Estatut.- El Tribunal Constitucional conclou el ple sense aconseguir sentència sobre el recurs del PP

MADRID, 10 Jun. (EUROPA PRESS) -

El ple del Tribunal Constitucional va esgotar avui la seva última convocatòria de ple sense aconseguir tirar endavant la sentència que ha de resoldre el recurs que va interposar fa fa gairebé quatre anys el PP contra l'Estatut de Catalunya.

Després de gairebé quatre hores de reunió, els deu magistrats que tenen l'obligació de dictaminar sobre aquest assumpte van concloure el seu conclave sense que de moment hi hagi transcendit el contingut del mateix, si es va arribar a deliberar a fons sobre l'esborrany de la presidenta, María Emilia Casas, o si es va adoptar algun acord concret sobre la possibilitat de votar el text article per article.

L'única dada aportada de manera oficial pel gabinet de premsa de l'alt tribunal és que no existeix encara sentència i que els magistrats no van arribar a votar l'esborrany a la reunió d'avui. El ple no continuarà eta tarda, no està previst que es reuneixi demà ni tampoc hi ha data fixada per a una nova convocatòria.

Fonts de l'alt tribunal han assenyalat que, en principi, cap dels deu magistrats que deliberen sobre aquest assumpte és contrari a anar dictaminant sobre l'esborrany per blocs o fins i tot precepte per precepte, basant-se a l'article 254 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que assenyala que "la votació, segons el parer del president (del tribunal), podrà tenir lloc separadament sobre els diferents pronunciaments de fet o de dret que hagin de fer-se, o part de la decisió que hi hagi de dictar-se".

RECURSOS PENDENTS

El ple d'avui va començar a celebrar-se passades les 10.00 hores tot i estar encara pendents de resolució els recursos de súplica plantejats tant pel Govern com pel Parlament catalans contra la negativa del tribunal a declarar-se incompetent per dictar sentència sobre aquest assumpte, ja que la tramitació d'aquests incidents no té caràcter suspensiu (article 93.2 de la LOTC).

A aquest recurs s'uneix la carta enviada ahir a la nit per la Generalitat sol·licitant que s'anul·li la recusació del magistrat Pablo Pérez-Tremps (que es va aprovar a instàncies del PP) al·legant que, ja que aquest magistrat només va assessorar en els aspectes de l'Estatut relatius a les relacions exteriors de la comunitat autònoma, podria ser present en la votació relativa als articles que no es refereixin a aquest aspecte.

Dimarts passat, el Tribunal Constitucional va acordar donar un termini de tres dies a l'Advocacia de l'Estat, a la Fiscalia i als set recurrents de l'Estatut de Catalunya (el PP, el Defensor del Poble i les comunitats autònomes d'Aragó, Múrcia, la Rioja, Balears i València) perquè es pronunciïn sobre els recursos interposats sobre la qüestió de competència.

Aquests recursos plantegen falta de legitimitat del tribunal per haver extingit diversos magistrats, entre els quals hi ha la seva presidenta, el mandat per al que han estat designats per les Corts. Per aquesta raó, i malgrat que no tenen caràcter suspensiu, és probable que el tribunal hi hagi optat avui per no deliberar sobre l'últim esborrany de la sentència fins a haver solucionat aquesta incidència processal.

El contingut de la ponència que es portava avui al ple no modifica substancialment el presentat fa uns mesos per la magistrada de l'anomenat 'sector progressista' d'aquest òrgan Elisa Pérez Vera, que ha estat estirat per sis vots a quatre malgrat contenir l'anul·lació de diversos dels preceptes de la norma catalana.

FORMES DE VOT

Per aquesta raó, i en previsió que no pogués arribar-se al consens necessari, la presidenta estaria disposada a votar article per article amb tal d'aconseguir d'una vegada una sentència abans de l'estiu que ve, segons ha manifestat ella mateixa fa un parell de setmanes a un grup de periodistes.

Casas es va fer càrrec de la ponència sobre la sentència de l'Estatut el passat 19 de maig, després que el passat ponent, el vicepresident d'aquest òrgan i magistrat del "bloc conservador", Guillermo Jiménez, retirés el text que havia elaborat abans de sotmetre'l a votació.

Casas va assumir la nova redacció del text amb la finalitat de desembussar la situació creada després del fracàs dels intents anteriors per aconseguir una sentència sobre l'Estatut. El primer esborrany, l'elaborat per Elisa Pérez-Vera, ha estat rebutjat el passat 16 d'abril per sis vots contra quatre malgrat tenir fins a quatre modificacions des de la seva redacció inicial, mentre que el segon ni tan sols ha estat sotmès formalment a consideració.

La forta divisió en blocs dels deu magistrats que discuteixen sobre l'Estatut --queda fora Pablo Pérez-Tremps, recorregut pel PP, i hi ha una plaça vacant després del mort de Roberto García Calvo--, permet pronosticar una gran dificultat per arribar a un acord que posi fi a la tortuosa evolució que el recurs del PP ha tingut en el tribunal de garanties.

El PSOE al senat ha manifestat la seva voluntat de no oposar-se, en principi, a prendre en consideració als dos candidats proposats pel PP per renovar l'òrgan (Francisco Hernando i Enrique López), tot i que dimarts passat la Mesa del Senat ha descartat al segon per no reunir els requisits exigits per al càrrec.

La ponència de Pérez-Vera ha estat recolzada, a més de per la seva autora, per la presidenta del Tribunal i els magistrats de tendència progressista Eugenio Gay i Pascual Sala. En contra ho van fer els magistrats Vicente Conde, Jorge Rodríguez Zapata i Javier Delgado, tots ells situats en el sector conservador del tribunal.

En un tercer bloc "ideològic" se situarien Jiménez i els seus companys del 'sector conservador' Ramón Rodríguez Arribas i Manuel Aragón Reyes (malgrat que aquest últim havia estat col·locat sempre fins ara a l'ala progressista), que haurien col·laborat estretament en l'elaboració de l'esborrany que ha estat rebutjat el l'última reunió que el Constitucional ha fet sobre l'Estatut el passat dia 19.