A les illes hi ha 30 productes turístics ja implantats que podrien promocionar-se a curt termini
PALMA DE MALLORCA, 25 Ene. (EUROPA PRESS) -
La proliferació de la competència procedent d'altres destinacions que ofereixen 'sol i platja' al mediterrània, els alts preus de la restauració i les connexions aèries, són les principals amenaces que veu la Cambra de Comerç de Mallorca al turisme balear, que només es compensen pel fet que les illes són veteranes en aquesta indústria, es troben prop dels principals emissors i gaudeixen d'una oferta hostalera variada i de qualitat.
Així queda recollit a l'estudi 'Una aproximació als productes turístics emergents de les Illes Balears', que ha estat fet durant dos anys per un equip d'aquesta institució i ha estat donat a conèixer avui a la seu de la mateixa pel seu president, Joan Gual, en companyia del conseller de Turisme, Miquel Ferrer, qui ha afirmat "concebre les Illes Balears com un destí multiproducte", alguna cosa que recull també el 'Pla de Màrqueting' del seu departament autonòmic.
L'informe, presentat per la tècnica Catalina Barceló, constata científicament que les illes es compten fins a 30 productes turístics que, tot i que ja estan implantats, podrien ser promocionats més intensament "a curt termini", el que suposaria un avanç en termes de competitivitat i, a més, contribuiria a "diversificar els productes que ja tenim consolidats", tot i que no aborda la qüestió de la rendibilitat, que és l'aspecte més preocupant.
A les illes hi ha 30 productes turístics ja implantats que podrien promocionar-se a curt termini, segons ha precisat l'experta, qui ha matisat que, de major implantació a menor, les modalitats de 'sol i platja', residencial, nàutica, golf, creuers, cicloturisme i busseig són les que gaudeixen amb major implantació per les bones qualitats que observen els residents dels països emissors a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Alguna cosa en el que, òbviament, no es distingeixen de la resta del Mediterrània.
En una zona més 'groga', l'estudi situa els productes turístics que gaudeixen d'implantació però que tenen més probabilitats de ser desenvolupats, i entre els quals se situen les modalitats de cort professional, com són les reunions --congressos, convencions i incentius--, així com l'oferta lingüística a través d'escoles d 'idiomes i universitats, alguna cosa que s'explota a Malta des de fa temps i amb èxit.
Encara sense sortir d'aquesta zona d'incertesa, l'informe situa ofertes concretes com salut-bellesa, joc, gastronomia, hoteleria de luxe, compres, casaments, oleoturisme i enoturisme com a possibles reclams per a "uns milers" de visitants a l'any. I, confirmant aquesta tesi, Barceló ha apuntat que "de cada 50 euros de despesa mig turístic, deu es consumeixen en un celler", cosa que representa un 20% del total, tot i que altres modalitats gaudeixen de major projecció.
VERD, DEPORTIVO Y CULTURAL EN ZONA 'GROGA'
En l'àmplia zona 'groga' descoberta per la Cambra de Comerç de Mallorca se situen modalitats com el turisme verd, que inclou el que s'entén per pràctiques 'actives' --ràfting, pònting, etc.--, així com càmping, excursionisme, mig rural i ornitològic; el turisme esportiu, que engloba la pesca i les pràctiques eqüestres; i el turisme cultural, en què s'integren les 'escapades' --city-breaks--, el arqueoturisme, l'etnogràfic, així com les visites a fires i trobades, entre d'altres possibilitats.
I, ja entrant decididament a la zona 'vermella', sempre en funció del seu calat --o mera existència-- en la indústria turística de les illes, l'estudi considera que no són en absolut emergents les modalitats de caravàning, cinegètic, científic, cinematogràfic, estudiantil, mitòman, nadalenc, neu, parcs temàtics, pelegrinatge, religiós i espiritual, sanitari i solidari. Tot i això, previsiblement, alguns d'ells mai arribaran a enriquir l'oferta actual.
OFERTA DIFERENCIADA PER A ALGUNS COL·LECTIUS
També preveu l'estudi de màrqueting turístic entre els 'productes grocs' l'oferta destinada a certs col·lectius, com solters, majors, parelles sense nens --o bé, que desitgen passar uns dies sense ells--, familiar, LGTB --lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals--, que tenen en comú el fet que, d'un o un altre manera, busquen una oferta tant alojativa com d'oci diferenciada. Dins d'aquesta categoria s'inclouen els hotels per a mascotes.
Segons la Cambra de Comerç, alguns destins del Mediterrània creixen a un ritme que ronda el 5% en quan a l'evolució del nombre de turistes que els visiten, com és el cas de Tuníssia (4,7%) o Marroc (7,4%); mentre que, en altres casos, el desmarcatge és molt més pronunciat, amb índexs de fins al 10%, a Egipte, o del 19,2% en el cas de Turquia. En canvi, Espanya creix un 3%, amb 59,1 milions de visitants a l'any, només superada per França, amb gairebé 82 milions.
Tot i que Balears és una regió molt concreta i, per tant, no és comparable amb un estat, la seva ràtio és de 9,8 milions de visitants a l'any i, tot i que és superior a la quantitat que reben alguns països mediterranis, com Tuníssia (6,7 milions), Marroc (7,4), o Croàcia (9,3), el balanç determina que perd afluència de turistes a un ritme del -0,9 %. Es tracta d'alguna cosa que també [le] succeeix a Itàlia (-2,4), França (-0,3%), Xipre (-1,7%) i a Malta (-0,8%).
Andalucía
