PALMA DE MALLORCA, 25 de setembre (EUROPA PRESS)-
La modificació puntual del Pla Territorial de Mallorca ha rebut un total de 34 al·legacions, 11 d'elles relatives a la desclassificació de la urbanització d'És Guix, al terme municipal d'Escorca, i altres 10 que fan referència a les Àrees de Reconversió Territorial (ART), sent precisament aquests dos àmbits temàtics les de contingut més rellevant.
Així ho va donar a conèixer avui en roda de premsa la consellera de Territori, Maria Lluïsa Dubon, qui va considerar el nombre d'al·legacions presentades "relativament sota" i "proporcionat" amb l'abast de la modificació de la norma territorial, que va ser aprovada el passat 11 de juliol, amb el vot a favor del PSIB, Bloc i UM, i el rebuig del PP.
Sobre la procedència de la documentació presentada, que està sent ja estudiada pels serveis jurídics de la institució insular, Dubon va explicar que sis de les al·legacions provenen d'Ajuntaments, com és el cas concret d'Escorca -municipi que ha presentat dos-, Santa Margalida, Ariany, Campos i Inca.
Pel que fa als col·lectius que han al·legat va esmentar al PP, el grup ecologista GOB, al Col·legi d'Arquitectes, a l'Associació de Veïns d'Escorca i a la Fundació de La Real, a més d'altres quatre procedents de diverses Administracions públiques. La resta -la gran majoria- són de promotors i associacions de propietaris que reclamen que les ART "que es puguin executar tal com estava previst inicialment", va explicar el director insular de Territori, Jaume Mateu.
PROPOSTES CONCRETES
Així, nou de les al·legacions referides a és Guix són contràries a la seva completa desclassificació, i provenen del PP, del consistori d'Escorca, de l'associació de veïns i la resta dels propietaris, mentre que, en canvi, el GOB i la Conselleria de Medi Ambient "consideren positiva" la proposta d'impedir la construcció en aquest paratge de la Serra de Tramuntana.
A més, Mateu va indicar que de les deu al·legacions que afecten ART, quatre d'elles, -entre les quals figura el GOB-, reclamen "eliminar o revisar més en profunditat" aquestes figures, mentre que la resta són favorables que es mantinguin vigents dins del PTM.
Dubón va matisar alhora que molts dels documents han estat presentats per particulars, en els que es reclamen "qüestions molt concretes que afecten a les seves propietats en sòl rústic". És el cas de l'Associació de La real, que reclama que sigui considerat com sòl rústic i deixi de ser considerat una ART, va afegir.
APROVACIÓ DEFINITIVA
La consellera de Territori va apuntar que a partir d'ara comença un treball d'anàlisi jurídic-administratiu per a, després, procedir a una lectura política que determini si "és oportú o no acceptar alguna de les al·legacions".
A més, caldrà elaborar un informe ambiental, un requisit indispensable per procedir a la seva aprovació definitiva, que segons Dubon, s'allargarà al voltant un any i mig.
Sobre aquesta qüestió, va puntualitzar que la incorporació d'algunes de les al·legacions presentades, "podria requerir d'una nova aprovació inicial", donat el "calat" del seu contingut. Un extrem que, en qualsevol cas, hauran de determinar els serveis jurídics, va remarcar.
En aquest punt, es va referir a la possibilitat d'eliminar les ART -figures que es mantenen vigents en la normativa territorial-, com una qüestió "possible", si bé, va remarcar que es tracta d'un tema de caràcter polític, valoració del qual correspon als partits que governen en la institució. "No cal descartar res a priori", va postil·lar.
