Retiren l'acusació contra el marit i la dona arriba a una conformitat per rebaixar la petició de pena a sis mesos de presó
PALMA DE MALLORCA, 31 May. (EUROPA PRESS) -
L'acusada Elsa Graciela Miñán ha reconegut avui, en el marc d'un nou judici celebrat dins una altra peça del cas Andratx, la número 3, que el 2002 va iniciar sense llicència al costat del seu marit la construcció d'un habitatge en una parcel·la ubicada en una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) després d'adquirir-la el 1999, malgrat asseverar que ningú els ha advertit que eren incorrent en un delicte urbanístic.
Durant la vista portada a terme en el Jutjat penal número 4, Miñán, qui va arribar a una conformitat amb Fiscalia i acusació particular, que sol·liciten ara contra la imputada sis mesos de presó -respecte dels 24 anteriors-, 12 mesos de multa i sis mesos d'inhabilitació per a la construcció d'immobles, a més de la demolició d'allò construït, ha recordat que la persona que els va vendre el terreny per set milions de pessetes, el mort Gabriel Bennàsar, els ha dit que per construir en ell "havia tripijoc, i no sabíem que calia demanar llicència".
Tal com ha assegurat davant del magistrat Juan Manuel Sobrino i el fiscal anticorrupció Juan Carrau, ha estat arran de l'obertura en 2003 d'un expedient d'infracció urbanística per part del Consell de Mallorca quan van efectuar un projecte de legalització, per a la qual cosa la Institució insular els va donar dos mesos de termini. Així les coses, es van posar en contacte amb l'arquitecte Pedro Pablo Vaquer -també acusat- per portar a terme els treballs que permetessin l'obtenció de la corresponent llicència.
"L'Ajuntament estava al corrent de tot i finalment ens va concedir el permís", va recalcar Miñán, qui ha afirmat que ha estat un empleat de l'empresa de Vaquer qui ha estat a visitar la parcel·la per descobrir el seu estat passat abans de la construcció de l'habitatge i fer-ho constar així en la documentació a lliurar al consistori. Segons Fiscalia i acusació particular, exercida per l'Ajuntament 'andritxol' a través del lletrat Josep de Luis, postulen la inexistència d'un habitatge passat que pogués permetre la seva reforma.
Per la seva banda, el marit de Miñán, Juan Carlos Menéndez, qui ha declarat com a testimoni després de ser-li retirada l'acusació que pesava sobre ell, ha manifestat que "ens fiem de qui ens la va vendre d'acord amb el que ja havia en la parcel·la", ha defensat a preguntes del fiscal. El testimoni ha afirmat, referint-se a les construccions existents, que una part estava ensostrada i que es tractava d'un espai únic. "Intuïm que hi ha hagut xemeneia en algun moment i pel que fa al bany, en habitatges típiques rurals no havia", ha dit.
A més, va negar que hagués aigua corrent perquè la parcel·la no era urbanitzable, tot i que sí existia una cisterna. Tot i això, malgrat el projecte de legalització presentat en el seu moment per avalar l'existència d'un habitatge passat, ha reconegut que tal com es trobaven les restes existents abans de construir l'immoble unifamiliar "decididament no haguéssim entrat a viure". En qualsevol cas, ha recordat que Vaquer va veure la parcel·la quan l'habitatge "ja estava finalitzada i no crec que tingués possibilitat de decidir si s'havia procedit bé".
"HAVIA INDICIS EVIDENTS QUE EXISTIA UN HABITATGE PASSAT"
Sobre aquest extrem, Vaquer, per a qui les acusacions també sol·liciten sis mesos de presó, es va mostrar convençut, d'acord amb les fotos que va veure de la parcel·la ja que "jo personalment no vaig ser, sinó el meu delineant de confiança", que "havia molts indicis evidents que havia existit un habitatge, com murs de gran antiguitat, una xemeneia d'habitatge típica de muntanya, una cisterna i una altura suficient, a més d'una teulada". Fins i tot va arribar a afirmar que es va trobar "amb una espècie de caseta pròxima que em va portar a pensar que era el bany".
L'acusat, qui va cobrar uns mil euros pels serveis que ha ofert al matrimoni, va negar que la construcció del nou habitatge "hagués triplicat" l'extensió passat i ha afirmat que "tot el meu saber professional portava a pensar que els murs eren anteriors a 1956". "No m'explico que s'hagi incoat un expedient perquè no vaig enganyar a l'administració", ha emfatitzat l'acusat.
Ja en el torn d'intervenció dels testimonis, l'assessor jurídic d'Andratx quan es va sol·licitar la llicència de reforma i ampliació, Jacobo Rodríguez Miranda, ha explicat que va emetre dos informes, el primer d'ells favorable ja que llavors no coneixia que "la preexistència del passat habitatge no era tal, sinó que es tractava d'una caseta d'eines". "Si llavors hagués sabut de l'existència d'un expedient d'infracció hagués emès un informe desfavorable", ha afirmat.
En contra d'allò manifestat anteriorment, una altra dels testimonis que ha comparegut en el judici, Margarita T., ha recordat que ha estat a veure la parcel·la en 1999 al costat del seu venedor, Gabriel Bennàsar, i allà "no havia res", ha manifestat de manera rotunda. "A mi això ni em va ni em ve, dic el que he vist i l'únic que havia era una pineda", va incidir la testimoni, qui ha recordat que Bennàsar va comprar el terreny "perquè tenia cabres per allà" i ho va vendre un mes després a Miñán i Menéndez "com negoci, era una trama que tenia ell", va sentenciar.
Cal destacar que aquest és el cinquè judici celebrat dins del cas Andratx, complexitat del qual va provocar l'obertura d'un total de 74 peces separades -de les quals hi ha dos que estan acumulades, per la qual cosa es reduiria a 73). De totes elles, s'ha dictat sentència en quatre (56, 32, 12 i 62), hi ha pendents de judici altres tres i en altres quatre ja està finalitzada tota la instrucció, mentre que s'han decretat un total de 18 sobreseïments ferms i un provisional.
