VALÈNCIA, 31 May. (EUROPA PRESS) -
La casa natalicia del pare Carlos Ferris serà convertida en un museu per a retre homenatge al personatge il·lustre d'Albal, fundador de l'hospital de leprosos de Fontilles.
Fa tres anys que Albal treballa en el projecte museístic, va anar al desembre del 2019, quan la corporació que presideix Ramón Marí va aprovar la seua adquisició, per unanimitat, i un import de 273.000 euros. Des d'aleshores, la Regidoria de Cultura i Urbanisme, al costat d'un equip multidisciplinari, han estat actuant en la conservació, definició del seu futur ús i en la catalogació d'aquest antic estatge de pagesos que suma dos segles d'antiguitat, assenyala l'Ajuntament en un comunicat.
Les obres de la primera fase van començar fa unes setmanes pel pati de la vivenda, on s'està cimentant. Fa uns dies, l'alcalde Ramón Marí visitava els treballs que, en aquesta primera intervenció, compten amb un pressupost de 445.278,79 euros i estan a càrrec de la mercantil Tsar Construcció, Reformes, Manteniment i Instal·lacions. El projecte ha sigut redactat per Balam Consultors.
El futur projecte de la Casa Museu albergarà, entre altres continguts: els records, vestigis, mobles i el fons bibliogràfic que va arxivar en les seues parets l'il·lustre religiós. La catalogació va estar en mans de la historiadora local, Leticia Lapuente. El consistori també ha donat participació a la Fundació Fontilles i a l'associació local Amics de Fontilles, les seues presidentes respectives: Alicia Puchalt i Rosa Romaguera, van visitar la casa al costat del govern local, gens més passar a mans municipals.
La vivenda on va nàixer el fundador de l'Hospital de Leprosos de Fontilles, un 8 de desembre del 1856, té un alt valor històric, com així es declara en el Pla General i motiu pel qual està inclosa en el catàleg de béns i espais protegits de l'Ajuntament. Es troba en el carrer Sant Ana, número 30, i està edificada sobre una superfície de 601m2.
El Pare Carlos Ferris va nàixer a Albal el 8 de desembre del 1856. Als 13 anys va ingressar en el Seminari Diocesà de València on es va doctorar en Teologia i en ser ordenat sacerdot va demanar a l'arquebisbe que li concedira exercir el seu ministeri en una parròquia rural, encara que se li va confiar la parròquia de Sant Esteban de València.
La Diputació li va encomanar la direcció de la Casa de la Misericòrdia, amb més de 700 asilats, exercint el càrrec de capellà-rector fins a ingressar en la Companyia de Jesús a Gandia. El 1887 va fundar un col·legi de sordmuts i un pensionado universitari per als estudiants dels pobles.
