MADRID/PALMA DE MALLORCA, 11 Oct. (EUROPA PRESS) -
La població balear pot créixer fins a un 6,4 % en 2020 si es mantenen les tendències demogràfiques actuals, segons es desprèn de l'enquesta 'Projecció de la Població d'Espanya a curt termini 2010-2020', de l'Institut Nacional d'Estadística INE (INE).
A nivell nacional, la població espanyola pot creixeria fins a un 2,7 % fins a 2020, respecte del 14,8 % de l'última dècada, de manera que es mantindria una taxa anual de creixement demogràfic els anys vinents amb nivells inferiors al 0,35 % i en lleugera tendència decreixent.
Després d'uns anys d'elevat creixement demogràfic, Espanya assoliria poc més de 47 milions d'habitants l'any 2020, en cas de mantenir-se les tendències demogràfiques actuals. Amb això, en el període 2010-2019 la població resident creixeria en 1,2 milions (un 2,7%), respecte dels 5,9 milions d'increment (14,8%) en la primera dècada del segle XXI.
En mitjana anual, el creixement demogràfic seria de 124.591 habitants, molt inferior als 593.931 de la passada dècada. Així, Espanya hauria obert en 2009 un període de continu decreixement del nombre de naixements, després del màxim de 518.503 assolint el 2008 (xifra no observada des de 1981).
Segons explica l'INE, aquest progressiu descens de la natalitat ve determinat per la pròpia estructura de la piràmide poblacional espanyola, a l'estar entrant en edat fèrtil generacions de dones menys nombroses, nascudes durant la crisi de natalitat dels 80 i primers dels 90.
Aquesta evolució de la natalitat es produiria tot i que continués la tendència favorable de la fecunditat de l'última dècada. Per tant, el nombre mitjà de fills per dona assoliria els 1,51 en 2019, front a l'1,40 en 2009.
MATERNITAT MITJANA ALS 31 ANYS
Aquestes mateixes tendències portarien a una estabilització de l'edat mitjana a la maternitat entorn dels 31 anys per als pròxims anys. Al seu torn, en cas de mantenir-se els ritmes de reducció de la incidència de la mortalitat actualment observats, l'esperança de vida al naixement s'incrementaria tant en els homes (en 1,7 anys fins a 80,1 anys) com en les dones (en 1,5 fins a 86,1 anys).
Al mateix temps, l'esperança de vida d'aquells que compleixin 65 anys augmentaria en més d'un any en cada sexe (fins a 19,1 anys en els homes i 23,1 anys en les dones) en els deu pròxims anys.
Tot i això, tot i aquestes contínues millores en l'esperança de vida, el nombre de defuncions de residents a Espanya continuaria amb la seva tendència creixent, a un ritme mitjana d'uns 3.000 més cada any, a causa de al progressiu envelliment de l'estructura de la població.
Amb tot això, el creixement natural de la població d'Espanya s'alentiria de mica en mica després d'haver assolit el màxim dels últims 25 anys el 2008 (134.305). Així, la diferència entre naixements i defuncions a penes superaria el saldo nul a l'horitzó de 2019 (amb 6.180).
CREIXEMENT MIGRATORI
D'acord a les últimes informacions disponibles, el flux immigratori assoliria el 2010 un nivell pròxim als 460.000 immigrants, lleugerament inferior a l'observat en 2009. Tal xifra suposaria una reducció del 54,4 % respecte al milió de persones que van entrar a Espanya procedents de l'estranger durant 2007.
A més, la projecció es realitza mantenint en un nivell constant per als pròxims deu anys tant el flux immigratori com la propensió de la població a emigrar a l'estranger, previstos a dia d'avui per al 2010.
D'això resulta un saldo migratori exterior de 684.672 persones en el període 2010-2019, situant-se per sota de les 80.000 persones en la gairebé totalitat dels anys de l'esmentat període.
TAXA DE DEPENDÈNCIA
La disminució al número anual de naixements faria decréixer la població de zero a quatre anys resident a Espanya en 214.681 nens (un 8,7 %) en els pròxims deu anys. Tot i això, l'evolució positiva de la natalitat en els últims 15 anys faria que la població de cinc a quinze anys registrés, en 2020, un increment de 618.204 (un 12,8 %) respecte al seu volum actual.
D'altra banda, l'envelliment de la piràmide poblacional provocaria una reducció de persones en edat de treballar (de 16 a 64 anys) de gairebé mig milió d'efectius (un 1,6 %) en deu anys.
Paral·lelament, el grup d'edat de majors de 64 anys seria el que mostraria un increment més notable, amb 1,3 milions de persones més en 2020 (un 17,1 %), assolint el 19,2 % de la població total.
Amb tot això, la taxa de dependència (entesa com el quocient, en tant %, entre la població menor de 16 anys o més gran de 64 i la població de 16 a 64 anys) s'elevaria en sis punts en els pròxims deu anys, fins al 55,1 %.
EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA PER COMUNITATS AUTÒNOMES
La reducció del flux immigratori procedent de l'estranger i el mateix envelliment poblacional redueix el potencial de creixement demogràfic en totes les regions d'Espanya.
De fet, la prolongació de les tendències demogràfiques actualment observades als pròxims deu anys comportaria que es registressin [decrecimientos] poblacionals en cinc comunitats autònomes: Principat d'Astúries (-3,2 %), El País Basc (-2,0 %), Castella i Lleó (-1,9 %), Galícia (-1,6 %) i la Rioja (-1,3 %).
En la gran majoria d'elles el nombre de naixements es veuria clarament superat pel de defuncions. De fet, en set comunitats autònomes el saldo vegetatiu del període 2010-2019 seria negatiu, destacant els casos de Galícia (-108.211), Castella i Lleó (-92.933) i Principat d'Astúries (-57.244).
En la banda oposada se situarien Castella-la Manxa (6,4 %), Illes Balears (6,4 %), Múrcia (6 %), la Comunitat Foral de Navarra (5,5 %), Comunitat de Madrid (5,4 %) i Andalusia (5 %), a més de les ciutats autònomes de Ceuta-Melilla, amb creixements poblacionals superiors al cinc % a totes elles.
En el que es refereix al component migratori, de mantenir-se els nivells actuals, la migració exterior tindrà una contribució al creixement demogràfic de cada comunitat autònoma molt inferior a la registrada en anys passats.
De fet, al global del període 2010-2019 les comunitats autònomes de Catalunya, El País Basc i la Rioja presentarien un saldo exterior negatiu. Els últims anys s'ha observat un canvi destacat en la tendència dels saldos migratoris interprovincials.
Segons l'INE, especialment significatius són els casos de les Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid i Canàries. Els resultats de la projecció reflecteixen aquesta tendència.
