El 84,5% de residents no nascuts a la Comunitat parla "poc" o "gens" el valencià, segons un informe

Presentació de l'InformeCAT 2021
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Actualizado: miércoles, 27 octubre 2021 15:11

   VALÈNCIA, 27 oct. (EUROPA PRESS) -

   El 84,5% de les persones residents a la Comunitat Valenciana que no han nascut en aquest territori parla "poc" o "gens" el valencià.  Aquesta és una de les dades incloses en l'edició de l'InformeCAT corresponent a 2021.

   Es tracta del dossier que elabora anualment Plataforma per la Llengua amb 50 dades sobre l'ús de la llengua a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d'elaboració pròpia, explica l'entitat en un comunicat.

   Segons aquest informe, quant a l'expressió oral, "el 15,2% de la població immigrant als territoris de parla catalana afirma que sap parlar el valencià 'bastant bé' o 'perfectament', mentre que el 45,8% diu que no ho sap parlar 'gens' i el 38,7%, només 'una mica'".

   Respecte de la comprensió oral, el 43,1% afirma que entén el valencià "bastant bé" o "perfectament", mentre que el 15,8% diu que no ho entén "gens" i el 41%, només "una mica".

   Per a Plataforma per la Llengua, "el coneixement del valencià entre les persones d'origen forà seria fàcilment millorable si la difusió de la llengua fora una prioritat de l'administració en les activitats per a la població adulta arribada de fora" de la Comunitat.

   D'altra banda, el document arreplega que "només 1 dels 214" jutjats valencians funciona habitualment en llengua pròpia. "El món de la justícia és un altre cas on el valencià té molt poca presència", lamenten.

   Detallen que "l'únic jutjat que usa el valencià de manera habitual és el de Primera Instància i Instrucció número 1 de Montcada, presidit pel jutge Joaquim Bosch, especialista en Dret Civil català i valencià i exportaveu de l'organització Jutges per la Democràcia".

   Afig que actualment "la Conselleria no ofereix dades sobre el nombre de sentències o documents judicials que es redacten en valencià ni tampoc ofereix cursos de formació de valencià per als funcionaris de l'Administració de Justícia".

   "De fet, --prossegueixen-- en diverses ocasions s'han denunciat vulneracions de drets lingüístics perquè els òrgans judicials denegaven traduccions al valencià amb l'argument que calia evitar dilacions 'indegudes', una pràctica totalment il·legal".

ELS CLUBS DE PRIMERA, AMB TWITTER EN LLENGUA PRÒPIA

   En l'àmbit esportiu, l'informe reflecteix que els quatre clubs de futbol valencians de Primera divisió ja tenen un perfil de Twitter en valencià.

   En 2019 diverses penyes i entitats com Juga en Valencià van iniciar, amb el suport de Plataforma per la Llengua, una campanya per a "reclamar un ús normal de la llengua pròpia en els equips professionals de futbol".

   Dos anys més tard, tots els clubs de la Lliga Santander ja disposen de perfils de Twitter en valencià. En 2013 el València es convertia en el primer club del territori que obria un compte en valencià. A l'octubre de 2019 ho feia el Vila-real, i, més tard, a la fi del 2020, l'Elx i el Levante també van estrenar comptes en valencià en aquesta xarxa social.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià