MADRID/PALMA DE MALLORCA, 14 May. (EUROPA PRESS) -
Balears es troba entre les Comunitats Autnomes on més professionals d'Infermeria es necessiten, amb una rtio actual de 528 infermeres per cada 100.000 habitants, segons l'informe 'Radiografia de la situació dels cuidats infermers a Espanya', dut a terme per l'Institut Espanyol d'Investigació Infermera del Consell General d'Infermeria.
Balears és a més la quarta regió amb menys atur entre els infermers, amb una taxa de l'1,71 per cent. Pel que fa a especialitats, l'informe destaca que a les Illes s'inclou la de Salut Mental.
Igualment, el secretari general del Consell General d'Infermeria, Diego Ayuso, ha comentat que Balears és l'única comunitat la consellera de la qual de Sanitat -Patricia Gómez- és infermera.
També han ressaltat que només a Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana hi ha una Direcció general de Cures ostentada per una infermera; i que a la regió també és de les poques que han implantat un sistema per acreditar als infermers en matria de prescripció.
DADES GENERALS
Múrcia, amb 430 infermeres per cada 100.000 habitants, Andalusia (459), Comunitat Valenciana (520), Galícia (520), se situen per davant de Balears pel que fa a manca d'infermers i els segueix Castella-la Manxa (571). La rtio mitjana d'infermeres que hi ha a Espanya se situa en 532 per cada 100.000 habitants, un valor que est "molt lluny" de la Unió Europea, el qual ascendeix, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, a 852.
Aix suposa que a Espanya hi ha un 38 per cent menys d'infermeres que la mitjana total d'Europa, situant-se el cinqu país per la cua, empatat amb Bulgria, i només per davant de Letnia (490), Xipre (412) i Grcia (341).
Tenint en compte l'actual rtio d'infermeres per pacients, Espanya necessitaria 125.000 professionals més per poder prestar una assistncia sanitria en igualtat de condicions que els pasos de la Unió Europea amb economies similars. No obstant aix, la situació s'agreuja més en unes comunitats autnomes que en unes altres, com les regions esmentades anteriorment.
I és que, només Navarra, amb 868, supera la mitjana europea de la rtio d'infermeres per cada 100.000 habitants, seguida del País Basc (754), Castella i Lleó (689), Madrid (670), Aragó (669), Melilla (661), Astúries (654), Extremadura (653), La Rioja (644), Cantbria (634), Catalunya (614), Canries (598) i Ceuta (590).
"Estem davant un gran desequilibri entre les comunitats autnomes, que provoca que l'atenció sanitria sigui diferent entre elles" ha comentat el sotssecretari general del Consell General d'Infermeria, José Luis Cobos, qui, a més, ha avisat que el dficit d'infermeres pot anar augmentant cada any, passant de 130.000 els professionals que es necessitaria el 2020 (un 48% més que els actuals) als 179.690 l'any 2028.
Respecte a les xifres d'ocupació, el treball ha evidenciat també diferncies entre les comunitats autnomes, si bé es reconeix la recuperació que hi ha hagut després de la crisi econmica de 2013, la qual va suposar la destrucció d'uns 20.000 llocs de treball. En l'actualitat la taxa mitjana d'atur entre els professionals d'Infermeria se situa en el 2,61 per cent, superant-se aquesta taxa a Extremadura (6,47% d'atur), Múrcia (5,24%), Ceuta (4,51%), Melilla (4,48%), Andalusia (3,84%) i Castella-la Manxa (2,80%).
Per contra, les regions on menys atur hi ha entre els infermers són Catalunya (amb una taxa del 0,82%), Madrid (1,12%), Cantbria (1,21%), Balears (1,71%), La Rioja (1,82%), Canries (1,86%), Castella i Lleó (1,94%), Navarra (2,07%), País Basc (2,23%), Astúries (2,28%), Aragó (2,36%), Comunitat Valenciana (2,45%) i Galícia (2,51%).
Davant aix, tant Cobos com el president del Consell General d'Infermeria, Florentino Pérez Ragui, han comentat que l'OPE celebrada aquest diumenge no ha suposat la creació de nous llocs de treball, per sí l'estabilització dels contractes temporals i interins.
NO HI HA UNA IMPLANTACIÓ REAL DE LES ESPECIALITATS INFERMERES
En l'informe s'ha analitzat també el desenvolupament que est tenint en Espanya la implantació de les especialitats d'Infermeria, reflectides en un Reial decret de 2005 i que, després de 14 anys en vigor, només ha tingut un desenvolupament real l'especialitat d'Infermeria Obsttrica-Ginecolgica (matrona) en totes les regions. A més, no hi ha cap comunitat que tingui aprovat al seu programa formatiu l'especialitat d'Infermeria en Cures Mdiques-Quirúrgiques.
Tal com han recordat els representants del Consell General d'Infermeria, els professionals haurien de formar-se pel sistema de residncia i, posteriorment, treballar com a especialistes dins del sistema sanitari. "Un problema endmic és que, una vegada formats els especialistes, l'Administració no crea les places associades a aquesta especialitat, de manera que el que té el títol d'especialista en Geriatria, per exemple, no ocupa un lloc catalogat com a tal o, fins i tot, desenvolupa la seva tasca en qualsevol altre servei clínic com a Cardiologia o Nefrologia", han dit, per avisar que s'est davant un "frau" perqu es destinen uns recursos públics per formar a uns especialistes que no treballen com a tals en el sistema sanitari.
Pel que fa al paper que les diferents comunitats autnomes han atorgat a les infermeres en la gestió clínica de centres sanitaris, el secretari general del Consell General d'Infermeria ha assenyalat que a Andalusia el mxim rang és el de viceconsellera.
Així mateix, prossegueix, actualment només a Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana hi ha una Direcció general de Cures ostentada per una infermera; i Andalusia, Navarra, Madrid i Balears són les úniques que han perms a les infermeres assumir la gerncia dels centres sanitaris. Al mateix temps, Andalusia i Castella-la Manxa són les dues úniques comunitats autnomes que han nomenat com a delegat de salut o directors provincials de Sanitat a crrecs infermers.
ANDALUSIA I BALEARS, LES ÚNIQUES AMB 'PRESCRIPCIÓ INFERMERA'
La coneguda com a 'prescripció infermera' ha estat un altre dels punts analitzats en l'estudi, desvetllant que, després de l'aprovació del nou Reial decret 1302/2018, només Andalusia i Balears han implantat el sistema. En aquest punt, Cobos ha avisat que el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social encara no ha engegat la Comissió de Protocols i Guies de Prctica Clínica i Assistencial, encara que ha reconegut que té un termini de dos anys per desenvolupar-la.
Dit aix, el subsecretari general del Consell General d'Infermeria ha assenyalat també que els serveis regionals de salut, excepte Andalusia, encara no han engegat l'Ordenació de Dispensació Infermera (recta) perqu aquests professionals realitzin la corresponent prescripció.
Finalment, en l'estudi es recorden les agressions que han sofert els professionals d'Infermeria al llarg de l'any 2018, de les quals el 75 per cent són verbals i la majoria es produeixen en les Urgncies a causa de la demora en l'atenció percebuda pel pacient.
En aquest sentit, l'interlocutor policial nacional sanitari de la Policia Nacional, Javier Galbán, ha informat del nombre de denúncies rebudes dels professionals sanitaris davant una agressió per part d'un pacient o familiar en els quatre primers mesos de l'any. Així, al gener es van produir 19 denúncies, al febrer 16, al mar 23 i a l'abril 14.
