Els ritmes africans del camerunès Richard Bona recalaran demà a Palma de la mà del Jazz Voyeur Festival

Actualizado: miércoles, 11 noviembre 2009 18:36

El trompetista Terence Blanchard també actuarà divendres al Conservatori de Música de la capital balear


PALMA DE MALLORCA, 11 Nov. (EUROPA PRESS) -

El cantant camerunès i un dels més grans virtuosos de la sota elèctric del món Richard Bona portarà demà els seus ritmes africans a Palma en un concert que oferirà de la mà del Jazz Voyeur Festival i en què conjugarà els sons del continent negre amb els jazz, fregant lleugerament el rock i decantant-se també pels sons més festius i pròxims a la música caribenya o llatina.

Així, en la seva actuació, que tindrà lloc a les 20.30 hores en el Conservatori de Música de Palma a un preu únic de 35 euros, Bona vindrà acompanyat de la seva banda formada per Étienne Stadwijk (teclats); Taylor Haskins (trompeta); Adam Stoler (guitarra), Ernesto Simpson (bateria) i Samuel Torres (percussió).

Bona, actualment un dels millors músics d'Àfrica, al costat de Yossou N'Dour, Manu Dibango i Ismael Lo, entre d'altres, va néixer el 1967 al poble de Minta, al Camerun, i des de molt petit ja es va interessar per la música, gràcies al seu avi, que ha estat un destacat percussionista i cantant.

"Quan tenia tres anys solia xisclar sense raó i, llavors, algú va portar a casa un balafón i ho va estar tocant i jo vaig deixar de plorar, em vaig seure i ho vaig escoltar durant hores", assenyala Bona, qui es va fer el seu propi balafón de fusta i va practicar amb ell entre vuit i 12 hores diàries.

D'aquesta manera, aviat ha estat sol·licitat per a batejos, banquets i casaments, mentre que, després, es va traslladar a la ciutat de Douala amb el seu pare, on va començar a treballar com músic. Aviat es va adonar que podia tocar un instrument només amb veure a un altre músic tocant i ha començat a fer concerts als 11 anys.

En 1980, la vida de Richard Bona va canviar quan un francès es va traslladar a la ciutat i va fundar un club de jazz en un hotel de la zona. Aquest va sentir parlar de Richard i li ha demanat que formés un grup, tot i que el cantant camerunès no sabia en aquesta època res d'aquest estil de música.

Així, l'hotel li subministrava els instruments, de manera que romania tot el dia allà, tocant i aprenent, així com escoltant música, a causa que el propietari del club tenia una col·lecció de 400-500 àlbums de jazz i li ha demanat a Bona que aprengués amb ells.

Després d'una llarga temporada allà, i després de la mort del seu pare, va decidir traslladar-se a París als 22 anys, on va romandre durant un període de set anys en una escola de música aprenent de la música d'artistes com Miles Davis, Chet Baker i Ben Webster.

Un altre dels punts d'inflexió de la seva vida s'ha produït quan la flautista americana Colette Michaan va invitar a Richard a Nova York per a una visita de quatre dies que es van convertir en dues setmanes, tenint en compte que els artistes li van acollir amb gran interès, de manera que el camerunès es va adonar que aquest era el món al qual pertanyia.

Per aquesta raó, es va traslladar a Nova York a final de 1995 i va contactar amb Joe Zawinul, amb qui va tocar a París i es va unir a ell per a la gravació de 'My People' i per fer una gira mundial.

A partir d'aquí, Richard es va convertir en el director musical de Harry Belafonte durant any i mig i aviat es va posar a treballar amb músics tan il·lustres com Larry Coryell, Michael i Randy Brecker, Steve Gadd o Branford Marzalis, on s'aprecia no només el poder sobre l'instrument, sinó la riquesa i expressivitat de la seva veu i les seves qualitats en la composició.

EL TROMPETISTA TERENCE BLANCHARD

El concert de Bona no serà l'única cita amb el jazz aquesta setmana, ja que divendres a les 20.30 hores, actuarà també en el Conservatori de Música de la capital balear Terence Blanchard, nascut a New Orleans, i considerat pel mateix Miles Davis com el trompetista "més brillant de la seva generació".

Blanchard, reconegut internacionalment per les més de 15 bandes sonores que ha interpretat, realitzades per al director novaiorquès Spike Lee ('Banboozled', 'Malcolm X' i 'Clockers', entre d'altres), està molt lligat al moviment de revitalització del jazz, que va tenir lloc els últims anys dels 90 i que va encapçalar i va dirigir la família Marsalis amb el trompetista Wynton Marsalis.

Amb motiu de l'huracà Katrina, que va matar a milers de persones en New Orleans, el trompetista va recollir en el disc 'A Tali of God's Will (Un conte sobre la voluntat divina. Rèquiem pel Katrina), 13 temes emocionals, que van des de l'empipament i la ràbia fins a la compassió, la melancolia i la bellesa.