SANTIAGO DE COMPOSTELLA, 21 Mar. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, Valentín García, ha defensat "la completa reafirmació en el compliment de l'Estatut d'Autonomia" per part del Govern gallec i ha limitat a "declaracions en campanya electoral", arran d'un cas concret a Balears, la proposta del líder del PP, Pablo Casado, d'impulsar una llei orgnica que establiria que les llengües cooficials no anessin un requisit per optar a una ocupació pública.
En comissió parlamentria, Valentín García, ha respost que "en les campanyes electorals es fan dotzenes d'afirmacions que es plasmen després en textos de carcter formal o no" i que va vincular a "un cas determinat en Balears" que "no s'arribaria mai a donar a Galícia".
A més, ha incidit que una setmana després, a Galícia, Pablo Casado havia posat a la comunitat gallega com a exemple de "model lingüístic ideal per a la resta de l'Estat".
"Ens cenyim estrictament al marc normatiu que tenim i no tenim un altre horitzó ni una altra perspectiva que no sigui aquesta", ha agregat Valentín García, després de la pregunta formulada per la diputada socialista Concepción Burgo.
La representant del PSOE va acusar Casado de "posar en dubte" els drets dels gallecs sobre l'ús del seu idioma, en portar al programa pel 28 d'abril la promesa d'una Llei de Llengües que imposaria "fortes retallades" en tots els idiomes que no siguin el castell, entre ells, que "fos opcional que es conegués o no per entrar en la funció pública, en considerar que l'idioma fos solament un mrit".
En el marc d'un "procés de recentralització" del que ha acusat el PP nacional, la diputada socialista ha alertat que "ser difícil usar l'idioma a l'administració pública si els que hi treballen no tenen obligació de conixer-lo" i ha qualificat la proposta de Casado d'"nvolució absoluta" i "preconstitucional, anterior a la Constitució".
"M'agradaria saber si almenys en petit comit li van dir a Pablo Casado que aquí donarien suport a aix que va en contra de l'Estatut d'Autonomia", ha suggerit.
Per Valentín García ha replicat que "el Partit Popular sempre va defensar el gallec a Galícia". "En el Partit Popular som també gallecparlants, i tots els governs del PP van aprovar normatives, i al gallec tampoc li va parixer tan malement", per suggerir a continuació que alguns alcaldes del PSOE -en referncia a Francisco Vázquez a la Corunya o Abel Caballero a Vigo-- no usen el gallec.
"Miri dels alcaldes de les set ciutats gallegues qui no parla gallec, miri quant gallec parla l'alcalde d'Orense i quant parla l'alcalde de Vigo", ha agregat.
Després d'afirmar que "el gallec gaudeix de bona salut" i "es parla més gallec a Galícia que catal a Catalunya", Valentín García ha concls fent referncia a les "retallades" a la primera llei de normalització lingüística que va aplicar en 1983 un govern socialista a Madrid, perqu "si es comena a revisar el passat les formigues blanques apareixen per tots els costats".
