El conseller diu que "caldrà calibrar molt bé si ens quedem amb els diners assignat o perdem ics milions, que és el preu de conservar la dignitat"
PALMA DE MALLORCA, 16 Feb. (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol ofereix a les illes una aportació addicional de 200 milions d'euros anuals dins del paraigua del nou model de finançament, una quantitat que suposa la meitat del que el Govern exigeix a l'Estat a fi de situar el finançament de les Illes Balears en, com a mínim, la mitjana de les comunitats autònomes, ja que actualment es troba 21 punts per sota, el que la converteix en l'autonomia pitjor finançada de l'Estat.
Així ho va revelar avui el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, qui, en una entrevista a IB3 recollida per Europa Press, ha assegurat que aquesta aportació està "molt allunyada" de la forquilla que va establir el catedràtic Guillem López Casasnovas i amb la qual coincideix el Cercle d'Economia, fixada entre 390 i 700 milions d'euros addicionals.
Per aquesta raó, el conseller ha reiterat que si la proposta del Govern no millora de manera "satisfactòria" el Govern no descarta la possibilitat de no signar el nou finançament. Tot i això, rebutjar el que ofereix l'Estat significaria quedar-se amb el finançament actual, que és totalment "insuficient", de manera "caldrà calibrar molt bé si ens quedem amb els diners assignat o perdem ics milions, que és el preu de conservar la dignitat", ha assenyalat.
En aquest sentit, va puntualitzar que la decisió la prendrà el Govern en el seu conjunt, no la Conselleria d'Hisenda, remarcant que si tots els partits que conformen l'executiu coincideixen que la quantitat assignada és "insuficient" i suposa una "indignitat" acceptar-la, "decidirem què fem", sent conscients que el "cost d'oportunitat" suposarà "quedar-se com estem".
El conseller ha explicat que el Govern ha posat sobre la taula 7.000 milions d'euros addicionals distribuir en totes les comunitats. Pensar que a Balears podrien arribar 700 milions d'euros significa que les illes rebrien el 10% del còmput total, la qual cosa és "descomunal" i alguna cosa "impensable", tenint en compte que Balears representa el 2,4% del conjunt de la població del país.
Tot i això, ha precisat que el paràmetre de la població no deuria tenir-se en compte d'acord amb la xifra demogràfica que actualment té Balears, sinó que la ponderació ha de fer-se "tenint en compte el creixement dels últims deu anys, que ha estat del 30%". "Si no es té en compte el creixement demogràfic, el paràmetre poblacional no servirà de res", ha admès Manera.
Alhora, el conseller va reportar que la quantitat de 7.000 milions d'euros és insuficient i que, coincidint amb el seu homòleg a Catalunya, Antoni Castells, el Govern hauria de posar sobre la taula com a mínim "12.000 milions d'euros", el que permetria "esmorteir" la situació, però a Madrid, ha assenyalat, "ens diuen que estem en moment de restricció pressupostària, de crisis d'ingressos, la qual cosa és comprensible, però mai les crisis pot ser una excusa per a un finançament dolent".
Manera ha confiat que abans del 31 de març el Govern hagi tancat el nou finançament, i ha reconegut que de moment les negociacions amb el Govern sobre el finançament "no són satisfactòries".
En relació amb les inversions de l'Estat a Balears, Manera ha emfatitzat l'elevat increment, del 80%, de les aportacions cap a la comunitat, i en concret, ha precisat que dels 180 milions anuals que es van invertir de mitjana durant el període 1996-2006, ara l'Estat destinarà una mitjana de 400 milions d'euros.
"PERMEABILITZAR" EL CRÈDIT
En un altre ordre de coses Manera ha considerat que els bancs deuen "permeabilitzar" el crèdit sempre en funció amb la solvència dels seus clients, però ha considerat essencial que "no tanquin l'aixeta" perquè les empreses puguin disposar de circulant. Preguntat sobre quan es preveu que Espanya surti de la crisi, Manera ha assegurat que el final d 'aquesta crisi, la "més greu que s'ha viscut mai des del punt de vist econòmic i financer", és impossible de predir.
