Recorda que els immigrants tenen l'obligació d'empadronar-se i descarta que els Ajuntaments de les Balears vagin a adoptar la mateixa mesura que a Vic
PALMA DE MALLORCA, 19 Ene. (EUROPA PRESS) -
La Conselleria d'Afers Socials ha iniciat una campanya perquè s'empadronin entre 2.000 i 3.000 immigrants que es troben en situació irregular a Balears, per a la qual cosa repartirà 40.000 tríptics i 2.000 cartells entre les associacions i casals d'estrangers, locutoris, sindicats i oficines de serveis socials.
En una roda de premsa, la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, ha explicat que mitjançant aquesta campanya, que es va posar en marxa fa vuit anys pel passat Pacte de Progrés i que la va continuar el Govern de Jaume Matas, pretén recordar als immigrants la seva "obligació" d'empadronar-se al municipi en el qual resideixen, tal com estableix el Tribunal Constitucional, amb la finalitat de poder accedir a l'educació i a la sanitat pública, així com els serveis socials.
Santiago va revelar que, actualment, un total de 100.000 estrangers no comunitaris estan empadronats en algun dels municipis de les illes, dels quals entre 10.000 i 12.000 es troben en situació irregular. A ells, segons ha indicat, cal sumar els al voltant de 3.000 immigrants irregulars que romanen sense empadronar a l'arxipèlag i als quals va a dirigida l'esmentada campanya.
Concretament, els tríptics i els cartells recorden a aquest col·lectiu que per empadronar-se en un municipi de les illes, és imprescindible aportar la fotocòpia del passaport o del permís de residència o de treball, a més de l'original de l'escriptura de propietat o del contracte de lloguer en vigor o del subministrament de gas, electricitat o telèfon.
Tot i això, Santiago ha recordat que, en el cas que els immigrants no comptin amb passaport, ni amb un contracte de treball ni de lloguer, és suficient que presentin davant de l'Ajuntament un informe del Departament d'Afers Socials que certifiqui que aquesta persona resideix al municipi.
D'altra banda, la consellera ha remarcat que la sanitat pública "no deixa d'atendre a ningú" perquè no estigui empadronat, si bé ha advertit que en aquest cas, s'enviarà a aquesta persona una factura de les despeses ocasionats, tenint en compte que no tenia dret a aquesta atenció sanitària gratuïta.
ELS AJUNTAMENTS DE LES BALEARS NO EMULARAN A VIC
Respecte a la polèmica sorgida a la localitat catalana de Vic, l'Ajuntament del qual pretén deixar d'empadronar als estrangers 'sense papers' emparant-se que entrar a Espanya precisa autorització, Santiago ha assenyalat que "per la informació que tenim i per la posició dels alcaldes, no sembla que els Ajuntaments de les Balears vagin a adoptar aquesta mesura, sinó tot al contrari, ja que estan optant per una política d'integració", tal com, segons la seva opinió, ho demostra el fet que "tots es presentin a la convocatòria de subvencions del Govern per facilitar mediadors culturals".
Així, va recalcar que els Consistoris han de complir l'article 15 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, que estableix que "tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure's en el Padró del municipi en el qual resideixi habitualment" i, en aquesta línia, va augurar que a Balears, no haurà cap Ajuntament que es negui a empadronar als estrangers en situació irregular, ja que aquest tipus de mesures "no s'entenen".
A més, ha recordat que tant la vicepresidenta de l'executiu central, María Teresa Fernández de la Vega, com el Col·legi d'Advocats, han criticat la decisió del consistori de Vic, governat pel democratacristià Josep Maria Vila d'Abadal, perquè considera que s'està "vulnerant els drets i deures dels immigrants sense regularitzar".
D'altra banda, Santiago ha admès que, actualment, "no existeix límit" pel que fa al nombre de persones que es poden empadronar en un habitatge, de manera que ha assenyalat que alguns Ajuntaments s'estan plantejant fixar uns límits per comprovar el "nivell d'amuntegament" d'immigrants que existeix en determinats domicilis, tenint en compte que pot provocar "problemes de salut" entre aquest col·lectiu.
Santiago ha reconegut que hi ha alguns Consistoris de les illes, com el de Palma, que exigeixen a les persones que desitgen empadronar-se un document que acrediti que està residint en un habitatge, si bé ha precisat que aquesta mesura "no és nova", sinó que es va adoptar després que es comprovés que havia persones que s'empadronaven no en funció de la direcció del seu habitatge, sinó del col·legi públic al qual volien matricular als seus fills.
"L'exigència d'aquest certificat pot suposar un obstacle, però no tenim dades que sigui una dificultat, ja que un ciutadà que viu de lloguer pot acreditar que resideix amb la persona que desitja empadronar-se", ha explicat la consellera d'Afers Socials.
