AMPL-La 'Plataforma No a TCI' es constitueix "contra els tractats de lliure comer" i llana una recollida de signatures

PALMA DE MALLORCA, 22 Ene. (EUROPA PRESS) -

La Plataforma 'Mallorca no als Tractats de Comer i Inversió' (Plataforma No als TCI) s'ha constitut aquest dimarts "contra els tractats de comer" ja que "beneficien les grans multinacionals i posen fora de joc el mecanisme ordinari de la justícia" dels Estats, segons han opinat en roda de premsa.

A més, han llanat una campanya de recollida de signatures a nivell europeu que coincideix amb l'inici del Frum Econmic de Davos i en la qual pretenen arribar a les 250.000 signatures "per defensar els drets de la ciutadania davant el lliure mercat".

En roda de premsa, la Plataforma s'ha referit a la "vulnerabilitat" del territori insular ja que "implica una legislació específica" i han assenyalat que "estan oberts a parlar amb tots els partits" de Balears per "influir" en les eleccions del mes de maig. A més, han criticat els tribunals d'arbitratge inclosos en els tractats de comer que "permeten a les multinacionals demandar els Estats en tribunals privats".

En aquest sentit, un dels membres de la Plataforma 'No als TCI', Josep Valero, ha demanat la "fi del sistema de Solució de Controvrsies entre Inversors i Estats" -ISDS, en les seves sigles en angls- que incorporen els tractats de comer i inversions ja que, segons ha destacat, "són un matals jurídic que atorga a les multinacionals el dret de demandar els Estats", una qüestió que, segons la seva opinió, suposa un "endeutament de les administracions públiques".

ACUSEN ELS TCI D'ANAR "CONTRA LA SOBIRANIA" ESTATAL

Així mateix, Valero ha assegurat que els tractats de lliure comer "desregulen les economies prpies i ataquen la sobirania dels Estats" i ha afirmat que, "encara que sembli un tema abstracte, afecta a tota la ciutadania". En aquest sentit, ha remarcat la "importncia de defensar la sobirania dels pobles" de cara a les properes eleccions europees, autonmiques i municipals de maig.

En la mateixa línia, un altre dels membres de la Plataforma, Felip Jaume, ha etzibat que "les normes d'aquests tractats són superiors al dret de la prpia Unió Europea" i ha titllat de "perill" el fet que les institucions "donin un xec en blanc a les multinacionals perqu administrin l'economia sense que la ciutadania ho spiga".

UNA PLATAFORMA AMB MÉS DE 15 ENTITATS DE BALEARS

En aquest sentit, també exigeixen el "dret de les administracions públiques" a desenvolupar una "planificació democrtica" que protegeixi els espais naturals i el territori així com l'avaluació dels "impactes" d'aquest tipus de tractats.

En la mateixa línia, han proposat que l'Organització de les Nacions Unides (ONU) estableixi un "tractat vinculant" que marqui les regles de les multinacionals i que "obligui a complir amb els drets humans i amb un sistema de comer més just".

Segons han destacat, a Balears la Plataforma integra un total de 18 entitats, organitzacions, moviments socials i fundacions entre les quals s'inclouen el Grup d'Ornitologia Balear (GOB), MÉS per Mallorca, Amics de la Terra, els sindicats STEI Intersindical, Comissions Obreres i Unió General de Treballadors o Attac Mallorca, entre d'altres.

La iniciativa s'emmarca en una campanya europea que, sota el títol 'Drets per a les persones, normes per a les transnacionals - Stop ISDS', preveu recollir un milió de signatures a tot el continent en tres dies.