Estaràs presentarà una proposta perquè la llei de dependència prevegi la complementarietat de prestacions
PALMA DE MALLORCA, 3 de desembre (EUROPA PRESS)
El president de la Unió d'Associacions i Centres d'Assistència a Minusvàlids de les Balears (UNAC), Manuel Zafra, ha assegurat avui que, tal com estableix la llei, si les administracions públiques i les empreses privades de més de 50 treballadors de les illes contractessin a un 2% d'utilitzats amb discapacitat no hauria persones d 'aquest col·lectiu en l'atur.
Així ho ha assegurat avui Safra durant una sessió extraordinària celebrada al Parlament amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat en què membres de les diferents associacions van poder intervenir per preguntar els seus dubtes als propis representants polítics.
Tot i això, sobre l'ocupació també es va referir el parlamentari socialista Miquel Àngel Coll, qui va revelar que el Govern farà un gran esforç amb els empresaris de la Comunitat per "garantir" que una quota de la contractació la realitzin entre persones amb algun tipus de discapacitat.
La futura Llei de Serveis Socials va ser un dels temes més destacats durant la sessió en la Cambra balear presidida per la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar. Així, la presidenta del PP balear, Rosa Estaràs, ha donat suport a, de la mateixa manera que la resta de parlamentaris que van intervenir, la seva creació però va reivindicar la necessitat que aquesta posi un èmfasi especial en la prevenció.
D'altra banda, la 'popular' va reclamar a l'Administració que, de la mateixa manera que el 'Pla Renovi' facilitarà els tràmits burocràtics als empresaris del sector turístic, s'adopti una mesura semblant pel que fa als serveis socials "perquè no hagi tanta burocràcia".
LLEI DE DEPENDÈNCIA
Alhora, Estaràs es va comprometre a presentar una alternativa al Govern perquè la Llei de dependència prevegi la complementarietat de recursos en els casos d'alta dependència en els quals les persones necessitin més d'una prestació.
De fet, aquesta llei va ser d'una de les més debatudes i criticades per les persones discapacitades que van prendre la paraula. Així, Safra va destacar que va generar moltes expectatives abans de la seva posada en marxa però que, després d'aquesta, també va provocar una gran quantitat de "decepcions" i va remarcar el seu desig que la seva implantació "no sigui tan llarga" com la que ha tingut una altra normativa.
A més, es va lamentar que la llei de dependència "margini i exclogui" a persones amb malaltia mental ja que l'escala no està adaptada el col·lectiu. Sobre aquest aspecte, el parlamentari Josep Melià va contestar que encara es tracta d'un "instrument legal jove" que porta poc temps en vigor de manera que cal donar "cert temps" a la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració perquè realitzi el seu "desenvolupament total".
Per part del Bloc, Miquel Àngel Llauger va valorar de manera positiva la creació d'aquest nou marc per a les persones en situació de dependència però va indicar que presenta "dificultats de finançament". Tot i això, es va congratular que ja rebin la prestació a prop de 6.000 persones a les illes.
ESCOLES INCLUSIVES I EDUCACIÓ
La parlamentària del Grup Mixt, Esperança Marí, va indicar que el "repte" pel que fa a discapacitat és aconseguir una regulació per a l'educació especial. En aquest sentit, va apuntar que a Balears cal treballar en el model d'"escola inclusiva" i posseir, així, els recursos tècnics i materials necessaris per aconseguir el desenvolupament de les capacitats de l'alumnat de manera que es combini el seu aprenentatge amb la socialització.
Marí també va remarcar la necessitat de donar una formació adequada al professorat dels centres educatius per facilitar la diagnosi dels menors, així com d'incorporar el llenguatge de signes en els estudis de Formació Professional.
Preguntada per una mare amb una nena amb Síndrome de Down sobre si durant el pròxim curs aquest col·lectiu comptaria amb un servei de suport especialitzat (UVAI), la parlamentària va sostenir que sol·licitaria a la Conselleria d'Educació i Cultura la possibilitat de continuar aquest servei com "alguna cosa complementari i de reforç".
Durant la sessió va haver altres qüestions formulades pels mateixos interessats com quan Balears podrà tenir un centre dedicat a la lesió modular i quan es procedirà a l'obertura del centre Joan Crespí. Llauger va indicar que serà el futur Hospital de Son Espases el que present una unitat de lesions modulars i, pel que fa a Joan Crespí, va manifestar que el concurs per a la seva gestió es va declarar desert de manera que el Govern es dirigirà a les empreses que reuneixin les garanties per "oferir un bon servei".
Pel que fa al transport de persones amb discapacitat als centres concertats de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), que a partir del pròxim 1 de gener no es prestarà, el socialista Miquel Àngel Coll va manifestar que a la resta d'illes es tracta d'un servei del qual s'encarrega el mateix Consell Insular de manera que, a Mallorca, serà un tema que s'abordarà entre l'executiu balear i la institució insular presidida per Francina Armengol.
BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
El president de l'UNAC va criticar també "l'incompliment" que existeix en la Comunitat pel que fa a la supressió de barreres arquitectòniques, tot i això, Coll es va mostrar "disposat a donar canya al Govern" sobre aquesta qüestió.
A més, la presidenta del PP va reclamar que el Govern espanyol, el Govern i els Consells "s'impliquin amb els pressupostos" ja que "si les lleis no van acompanyades de recursos no arribarem a final de mes", va valorar.
Alhora, Estaràs va posar èmfasi en la prevenció, alguna cosa que es veuria afavorit per la realització de proves gratuïtes. Aquest factor, segons va indicar la popular provocaria que, després, ocasionés menys despesa a les administracions.
Munar va recordar, durant les seves paraules de benvinguda als diferents col·lectius, que el dia 14 d'octubre de 1992 l'Organització de les Nacions Unides va declarar el dia 3 de desembre com Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Així, va remarcar que els resultats de la lluita per la igualtat comencen a ser visibles però que "encara queda molt per fer" ja que s'està "lluny dels resultats desitjables".
