PALMA DE MALLORCA, 25 Mar. (EUROPA PRESS) -
La funcionria de Sineu acusada d'utilitzar el seu crrec per rebaixar les mensualitats d'un embargament judicial sobre la seva nmina ha negat aquest dilluns durant el judici que tingués capacitat de donar cap ordre, i ha mantingut que es va limitar a comunicar en un escrit a la mancomunitat que segons la normativa li corresponia un embargament menor.
En aquest sentit, la dona ha sostingut que ella no tenia potestat per donar una ordre d'aquest tipus, ja que correspondria "a l'alcalde", i ha insistit que solament estava informant d'una normativa que ella creia que li beneficiava. Així, ha argumentat que la reducció efectiva de l'embargament no va ser la seva decisió.
Els fets es remunten a 2008, quan la dona va ser condemnada per un Jutjat de Primera Instncia a pagar 12.340 euros (9.493 euros més els interessos) per una demanda relacionada amb el lloguer d'un local comercial. Per cobrar-la, el Jutjat va ordenar l'embargament del seu sou públic i en diversos mesos li van retenir 650 euros.
El 2011, l'acusada va enviar un escrit a la mancomunitat en el qual comunicava que segons un Reial decret Llei aprovat aquest any (de mesures de suport als deutors hipotecaris), la nmina "tindr una retenció de 300 euros".
El fiscal ha emfatitzat, durant les seves preguntes, que la redacció del document assenyalava que s'havia de fer així "fins a una altra ordre". Aquest escrit anava signat per l'acusada com la secretria-interventora i portava el segell i capalera oficials de l'Ajuntament de Sineu.
Enfront d'aix, l'acusada ha raonat que aquesta comunicació no era "un document oficial" sinó "un escrit" seu "com a empleada", perqu "no crea cap dret ni té cap efecte públic". "Jo pensava que m'era aplicable una normativa", ha dit la funcionria, que ha reconegut que es va poder "equivocar" en aquesta interpretació del Reial decret, per ha afegit que "una equivocació no és un delicte".
La dona ha explicat que amb el seu sou vivien tres persones i que al cap d'uns mesos va ser desnonada. "Vaig perdre el meu habitatge", ha dit.
Amb tot, en un altre punt de l'interrogatori l'acusada també ha sostingut que no tindria "sentit" que ella mateixa demorés els pagaments perqu llavors hauria d'abonar més en interessos.
A més, ha dit que en aquella poca tenia "molts problemes" a l'Ajuntament perqu "havia detectat greus irregularitats comptables" i la situació era "molt tibant".
Segons el seu relat, va detectar irregularitats en expedients que es "feien desaparixer", per 100.000 euros, per les quals va comparixer com a declarant davant el llavors fiscal Anticorrupció Pedro Horrach. També ha indicat que va presentar un recurs contenciós contra els pressupostos municipals perqu, segons la seva versió, no li deixaven fiscalitzar-los. "Jo simplement era un ninot de drap, que anava al ple i estenia acta", ha protestat, manifestant que "és una pena que la gent de Sineu no pugui saber on estan aquests diners retrets".
En el judici han comparegut com a testimonis dos alcaldes del municipi en aquella poca, Josep Oliver i Pere Joan Jaume, i una funcionria d'administració, que han assenyalat que la mancomunitat funcionava com una gestoria i elaborava les nmines amb la informació que li proporcionava l'Ajuntament. En el seu torn d'última paraula, la funcionria jutjada els ha acusat de "mentir".
EL FISCAL DIU QUE "ELS FETS ESTAN ABSOLUTAMENT RECONEGUTS"
Durant el seu informe final, el fiscal ha subratllat que "els fets estan absolutament reconeguts", perqu "s'ha reconegut el document essencial", la comunicació a la mancomunitat en la qual, segons el parer de la Fiscalia, l'acusada actuava "en la seva condició de funcionria pública".
El fiscal ha incidit que la mateixa acusada "admet que manca de competncia" per donar aquesta ordre i ha considerat que es tracta d'una resolució absolutament arbitrria".
Per aquests fets, la Fiscalia li imputa un delicte de desobedincia a l'autoritat judicial i de falsedat documental, i li demana cinc anys de presó, un total de 10.800 euros de multa i la inhabilitació del crrec durant cinc anys. Alternativament, ha plantejat que es condemni a l'acusada per un delicte de prevaricació administrativa a deu anys d'inhabilitació per a ocupació pública.
Per la seva banda, la defensa ha sollicitat l'absolució argumentant que "no existeix falsedat documental quan no existeix document públic" sinó un "escrit", i que si la funcionria no era competent per a aix, l'escrit simplement "és nul".
La lletrada defensora ha dit que va ser la mancomunitat qui "no ho va corregir" i que "no hi ha cap desobedincia taxativa a l'ordre judicial" perqu l'acusada "no es va oposar al fet que es realitzessin embargaments", sinó que solament va cercar "vies legals" perqu se li embargués una quantitat menor.
