PALMA DE MALLORCA, 12 Feb. (EUROPA PRESS) -
La compravenda d'habitatges ha descendit a Balears un 2,9 per cent durant l'any 2018, després d'intercanviar-se un total de 15.427 immobles, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que precisa que a nivell nacional la compravenda d'habitatges es va incrementar un 10,1 per cent, fins a arribar a les 515.051 unitats.
Les dades ofertes a l'Estadística de Transmissions de Drets de la Propietat de l'INE, recollits per Europa Press, reflecteixen que per cada 100.000 habitants Balears va ser la segona comunitat --després de Comunitat Valenciana-- en la qual més va augmentar la compravenda d'habitatges l'any passat. D'aquesta manera, en el conjunt de 2018, es van registrar 1.641 transmissions per cada 100.000 habitants.
DESEMBRE
Respecte al mes de desembre, a Balears es van transmetre 1.650 habitatges. D'aquestes, 1.026 van ser compravendes, 110 donacions, una permuta, 258 herncies i 255 unes altres. Dels 1.026 habitatges que van ser objecte de compravenda, 1.003 van ser lliures, 23 protegides, 196 habitatge nou i 830 habitatge usat.
Al desembre, sumant les finques urbanes (habitatges, solars i altres immobles de naturalesa urbana) i les rústiques, el total de finques transmeses a Balears ha estat de 3.655, de les quals la major part de les transaccions van correspondre a habitatges, amb 1.650, 762, a rústiques 1.074 altres urbanes i 169 solars.
Es van transmetre a més, 2.893 finques urbanes. D'aquestes, 1.697 van ser mitjanant compravenda, 225 per donació, una via permuta, 480 per herncia i 490 per altres vies.
Així mateix, de les 762 finques rústiques transmeses, 253 van ser mitjanant compravenda, 111 per donació, una via permuta, 282 per herncia i 115 per altres vies.
DADES NACIONALS
A nivell nacional, tant el mercat de segona m com el d'habitatge nou han estat els impulsors d'aquest creixement anual, el cinqu consecutiu després que la compravenda d'habitatges pugés un 2 per cent el 2014, un 11,5 per cent el 2015, un 14 per cent el 2016 i un 15,4 per cent l'any 2017. El de 2018 ha estat, d'aquesta manera, l'avan anual més moderat des de 2014.
En el període de crisi, els pitjors anys per a les transaccions d'habitatge van ser 2009 i 2008, en els quals aquestes operacions es van desplomar un 25,1 per cent i un 28,8 per cent, respectivament. En 2012 i 2011, encara es registraven descensos de dos dígits (-11,5 per cent i -18,1 per cent), mentre que el 2013 la caiguda es va moderar fins a el 1,9 per cent per la fi dels beneficis fiscals per a l'adquisició d'habitatge.
El repunt de la compravenda d'habitatges l'any 2018 s'ha a causa del creixement experimentat en les operacions sobre pisos de segona m, que van augmentar un 9,9 per cent, fins el 422.531 transaccions, la seva xifra més alta des de 2007, i també a les operacions sobre habitatges nous, que es van incrementar un 11,1 per cent l'any passat, fins a sumar 92.520, el seu volum més alt des de 2014.
El 90,3 per cent dels habitatges transmesos per compravenda durant l'any passat van ser habitatges lliures i el 9,7 per cent, protegides. En total, la compravenda d'habitatges lliures va pujar un 10,1 per cent en 2018, fins el 465.083 operacions, mentre que la compravenda d'habitatges protegits va repuntar un 10,3 per cent, fins el 49.968 transaccions, la seva xifra més alta en vuit anys. Amb aquest augment, la compravenda d'habitatges protegits encadena quatre anys consecutius d'alces.
El 2018, el major nombre de compravendes d'habitatges per cada 100.000 habitants es va donar en Comunitat Valenciana (2.010), Balears (1.641) i Andalusia (1.537).
Andalusia va ser la regió que més operacions sobre habitatges va realitzar l'any passat, amb 101.330 compravendes, seguida de Catalunya (81.020), Comunitat Valenciana (78.800) i Madrid (75.845).
