Com més jove és la persona que consumeix drogues més probabilitats hi ha de ser addicte, segons una tesi de la UIB

Addicció, drogues, consum, pastilles
CONSELL DE MALLORCA - Archivo
Publicado: martes, 2 abril 2019 17:13

   PALMA DE MALLORCA, 2 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La tesi doctoral 'Efectes conductuals induts per drogues d'abús psicoestimulants en rates a diferents edats durant el desenvolupament: paper de la neurognesi hipocampal', realitzada pel doctorand de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Rubn García Cabrerizo recull que com més jove és una persona que consumeix drogues més probabilitats hi ha de ser addicte.

   Segons ha informat la UIB en un comunicat, els psicoestimulants, com la cocana o els derivats amfetamínics (MDMA, metamfetamina i d-amfetamina), són unes de les drogues més consumides a tot el món, hbit que es comena en l'adolescncia.

   L'adolescncia és considerada una etapa de canvis, tant de comportament com des del punt de vista molecular, i, per tant, d'especial susceptibilitat als efectes neuroquímics produts per les drogues d'abús.

   En concret, s'ha observat que en l'adolescncia augmenten els efectes plaents induts per les drogues i disminueixen els efectes negatius durant l'abstinncia, dues tendncies que podrien ser les causes principals que potencien el consum.

   El primer objectiu de la tesi doctoral de Rubn García es va centrar a comparar els efectes neurotxics diferencials induts per diverses drogues psicoestimulants administrades en diferents edats durant l'adolescncia. Els resultats obtinguts en el primer objectiu van demostrar un efecte neurotxic diferencial indut per les drogues d'estudi depenent de l'edat d'administració.

   D'una banda, es va observar més vulnerabilitat durant l'adolescncia primerenca-mitjana després de l'administració de cocana en dues regions cerebrals. D'altra banda, es va observar una vulnerabilitat més gran durant l'adolescncia tardana després de l'administració dels derivats amfetamínics, i es van mostrar reduccions en la proliferació i supervivncia cellular en el gir dentat de l'hipocamp.

   Finalment, l'últim objectiu va analitzar els possibles efectes beneficiosos d'un tractament antidepressiu no farmacolgic, com és el xoc electroconvulsiu, per millorar les conseqüncies negatives a llarg termini indudes després de l'administració de metamfetamina durant el període de vulnerabilitat adolescent.

   L'aplicació del xoc electroconvulsiu va ser capa de millorar les conseqüncies negatives a llarg termini indudes després de l'administració de metamfetamina en l'adolescncia. Aquests resultats suggereixen un potencial teraputic d'aquest tractament antidepressiu que previndrien els efectes neurotxics induts per la metamfetamina sobre la neurognesi hipocampal.

Leer más acerca de: