PALMA DE MALLORCA/MADRID, 16 Jun. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Comptes ha detectat en un dels seus informes de fiscalització que l'Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso) va pagar el 2016 pensions no contributives a 1.096 persones que ja havien mort, una d'elles a Balears, superant l'import global de les nmines abonades indegudament els 11 milions d'euros.
L'informe, al qual ha tingut accés Europa Press, analitza les nmines emeses al desembre de 2015 i desembre de 2016 i creua aquesta informació amb les dades de morts aportades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) entre l'1 de gener de 1997 i el 31 de desembre de 2016.
La conclusió de l'rgan fiscalizador és que existeixen "febleses" en el procediment de detecció de morts per part dels rgans gestors de les prestacions, "febleses" que, al seu judici, resulten "especialment significatives" quan el termini transcorregut entre la defunció i la seva detecció és superior a quatre anys, donada la possible prescripció del dret a recuperar les quantitats indegudament pagades.
En el seu informe, el Tribunal de Comptes desvetlla que l'Imserso va pagar el 2016 un total de 1.096 pensions no contributives a persones ja mortes per un import superior als 11 milions d'euros, del que només s'han recuperat entorn de 2,2 milions, aproximadament el 20% de la quantitat global abonada de manera indeguda.
Comunitat Valenciana és la regió en la qual el Tribunal detecta un major nombre de beneficiaris morts (234) i el major import abonat indegudament (9,8 milions d'euros). D'aquesta quantitat, amb prou feines s'han recuperat 1,5 milions d'euros.
No obstant aix, l'rgan fiscalizador assenyala en aquest punt que algunes entitats financeres no retornen els diners en considerar que són quantitats prescrites per haver transcorregut més de quatre anys.
Per aix, el Tribunal recomana a la Seguretat Social que estudi la possibilitat d'implantar un procediment homogeni per recaptar la collaboració de les entitats financeres en la retrocessió de mensualitats que van més enll dels últims quatre anys quan els fons continun dipositats en el compte bancari.
En cas contrari, insta a obtenir dels bancs informació per identificar als cotitulars que hagin pogut disposar indegudament de les quanties corresponents, tot amb l'objectiu que l'Imserso o les comunitats autnomes inicin les actuacions judicials o de qualsevol altra índole que estimessin procedents.
En relació amb el procediment de retrocessions bancries per nmines emeses a favor de morts, el Tribunal de Comptes anima a la Seguretat Social a instar les entitats financeres al fet que efectun els controls de vivncia i que informin dels resultats als rgans gestors de la prestació.
MÉS DE 19 ANYS MORT I COBRANT PENSIÓ
Generalment, en més de la meitat dels casos en els quals s'abonen pensions no contributives a persones ja mortes, les mensualitats que es paguen de més no arriben a un o dos mesos, quelcom que el Tribunal de Comptes situa dins de la normalitat, doncs els pagaments cessen quan l'rgan gestor de les prestacions té coneixement de la defunció.
Ara bé, existeixen casos bastant cridaners, com novament el de la Comunitat Valenciana, on gairebé el 70% de les pensions no contributives abonades indegudament a persones mortes es van estar pagant durant més de quatre anys, arribant la majoria d'ells a superar els 10 anys d'abonament amb posterioritat a la mort del beneficiari.
Fins i tot en un cas es va arribar a pagar la pensió a un mort durant més de 19 anys, segons adverteix el Tribunal de Comptes.
DADES PER COMUNITATS
D'acord amb aquest informe, Comunitat Valenciana (234), Galícia (208), Andalusia (186) i Canries (134) són les comunitats autnomes on l'Imserso pagava el 2016 un major nombre de pensions no contributives a persones mortes.
Els segueixen Madrid (94), Castella i Lleó (76), Castella-la Manxa (65), Catalunya (36), Cantbria (26), Extremadura i Astúries (9), Aragó (8), Múrcia (4), Ceuta i Melilla (tres cada ciutat autnoma) i Balears (1).
Les pensions no contributives garanteixen una renda econmica, assistncia mdic-farmacutica gratuta i els serveis socials complementaris del sistema de la Seguretat Social a les persones que no hagin cotitzat mai o no ho hagin fet el temps suficient per aconseguir la prestació de nivell contributiu.
El 2016, any fiscalitzat en aquest informe, els Pressupostos Generals de l'Estat van establir la quantia mensual de les pensions no contributives en 367,9 euros mensuals (5.150,6 euros a l'any), encara que existeixen complements per a persones amb discapacitat o afectades per una malaltia crnica en un grau igual o superior al 75%.
En relació amb el seu finanament, les pensions no contributives se sufraguen mitjanant aportacions de l'Estat al Pressupost de la Seguretat Social, figurant el crdit al pressupost de despeses de l'Imserso, i materialitzant-se el pagament a través de la Tresoreria General de la Seguretat Social, excepte para les comunitats de Navarra i País Basc.
Les pensions no contributives constitueixen la prctica totalitat (el 99,19%) de les prestacions econmiques abonades per l'Imserso.
