La majoria de les factories estan descapitalitzades i no podran emprendre la producció el març i abril si les financessis tanquen l'aixeta
PALMA DE MALLORCA, 3 Dic. (EUROPA PRESS) -
Les fàbriques de calçat de Mallorca podrien tancar massivament en el primer trimestre de 2009 si els bancs no els comencen a facilitar l'accés als crèdits que necessiten per emprendre la temporada que ve alta, que en el seu cas començarà en el mes de març, i que es destinen al manteniment de la plantilla, la compra de primera matèria i unes altres despeses als quals cal fer front abans que els seus clients comencin a fer efectius els pagaments que corresponen al calçat de la següent temporada.
Així ho va manifestar, en declaracions realitzades a Europa Press, el responsable d'Acció Sindical d'UGT a les illes, Manuel Pelarda, qui va precisar que només aquelles empreses que van diversificar en el seu moment l'activitat cap a altres sectors podran mantenir-se, com és el cas de les quals treballen per al Grup Fluxà, propietari de Camper, però que també té Iberostar i Iberojet, entre d'altres companyies lligades al sector turístic. Per aquesta raó, va considerar que "són poques" les fàbriques que no estan en risc de presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) o concurs de creditors.
D'aquesta forma, va considerar que el futur d'aquesta activitat a l'illa depèn que les entitats bancàries comencin a facilitar els préstecs al valor circulant, cosa que va assegurar que no està succeint. Perquè les fàbriques de calçat de Mallorca "estan descapitalitzades" i no podran reprendre la seva activitat en el període març-abril, llevat que les financeres siguin "sensibles" amb la seva situació; mentre que, "si tanquen l'aixeta, no se salvaran més d'una o dos", va estimar el sindicalista, que va considerar "greu" la situació.
La qüestió és que els empresaris han de servir les seves comandes en dates concretes que són prefixades amb els seus clients, en cas contrari, poden no cobrar-los. Sol tractar-se d'uns dos mesos a partir de la firma del contracte i, a partir d'aquest moment, el pagament per les manufactures pot produir-se en 20 a 60 dies. En total, es dóna un període d'uns quatre o cinc mesos en els quals la fàbrica no percep entrades econòmiques i, en canvi, registra les despeses més important. La solució fins ara estava en els bancs.
Davant d'aquesta situació, Pelarda, qui va treballar durant molts anys en aquest sector abans de ser alliberat sindical, va afirmar que la indústria del calçat "està ferida de mort" per diverses raons, entre les quals va situar, a més de la conjuntura econòmica i financera actual, la deslocalització empresarial, que [alcanza] a la majoria de les marques de les illes, que es troben entre les més reconegudes del món i que cada vegada envien una major part de la seva producció a la península i països asiàtics com la Xina o Índia, a més de a altres comunitats autònomes.
El sindicalista va considerar que "com podria d'únic salvar al sector del calçat seria arribar a un gran pacte amb les empreses per potenciar la fabricació", acció que, de no emprendre's aviat, "en un curt espai de temps deixaríem de tenir una indústria com a tal, sinó que la producció seria un fet residual". I, sobre aquesta qüestió, va apuntar que a començament de la dècada dels anys 80 havia més de 150 fàbriques, davant de les 25 que queden actualment, de les quals una va tancar fa dues setmanes.
L'ÚLTIMA FÀBRICA DE LLUCMAJOR
La població on l'activitat del sector del calçat és més important és Inca, on romanen obertes un total de 14 factories, seguida de Lloseta i Selva, on aquesta indústria es manté des de fa dècades com "espina dorsal" de l'economia i la generació d'ocupació i riquesa per a aquests municipis. En canvi, "Llucmajor ha seguit els passos de Palma, Alaró i Binissalem" i la seva última fàbrica va tancar el mes de novembre passat, tot i haver batut rècords de producció en l'últim any.
Per tenir una idea de la importància que va assolir aquesta indústria que porta dècades en declivi i que ara veu pròxima la seva extinció a l'illa, Manuel Pelarda va recordar que, al seu moment, "proveïa de botes de 'cowboy' a tot els Estats Units", perquè "la famosa bota de Texas es feia a Palma, Alaró i Llucmajor". I, de fet, ell mateix --quan era oficial gudier de primera-- va cosir un parell d'elles per al president Lyndon B. Johnson en els anys 60, segons va recordar.
NO PERDRE MARQUES NI COMERCIALITZACIÓ
Manuel Pelarda es va mostrar convençut de la importància de "no perdre les marques" pròpies de les Balears, que, segons el reconeixement internacional de cadascuna d'elles, va ordenar en un rànquing que encapçalen George's, Camper i Yanko, seguides per Pepe Albadalejo, Lotusse, Farrutx, Collflex, Toni Mora i Bay, producció de la qual està en molts casos deslocalitzada a la Xina o Índia, ja sigui totalment o parcial. A més, fa poc es va recuperar Goril·la, però produeixen a la península.
En un mercat globalitzat com l'actual, on "tot es compra i es ven", el sindicalista tem que s'acabin venent aquestes marques prestigiades i, a més, s'acabi perdent l'altre aspecte que es manté encara indemne, la comercialització. De fet, l'expert va assegurar que "si no tenim això, no tenim res" i va reforçar les seves apreciacions sentenciant que "qui controla les marques i la comercialització ho controla tot", mentre que la fabricació, com s'ha demostrat, pot traslladar-se a altres països.
Segons Pelarda, la fabricació xinesa no rivalitza amb la mallorquina, perquè la seva indústria "no aporta valor afegit", ja que el seu avantatge es basa en una "mà d'obra intensiva", que només és rendible si elabora una elevada quantitat de parells de sabates del mateix model i color, davant de la fabricació "estàndard" que es desenvolupa a l'illa, amb cadenes de producció que responen a múltiples comandes i tipologies, així com amb part dels processos realitzats encara de manera artesanal.
