La xarxa d'aigua potable de les Balears presenta un rendiment mitjà del 73%

La situació dels aqüífers "és bona" i permetrà fer front a l'estiu amb tranquil·litat

PALMA DE MALLORCA, 21 Feb. (EUROPA PRESS) - -

Els sistemes de distribució d'aigua potable de les Balears presenten un rendiment mitjà del 73%, és a dir, que de cada 100 litres que s'extreuen per al consum humà, es perden el 27% o per una o una altra raó no es comptabilitzen.

L'objectiu marcat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat és aconseguir que la pèrdua d'aigua sigui la menor possible, i poder arribar al percentatge de rendiment "ideal" que seria del 85%. Tot i això, la situació ha millorat notablement els últims anys tenint en compte que en el període 2000-2003 es perdia més de la meitat de l'aigua estreta pel subministrament, i va arribar al seu destí tan sols el 43%.

Són dades donades a conèixer aquest dilluns pel conseller del ram, Gabriel Vicens, en una roda de premsa celebrada per informar sobre les subvencions dirigides a projectes de detenció i reducció de pèrdues en les xarxes d'aigua potable dels municipis de l'arxipèlag, que han suposat una inversió de 2,2 milions d'euros en les convocatòries del 2009 i 2010, dels quals 1,6 han estat destinats a obres i 599.976 euros a estudis.

Concretament, a l'illa de Mallorca s'extreuen 131,6 milions de metres cúbics d'aigua per al consum humà, dels quals es comptabilitzen 96,1 milions. El volum d'aigua no comptabilitzada (35,4 milions de metres cúbics) equival a cinc vegades la capacitat d'embassament del Gorg Blau.

Pel que fa a la resta d'illes, Menorca presenta un rendiment mitjà de la xarxa de subministrament d'aigua potable del 73%, Eivissa del 64% i Formentera del 85%, segons ha precisat Vicens, qui ha destacat el "gran esforç" fet en aquesta direcció.

ANDRATX, EL MUNICIPI AMB MAJOR RENDIMENT

El percentatge de rendiment varia molt depenent de les diverses localitats de l'arxipèlag, a causa de sobretot a l'antiguitat de les seves xarxes i a si disposen o no de nous comptadors. Així, Andratx es perfila com el municipi amb major percentatge de rendiment (86% d'aprofitament), juntament amb Ses Salines, Sant Llorenç o Capdepera, que tenen rendiments mitjans d'entorn del 85%.

Per la seva banda, la xarxa d'aigua potable de la capital balear presenta un rendiment del 79%, d'acord les últimes dades contrastades de les quals disposa la Conselleria de Medi Ambient que daten del 2008. En canvi, el menor rendiment de la xarxa d'aigua potable ho registren localitats com Manacor, Selva i Ariany, amb percentatges d'entre el 37 i el 41%.

El conseller ha explicat que l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental ha establert convenis amb els Consells Insulars per a l'adopció de mesures de reducció de les pèrdues, dels quals s'han beneficiat en el cas concret de Mallorca, un total de 41 municipis que han presentat 60 projectes que sumen un total de 2,2 milions d'euros, dels quals la Conselleria aporta el 75% (1,6 milions) i el Consell mallorquí el 25% restant (554.211 euros).

Finalment, Vicens ha apuntat que en el nou Pla Hidrològic de les Balears, que s'està elaborant ara mateix, té un programa específic d'estalvi de l'aigua per seguir avançant en aquesta matèria.

RESERVES DELS AQÜÍFERS DEL 64%

Les reserves hídriques de Mallorca es troben al 64% de mitjana, un percentatge inferior al 81% assolit el mes de gener del 2010. Així, a Menorca estan al 66% (igual que l'any passat) i a Eivissa al 52%, per sota del 67% d'aigua acumulada fa 12 mesos.

Així, ho ha apuntat el director general de Recursos Hídrics, Antoni Rodríguez, en la roda de premsa en la qual ha qualificat la situació de les reserves de les illes com "bona" i que permetrà afrontar amb tranquil·litat el subministrament de l'estiu que ve.

En concret, l'aqüífer de s'Estremera -un dels més importants de Mallorca- està al 84%, el de Petra al 81% i el d'Alaró al 72%. En canvi, "preocupa" l'escassetat de reserves hídriques acumulades en alguns altres aqüífers, com el de la Marina de Llevant, amb una situació de reserves del 46%, ha matisat sobre aquesta qüestió.