MENORCA, 28 de febrer (EUROPA PRESS)
El jutjat número 3 de Maó va absoldre el veí de Ferreries Eduard Coll i la seva mare, acusats de desobediència a l'autoritat després de dirigir-se a agents de la Policia Nacional en català. Durant la vista oral no s'ha pogut demostrar que ni Eduard ni la seva mare desobeïssin als policies.
De fet, els tres agents i l'administrativa de la Comissaria de Maó que van prestar declaració van reconèixer que "no van entendre res" quan els imputats els van parlar en català.
De totes maneres, van argumentar que van tenir la sensació que els estava faltant al respecte pel fet que el jove gesticulava amb escarafalls i utilitzava un elevat to de veu. Una argumentació que Coll va rebatre argumentat que "no havia tingut mai problemes per la seva manera d'expressar-se".
Després del judici, i després de quedar absolt, Coll va realitzar una valoració agredolç de la decisió judicial. "S'ha volgut desvirtuar la qüestió de la vulneració dels drets lingüístics i l'únic que s'ha analitzat és si jo havia amenaçat als policies per no haver d'aplicar-los cap tipus de represàlia. Hauria d'estar satisfet per la sentència però el fet cert és que ells van fer el que van voler, em van discriminar per l'idioma. No s'ha fet justícia".
La vista va generar bastant expectació i desenes de persones es van concentrar davant del jutjat per mostrar el seu suport als imputats. Entre elles es trobaven el parlamentari Balear de PSM-EN Eduard Riudavets, el coordinador d'Esquerra de Menorca Mateu Llabrés i el diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Joan Tardà.
Per a Riudavets, aquesta situació "no és una qüestió política, sinó de respecte de drets cívics i lingüístics. Faig una crida als ciutadans perquè s'expressin en català davant dels funcionaris de l'Estat perquè tenen dret a això". El diputat nacionalista va afegir que "als qui s'hauria d'haver sancionat als quals van intentar vulnerar aquest dret".
Per part seva Llabrés va assegurar que "és estrany que aquests fets es produeixin en ple segle XXI. Encara hi ha partits que diuen que la llengua de risc a Balears és el castellà. Aquest fet demostra que la que pateix risc és el català, i el seu dialecte menorquí".
Finalment per a Tardà aquest cas "és una mostra del que està succeint als països catalans, on els drets lingüístics encara no estan garantits per l'administració estatal. Això no és casual, és un fet habitual que el català encara no ha entrat en les comissaries". El dirigent d'ERC va qualificar de "vergonya que en un estat de la Unió Europea es produeixin aquestes vulneracions".
