PALMA DE MALLORCA, 31 May. (EUROPA PRESS) -
La Sala del que té de Penal el Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs de l'empresari hoteler Jaime Moll, qui sol·licitava que se li eximís del pagament de les costes del cas 'Royaltur', de manera que confirma la decisió presa sobre aquesta qüestió per l'Audiència Provincial. A més, també se li imposen que assumeixi els costos originats pel seu recurs.
L'alt tribunal desestima en una interlocutòria el recurs de Moll i aprecia la resolució del tribunal d'instància "ajusta a Dret", ja que "omple prou" l'argumentació del pressupost que habilita la imposició de costes, és a dir, "la temeritat o mala fe en la presumpció de l'acció penal.
Cap recordar que Moll va exercir durant el procés l'acusació particular en aquest procés i mantenia que es va sentir estafat per una relació contractual, el que va motivar la pèrdua diversos béns de la seva propietat.
El Suprem recorda en la seva interlocutòria que no hi ha un concepte o definició legal de temeritat o mala fe i que se sol entendre com pauta general, que aquestes circumstàncies concorren quan es "no tingui tota consistència i que la injustícia de la seva reclamació sigui tan patent que hagi de ser coneguda per qui la va exercitar, d'aquí que hagi de respondre per les despeses i perjudicis econòmics causats amb la seva temerària actuació".
Alhora, l'alt tribunal al·ludeix a la prova oral practicada en el judici i diu que "no cal oblidar" que el Ministeri Públic "no sostingués acusació" després del període de diligències, optant per mostrar la seva posició en el cas a l'apartat de conclusions provisionals.
Per al Suprem "no resulta intranscendent, des d'una perspectiva diacrònica, el fet que el suposat engranatge de l'engany ordit pels querellats a fi de despatrimonialitzar en profit propi a la mercantil 'Royal Resort' de la qual formava part 'Royaltur S.A' datava d'agost de 1993, concloent-se mitjançant el contracte signat el 21 de desembre de 1993 ens querellants i querellats (...) i no fos fins a 1997" quan Moll es va sentir afectat "per mida espoliació i interposés la corresponent querella".
A més, la Sala penal crida L'atenció que aquesta data coincidís precisament amb "el fi dolent d'uns tractes mantinguts per les dues parts en relació amb la venda del complex immobiliari 'Royal Mediterrània' (a Mallorca) per un import que ascendia a cinc mil milions de les antigues pessetes i "que anava destinat a sufragar part del deute que la mercantil mantenia amb la Banca March".
Alhora, la sentència diu que resulta destacable "la molt ulterior adhesió a la querella de la resta dels querellants", tots ells pertanyents al cercle íntim Moll i "als qui s'havia compromès a sufragar els costos econòmics derivats de la reclamació processal".
"Alhora, queden aclaridors els documents redactats pel mateix querellant en dates coetànies al definitiu contracte de venda de participacions socials de data 21 de juliol de 1995, en els que agraeix als querellats les gestions realitzades i manifesta la seva intenció de sortir de l'accionariat demanant un preu cert per les seves participacions a més de l'acta notarial de renúncia a l 'exercici de tota acció a resultes de l'execució del precitat contracte", afegeix el Tribunal Suprem.
