FVET mostra la seua confiana en les negociacions amb el Govern per a evitar una vaga
VALNCIA, 4 Jul. (EUROPA PRESS) -
El 90 per cent dels transportistes de la Comunitat Valenciana denúncia la "asfíxia" que pateix el sector a causa de l'"escalada desbocada" de costos, "amb especial rellevncia en els combustibles", el preu dels quals s'ha incrementat en un 68 per cent en l'últim any.
Així ho reflecteix una enquesta per a prendre el "pols" a la situació del sector, realitzada per la Federació Valenciana d'Empresaris del Transport i la Logística (FVET), i que han presentat aquest dilluns el president de la FVET, Carlos Padres; el vicepresident, Juan Ortega, i el secretari general de la patronal, Carlos García. Els responsables de la federació han analitzat els principals reptes del sector i han advocat per "confiar" en la negociació amb el Govern abans de plantejar la convocatria d'una vaga.
Padres ha explicat que, sobre la base de l'enquesta, la qual cosa més preocupa al sector és la pujada del preu de combustible, que ha passat de suposar un 30% dels costos directes a un 40%.
Segons ha detallat, el preu del combustible ja se situa en més de 2,1 euros per litre, un 68% més que en 2021, la qual cosa implica que omplir un camió articulat de crrega general de mil litres, amb el qual es poden recórrer 2.860 quilmetres, costa 838 euros més que l'any passat. Així, ha advertit que una flota mitjana de tres vehicles té un sobrecost de 2.514 euros.
"A, en qualsevol sector, és inassumible", ha lamentat el president de FVET, en que la seua enquesta els associats apunten al fet que aquest increment pot provocar tancaments d'empreses.
En aquest context, ha reivindicat "solucions estructurals" i també ha demanat ajudes directes per a palliar la situació d'un sector que est "intentant acostumar-se a una nova manera de funcionar" mentre els seus costos augmenten.
"RESPONSABILITAT" ABANS QUE UNA VAGA
Quant a la possible convocatria d'una vaga de transport, la patronal FVET ha apellat a la "responsabilitat". "Els empresaris no tenen en el seu diccionari la paraula 'parar'", i el que volen és "treballar i negociar", ha sostingut el president de la federació, al mateix temps que ha remarcat que eixa és la postura també del Comité Nacional del Transport per Carretera del que forma part. No obstant a, ha reconegut que, "si arriba un moment en qu intentes dialogar i no diuen res, l'últim que queda és parar".
Per la seua banda, en declaracions als mitjans, el vicepresident ha assenyalat que "cal confiar una mica en les negociacions que est duent a terme el Comité", encara que "pot ser que si la situació empitjora i els acords presos no es duen a terme al setembre, aleshores sí que és possible que es plantege alguna acció" i "probablement" podria haver-hi una vaga a la tardor.
FALTA DE 2.000 CONDUCTORS A LA COMUNITAT
A més del preu del combustible, els transportistes estan preocupats per altres qüestions que repercuteixen en els costos com l'adquisició de vehicles --els camions han passat de costar 80.000 euros de mitjana a 110.000-- i l'increment salarial del 6,5% acordat en el conveni collectiu. Igualment, la falta de conductors és un altre dels problemes sobre el qual criden l'atenció en l'enquesta.
Segons les dades de FVET, la falta de conductors en 2021 afectava a una de cada tres empreses i enguany ja al 50%. Només a la Comunitat Valenciana, la federació estima una manca de 2.000 professionals, que ja est suposant parades operatives. Juan Ortega avisa que, posant "les llums llargues", el sector tem una manca de "relleu generacional".
Preguntat per les possibles causes, el president de FVET ha assenyalat que interferixen multitud d'elements, des de la "duresa del treball" --que, reconeix, "no és el més cmode del món" i implica llargues absncies i horaris de difícil conciliació-- fins als salaris, amb empreses "on no es repercuteix el necessari perqu resulten atractius", ha reconegut.
Carlos Padres ha reivindicat "mesures de calat" que passen per la formació i professionalització del sector, no només del conductor sinó de tota la cadena, "més que ningú" les gerncies, i ha valorat iniciatives com les del govern del Castella i Lleó, amb ajudes per a l'obtenció d'unes capacitacions i permisos que poden ascendir a 4.000 euros. En eixe sentit, ha assenyalat que la patronal est "intentant" arribar a algun acord amb la Generalitat en matria de formació. El responsable de FVET aposta també per millorar la seguretat, tecnologia i comoditat dels vehicles.
Segons FEVT, el sou d'un conductor se situa com a mínim en els 2.500 euros bruts. La federació detalla que, en el transport internacional, més de la mitat de conductors són persones migrants de primera generació, per tampoc els de segona generació pareixen predisposats a prendre el relleu.
PROBLEMES OPERATIUS
Així mateix, el 50% dels transportistes valencians també destaca el problema del baix preu del transport, i posen el focus en dificultats operatives de la prestació de servicis, per exemple la cua d'entrada a ports com el de Valncia. Segons FVET, una retenció de cinc hores pot suposar un minvament de tres milions d'euros al mes.
Amb tot, la majoria de les empreses dona un aprovat a la situació general del sector, encara que el 30% la qualifiquen de suspens a causa d'aquestes problemtiques, unides a la competncia deslleial, l'elevada fiscalitat i la morositat.
MÉS ACTIVITAT, PER SENSE AUGMENT D'INGRESSOS
En 2022, segons ha detallat Carlos García, el 25 per cent de les empreses manifesta que s'ha incrementat de manera notable la seua activitat, per es dóna una "paradoxa": només un 15% apunta al fet que han pujat els seus ingressos.
Per a la resta de l'any, no obstant a, l'enquesta revela un "canvi de dinmica" i previsions "moderadament optimistes" davant l'engegada en els prxims mesos de mesures pactades amb el Govern, especialment quant al descompte en el combustible, que esperen que siga "la taula de salvació per a aconseguir una situació més estable", per també unes altres com la prohibició de les operacions de crrega i descrrega de la mercaderia per part dels conductors i la limitació a una hora dels temps d'espera en les zones de crrega i descrrega.
