Les espècies marines podria reduir-se un 17% a final de segle per l'escalfament dels oceans

   MADRID, 12 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La biomassa animal marina, és a dir, els peixos i mamífers marins, podria reduir-se un 17 per cent d'aquí a final de segle a conseqüncia de l'escalfament dels oceans provocat pel canvi climtic, segons un estudi internacional en el qual han participat investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), publicat en la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences'.

   L'estudi, en el qual han participat científics de 12 pasos, preveu que peixos i mamífers marins podrien sofrir les disminucions més greus que el fitoplncton, ja que el canvi climtic afectar la distribució i abundncia de la vida marina, per la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir fins avui per les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronstics.

   Ara, en combinar aquests models pot sorgir un panorama més complet. L'article, signat per 35 investigadors de 12 pasos i 4 continents, avalua a nivell global els efectes del canvi climtic a nivell global en l'oce utilitzant una combinació de múltiples models climtics i d'ecosistemes.

   Entre els investigadors es troben tres experts espanyols: Manuel Barange, director de la Divisió de Polítiques i Recursos de Pesca i Aqüicultura de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO per les seves sigles en angls) a Roma, Itlia; Marta Coll, científica del CSIC experta en la modelització dels ecosistemes marins de l'Institut de Cincies del Mar; i Jose A. Fernandes, expert en big data i intelligncia artificial del centre tecnolgic expert en investigació marina i alimentria AZTI-Tecnalia.

   L'estudi explica que la biomassa animal marina global --és a dir, el pes total d'animals marins com a peixos, invertebrats i mamífers marins en l'oce-- disminuir en tots els escenaris d'emissió, a conseqüncia en gran manera de l'augment de la temperatura i la disminució de la producció primria.

   No obstant aix, la investigació destaca que l'abast de les prdues projectades podria limitar-se si es redueixen les emissions, ja que la disminució de la biomassa seria d'un 5 per cent en un escenari de mitigació forta, per podria arribar a un 17 per cent, si la velocitat d'emissions no baixa per a finals del segle XXI.

   En particular, la magnitud d'aquest efecte del canvi climtic es prediu com a similar en un oce amb i sense pressió pesquera, que de reduir-se pot mitigar parcialment aquests descensos.

   "La reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle sens dubte ajudar a salvaguardar la vida marina en la mesura del possible contra noves prdues", destaca l'autora principal, la investigadroa de la Universitat de Dalhouise (Halifax, el Canad) Heike Lotze.

   L'anlisi suggereix també que els impactes del canvi climtic podrien ser més greus en nivells més alts de la xarxa alimentria, la qual cosa significa que la biomassa de peixos i mamífers marins podria sofrir disminucions majors en comparació del fitoplncton.

   Aquest procés es denomina "amplificació trfica" i descriu la particular vulnerabilitat d'animals com els peixos grans en els extrems superiors de les cadenes alimentries marines.

   "Les nostres troballes suggereixen que els animals marins de major grandria, molts dels quals ja són motiu de preocupació per a la conservació, podrien mostrar una vulnerabilitat particular a les disminucions provocades pel clima, amb un efecte va dominar del fitoplncton en la cadena alimentria", afegeix el coautor de l'estudi Derek Tittensor, del Centre Mundial de Vigilncia de la Conservació del Medi ambient de les Nacions Unides (a Cambridge, el Regne Unit).

   La cartografia dels canvis previstos en els oceans del món revela que la biomassa podria disminuir en moltes regions oceniques de zones temperades i tropicals, en les quals la població depn en gran manera del subministrament d'aliments marins i en les quals la biodiversitat marina ja es veu afectada pels efectes acumulats de l'activitat humana.

   En aquestes zones el canvi climtic est creant una altra font d'estrs sobre els ecosistemes marins i les societats humanes per igual.

   Per contra, moltes regions polars al voltant de l'rtic i l'Antrtida podrien mostrar augments de la biomassa que proporcionessin noves oportunitats per a l'ús dels recursos marins, per també desafiaments per a la gestió i conservació marines.

   "El canvi climtic est afectant la biologia marina en tot l'oce mundial. Les troballes reiteren la necessitat d'una forta mitigació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per limitar tals impactes", diu el coautor William Cheung, de l'Institut per als Oceans i la Pesca de la Universitat de Columbia Britnica (el Canad) i autor principal coordinador de l'Informe Especial del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climtic o Panell Intergovernamental del Canvi Climtic, IPCC per les seves sigles en angls, per als Oceans i la Criosfera en el Canvi Climtic.

   "Sabem que la producció d'aliments en terra est cada vegada més amenaada pels efectes del canvi climtic, com la calor extrema i la sequera. Aquest estudi afegeix un altre capítol desconcertant a la histria de l'escalfament global, en confirmar que el canvi climtic provocat per l'ésser hum també posa en perill els recursos alimentaris dels oceans. El 2015, totes les nacions van acordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Una d'elles és aconseguir que la gana sigui zero per 2030. La nostra investigació mostra que aix requerir no només una gestió molt més acurada dels recursos naturals, sinó també una rpida reducció de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle", afegeix Jacob Schewe, de l'Institut d'Investigació sobre l'Impacte Climtic (en Potsdam, Alemanya).

   "El fet que els impactes estimats del canvi climtic siguin independents de la pesca proporciona un incentiu addicional per desenvolupar una pesca sostenible i adaptable, sensible al canvi climtic, que necessitem per alimentar a un món de 9.000 milions d'éssers humans", afirma Manuel Barange, de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació.

   La investigadora del CSIC de l'Institut de Cincies del Mar, a Barcelona, Marta Coll, ha indicat que l'estudi representa un "esfor notable de collaboració científica internacional", ja que per primera vegada s'ha utilitzat un enfocament comparatiu i estandarditzat amb 6 models d'ecosistemes marins globals forats amb 2 models del sistema terrestre i 4 escenaris d'emissió.

   "Només collaborant podíem arribar a aquests resultats, els quals demostren que les incerteses degudes a les variacions en els models d'ecosistemes marins i els models del sistema terrestre són similars, i que les projeccions en conjunt s'ajusten notablement a les dades empíriques", ha concls.