- és infermera.

   També han ressaltat que només a Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana hi ha una Direcció general de Cures ostentada per una infermera; i que a la regió també és de les poques que han implantat un sistema per acreditar als infermers en matèria de prescripció.

DADES GENERALS

   Múrcia, amb 430 infermeres per cada 100.000 habitants, Andalusia (459), Comunitat Valenciana (520), Galícia (520), se situen per davant de Balears pel que fa a manca d'infermers i els segueix Castella-la Manxa (571). La ràtio mitjana d'infermeres que hi ha a Espanya se situa en 532 per cada 100.000 habitants, un valor que està "molt lluny" de la Unió Europea, el qual ascendeix, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, a 852.

   Això suposa que a Espanya hi ha un 38 per cent menys d'infermeres que la mitjana total d'Europa, situant-se el cinquè país per la cua, empatat amb Bulgària, i només per davant de Letònia (490), Xipre (412) i Grècia (341).

   Tenint en compte l'actual ràtio d'infermeres per pacients, Espanya necessitaria 125.000 professionals més per poder prestar una assistència sanitària en igualtat de condicions que els països de la Unió Europea amb economies similars. No obstant això, la situació s'agreuja més en unes comunitats autònomes que en unes altres, com les regions esmentades anteriorment.

   I és que, només Navarra, amb 868, supera la mitjana europea de la ràtio d'infermeres per cada 100.000 habitants, seguida del País Basc (754), Castella i Lleó (689), Madrid (670), Aragó (669), Melilla (661), Astúries (654), Extremadura (653), La Rioja (644), Cantàbria (634), Catalunya (614), Canàries (598) i Ceuta (590).

   "Estem davant un gran desequilibri entre les comunitats autònomes, que provoca que l'atenció sanitària sigui diferent entre elles" ha comentat el sotssecretari general del Consell General d'Infermeria, José Luis Cobos, qui, a més, ha avisat que el dèficit d'infermeres pot anar augmentant cada any, passant de 130.000 els professionals que es necessitaria el 2020 (un 48% més que els actuals) als 179.690 l'any 2028.

   Respecte a les xifres d'ocupació, el treball ha evidenciat també diferències entre les comunitats autònomes, si bé es reconeix la recuperació que hi ha hagut després de la crisi econòmica de 2013, la qual va suposar la destrucció d'uns 20.000 llocs de treball. En l'actualitat la taxa mitjana d'atur entre els professionals d'Infermeria se situa en el 2,61 per cent, superant-se aquesta taxa a Extremadura (6,47% d'atur), Múrcia (5,24%), Ceuta (4,51%), Melilla (4,48%), Andalusia (3,84%) i Castella-la Manxa (2,80%).

   Per contra, les regions on menys atur hi ha entre els infermers són Catalunya (amb una taxa del 0,82%), Madrid (1,12%), Cantàbria (1,21%), Balears (1,71%), La Rioja (1,82%), Canàries (1,86%), Castella i Lleó (1,94%), Navarra (2,07%), País Basc (2,23%), Astúries (2,28%), Aragó (2,36%), Comunitat Valenciana (2,45%) i Galícia (2,51%).

   Davant això, tant Cobos com el president del Consell General d'Infermeria, Florentino Pérez Ragui, han comentat que l'OPE celebrada aquest diumenge no ha suposat la creació de nous llocs de treball, però sí l'estabilització dels contractes temporals i interins.

NO HI HA UNA IMPLANTACIÓ REAL DE LES ESPECIALITATS INFERMERES

   En l'informe s'ha analitzat també el desenvolupament que està tenint en Espanya la implantació de les especialitats d'Infermeria, reflectides en un Reial decret de 2005 i que, després de 14 anys en vigor, només ha tingut un desenvolupament real l'especialitat d'Infermeria Obstètrica-Ginecològica (matrona) en totes les regions. A més, no hi ha cap comunitat que tingui aprovat al seu programa formatiu l'especialitat d'Infermeria en Cures Mèdiques-Quirúrgiques.

   Tal com han recordat els representants del Consell General d'Infermeria, els professionals haurien de formar-se pel sistema de residència i, posteriorment, treballar com a especialistes dins del sistema sanitari. "Un problema endèmic és que, una vegada formats els especialistes, l'Administració no crea les places associades a aquesta especialitat, de manera que el que té el títol d'especialista en Geriatria, per exemple, no ocupa un lloc catalogat com a tal o, fins i tot, desenvolupa la seva tasca en qualsevol altre servei clínic com a Cardiologia o Nefrologia", han dit, per avisar que s'està davant un "frau" perquè es destinen uns recursos públics per formar a uns especialistes que no treballen com a tals en el sistema sanitari.

   Pel que fa al paper que les diferents comunitats autònomes han atorgat a les infermeres en la gestió clínica de centres sanitaris, el secretari general del Consell General d'Infermeria ha assenyalat que a Andalusia el màxim rang és el de viceconsellera.

   Així mateix, prossegueix, actualment només a Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana hi ha una Direcció general de Cures ostentada per una infermera; i Andalusia, Navarra, Madrid i Balears són les úniques que han permès a les infermeres assumir la gerència dels centres sanitaris. Al mateix temps, Andalusia i Castella-la Manxa són les dues úniques comunitats autònomes que han nomenat com a delegat de salut o directors provincials de Sanitat a càrrecs infermers.

ANDALUSIA I BALEARS, LES ÚNIQUES AMB 'PRESCRIPCIÓ INFERMERA'

   La coneguda com a 'prescripció infermera' ha estat un altre dels punts analitzats en l'estudi, desvetllant que, després de l'aprovació del nou Reial decret 1302/2018, només Andalusia i Balears han implantat el sistema. En aquest punt, Cobos ha avisat que el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social encara no ha engegat la Comissió de Protocols i Guies de Pràctica Clínica i Assistencial, encara que ha reconegut que té un termini de dos anys per desenvolupar-la.

   Dit això, el subsecretari general del Consell General d'Infermeria ha assenyalat també que els serveis regionals de salut, excepte Andalusia, encara no han engegat l'Ordenació de Dispensació Infermera (recta) perquè aquests professionals realitzin la corresponent prescripció.

   Finalment, en l'estudi es recorden les agressions que han sofert els professionals d'Infermeria al llarg de l'any 2018, de les quals el 75 per cent són verbals i la majoria es produeixen en les Urgències a causa de la demora en l'atenció percebuda pel pacient.

   En aquest sentit, l'interlocutor policial nacional sanitari de la Policia Nacional, Javier Galbán, ha informat del nombre de denúncies rebudes dels professionals sanitaris davant una agressió per part d'un pacient o familiar en els quatre primers mesos de l'any. Així, al gener es van produir 19 denúncies, al febrer 16, al març 23 i a l'abril 14.

Contador

Para leer más