PALMA DE MALLORCA, 27 Mar. (EUROPA PRESS) -
L'Associació de Promotors Immobiliaris de Balears (Proinba) ha alertat que el dficit d'habitatge a Balears és de 16.000 unitats respecte al ritme de creixement de població que se situa en 15.000 habitants més per any i ha avisat que "no hi ha producte" per a les classes mitjanes de la població ja que "no es promou l'habitatge digne i assequible".
Així ha informat el president de Proinba, Luís Martín, aquest dimecres en una roda de premsa en la qual ha presentat l'informe sobre l'activitat del sector el 2018. En aquest sentit, Martín ha lamentat l'escassetat de sl i la "lenta tramitació" de la construcció d'habitatges que "encareixen" la construcció a més d'informar que les previsions que maneja el sector apunten al fet que la producció d'habitatge s'estabilitzar el 2019 amb una "lleugera pujada" dels preus.
"LA PROMOCIÓ PÚBLICA D'HABITATGE NO SOLUCIONA EL PROBLEMA"
Des de Proinba han censurat "l'extinció" de l'Habitatge de Protecció Pública (VPP) que, segons han explicat, donava el primer accés a l'habitatge. En aquest punt, han apuntat que la promoció pública d'habitatge és "lenta i costosa" i "no soluciona" el "problema" del dficit d'unitats ja que "l'eliminació de la collaboració pública-privada" dificulta l'accés a l'habitatge.
"El problema de l'habitatge no se soluciona amb l'anunci de nous habitatges de protecció pública", ha declarat Martín, qui ha afirmat que el creixement del sector es troba "molt per sota de les necessitats" de la població.
AUGMENT DEL 9,81% EN L'ACTIVITAT DEL SECTOR
D'acord a l'informe d'activitat del sector en 2018, els visats d'habitatge a Balears el 2018 van ser de 1.958 habitatges repartits en 625 habitatges unifamiliars (un 4,58 per cent menys respecte a 2017); 328 habitatges adossats (un 17,56 per cent més respecte a l'any anterior); i 1.005 habitatges plurifamiliars (un 18,37 per cent més respecte a 2017).
Així, els promotors immobiliaris de Balears han destacat l'augment del 9,81 per cent de l'activitat del sector experimentada el 2018 encara que incideixen que el ritme de producció i la bretxa entre la demanda i l'oferta augmentar d'any en any. Respecte a les vendes, segons Proinba el 2018 es van vendre a Balears un total de 15.045 habitatges, 12.720 d'ells usats i 2.707 de nova promoció.
En aquest sentit, Proinba ha apuntat que el mercat d'habitatge de segona m ha experimentat un creixement encara que el sector ha avisat de la reducció de l'estoc d'aquest tipus d'immobles. De fet, Martín ha proposat una collaboració público-privada per "estabilitzar" el sector de la construcció posant el focus en la construcció d'Habitatge de Protecció Pública (VPP) a través de l'ús de solars municipals "infrautilizats".
"El Govern ha de posar aquests solars en mans de la societat, i els promotors ens posem a la seva disposició per revitalitzar el mercat", ha expressat Martín, qui ha reiterat la necessitat d'afavorir la inversió privada per desenvolupar habitatge protegit.
TRAMITACIÓ LENTA I FISCALITAT ELEVADA
A més, ha assegurat que la legislació "no ha ajudat gens" ja que, segons ha raonat, la tramitació urbanística, "l'elevada" fiscalitat en habitatge i l'escassetat de sl "fan molt complicat construir habitatge per posar-lo al mercat a un preu digne i assequible".
Respecte a la fiscalitat, Proinba ha instat l'Administració a realitzar una "revisió profunda" sobre els impostos a l'habitatge alhora que ha proposat que la cessió de solars municipals a promotors "tributi a un impost superredut" del 4 per cent de l'IVA.
A més, han apuntat que el sistema d'habitatge hauria de ser mixt oferint habitatges de lloguer i en compra-venda ja que, segons ha argumentat, els fons voltor i les Societats Cotitzades Annimes d'Inversió al Mercat Immobiliari (Socimis) se centren en el mercat de lloguer amb "expectatives que no són les dels promotors locals".
D'altra banda, Martín ha assenyalat que l'entorn "intervencionista" de l'Administració ha estat "contraproduent per al desenvolupament d'habitatges a preus assequibles" i, a més, ha criticat els "tremends retards" en la tramitació de llicncies que, per llei, s'haurien de donar en 3 mesos encara que, segons ha censurat, "la realitat és que estem entre 8 i 10 mesos per aconseguir llicncies senzilles".
A més, han lamentat la "forta" inseguretat jurídica del sector derivada, entre altres qüestions, de la falta d'adaptació al Pla Territorial o a la nova Llei d'Urbanisme de Balears (LUIB) per part de municipis.
Com a conclusions, Martín ha remarcat la fase de creixement moderat que viu el sector de la construcció a Balears encara que ha posat en relleu la "forta demanda" d'habitatge que "només atén" a segments de població d'elevat poder adquisitiu a causa de l'encariment del sl, la "falta d'ajuda" per part de l'Administració per tramitar els sls i a la "inseguretat jurídica" que "posterga" el creixement de projectes per part de promotors.
