MADRID, 26 Feb. (EUROPA PRESS) -
La Sala Segona del Tribunal Constitucional (TC) ha emès una sentència favorable al recurs d'empara sol·licitat per l'actual director del diari Marca, Eduardo Inda, per la qual anul·la la decisió de l'Audiència Provincial de Palma del 2006 que li condemnava com a autor d'una falta d'injúries lleus després de la publicació en 2003 d'un article en 'El Mundo-El Dia de les Balears' a l'es titllava de xenòfob al fill del president d'Agrupació Social Independent (ASI), Joaquín Rabasco.
El fall de l'Alt Tribunal, publicat avui en el Butlletí Oficial de l'Estat, declara la nul·litat de la sentència del 26 d'octubre del 2006 de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma --a partir d'un recurs presentat per l'al·ludit en la informació, J.B.N. a un fall del jutge penal Número 7 de Mallorca-- i estipula que ha estat vulnerat el "dret a comunicar lliurement informació veraç" dels sol·licitants de l'empara.
Els fets es remunten a un article del diari 'El Mundo-El Dia de les Balears' publicat el juny del 2003 on s'informava en el titular i al cos de l'article que "el fill del president que d'ASI ha estat denunciat per comportament xenòfobs durant la campanya electoral i ha rebut 10,5 milions de pessetes l'agost de 2001 de l'empresa S'Arenal Majo Sport".
Arran d'aquest article, la persona esmentada en la informació va interposar una querella per un delicte d'injúries, sol·licitant la condemna per responsabilitat civil directa de l'empresa editora del diari. Després de les diligències obertes el 2005, el jutge penal Número 7 de Mallorca va emetre una sentència absolutòria en què considerava veraç la informació a partir dels atestats policials a l'interlocutòria.
Després, l'al·ludit va interposar un recurs d'apel·lació que ha estat resolt per l'Audiència Provincial de Palma i que condemnava a Eduardo Inda com a autor d'una falta d'injúries lleus --amb quinze dies de multa amb quota diària de 10 euros-- i va establir una indemnització de 3.000 euros com responsabilitat civil, solidàriament estesa a les entitats Unitat Editorial i rei Sol.
La sentència anul·lada exposava llavors que el querellant no era un personatge públic i que el qualificatiu de 'xenòfob' era un insult o expressió vexatòria "al marge de la veracitat".
A l'analitzar el recurs, el TC entén que en el relat dels fets hi ha constància d'un procediment obert llavors per uns supòsits actes aparentment xenòfobs. A més, addueix com dada significatiu l'existència d'un atestat policial en què es va basar la informació i considera l'article rellevant públicament .
"La informació transmesa era, per tant, veraç en el moment en què es va difondre", exposa el fall de l'Alt Tribunal per detallar que l'article "és rellevant públicament" i que l'expressió utilitzada "no ve a posar en dubte de manera desproporcionada i desvinculada de la informació i les seves fonts l'honorabilitat de l'al·ludit, ni pot ser qualificada d'una mera invenció que no té cobertura constitucional, de manera que es tracta d'un exercici legítim de llibertat d'informació que no pot ser restringida mitjançant una sanció penal", remarca la sentència.
