VALNCIA, 1 Jun. (EUROPA PRESS) -
Un estudi del grup d'investigació TXP de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) a Castelló revela que l'estil parental amb baixa afectivitat i comunicació es relaciona directament amb l'addicció a videojocs entre els adolescents, així com indirectament en xics amb inestabilitat emocional.
Els investigadors, pertanyents als departaments d'Educació i Salut de la CEU UCH i a l'rea de Salut Mental de l'Hospital Provincial de Castelló, van realitzar un estudi transversal entre 397 adolescents de tercer i quart de l'ESO de sis instituts, dels quals el 6,8% presentava addicció a videojocs.
Aquesta investigació, publicada en la revista científica 'Frontiers in Psychology' i liderada pel professor Gonzalo Haro, responsable del programa de Patologia Dual Greu del Provincial de Castelló, buscava detectar qu estils de socialització parental i quins trets de personalitat en l'adolescncia predisposen a desenvolupar addicció als videojocs, així com identificar diferncies en les prctiques de criana rebudes per adolescents sense addicció a videojocs, amb un ús excessiu i amb addicció als videojocs".
També s'ha estudiat la relació entre l'addicció a videojocs i els trets de personalitat de l'adolescent, la psicopatología i els problemes de conducta i el paper del gnere en aquesta relació. "Els resultats indiquen que el perfil principal d'adolescent amb addicció a videojocs és home, amb inestabilitat emocional i amb una relació patern-filial amb escs afecte i comunicació", assenyala l'investigador en un comunicat.
Quant als estils de socialització parental, es consideren dos dimensions principals: l'afecte-comunicació, relacionat amb el to emocional i el comportament dels pares cap als seus fills, pel qual els xiquets se senten estimats i acceptats com a individus dins de la família, i el control-estructura dels pares, relacionat amb el grau d'intensitat o tipus d'influncia que els pares exercixen sobre el comportament dels seus fills.
Es van emprar dos qüestionaris per a identificar els estils de criana: el qüestionari TXP de socialització parental, que identifica els factors de control-estructura, afecte-comunicació --tant des de la perspectiva de l'adolescent com des de la dels pares-- i els valors prosociales, així com l'escala de socialització parental ESPA-29 que avalua la percepció de l'adolescent sobre la forma d'actuar dels seus pares en 29 situacions.
La investigació reflecteix dos patrons d'ús patolgic de videojocs: un amb un perfil de joc excessiu, sense arribar a constituir criteris d'addicció, en el qual no influx l'estil de criana, ni els trets de personalitat, i un altre amb un perfil d'addicció a videojocs que presenten majors problemes a nivell patern-filial, de personalitat i psicopatolgic.
En l'estudi s'ha emprat el qüestionari de personalitat 'Big Five' per a xiquets i adolescents, que avalua cinc dimensions relacionades amb trets de personalitat: la conscincia, relativa a l'autonomia, orde, precisió, perseverana i compliment de normes i compromisos; l'obertura, que inclou factors intellectuals, creativitat i interessos culturals; l'extraversión, vinculada amb la sociabilitat, activitat, entusiasme, assertivitat i autoconfiana; l'amabilitat, com a tendncia a l'altruisme, prosociabilidad i grau de cooperació i sensibilitat cap als altres i les seues necessitats, i el neuroticisme o tendncia a ser neurtic i sentir-se incmode, amb canvis d'humor, ansietat, depressió, descontent i irritabilitat.
PROGRAMES DE PREVENCIÓ EN INSTITUTS
"Aquests resultats poden contribuir a dissenyar programes de prevenció específics per a aquest tipus d'addicció conductual en els instituts", destaca el psiquiatre del Provincial de Castelló Francesc Rodríguez, que desenvolupa la seua tesi doctoral en l'escola CEINDO del CEU sobre aquesta matria.
Els investigadors del grup TXP participants en aquest treball són, a més de Gonzalo Haro i Francesc Rodríguez, M Isabel Marí i Francisca Castell, professores del departament de Cincies de l'Educació de la CEU UCH de Castelló; Isabel Almodóvar, doctora per la CEU UCH i professora d'Infermeria en la UJI; Ana Benito, de la unitat de Salut Mental de Torrent i Marta Sánchez com a psiquiatra de l'Hospital de Manises.
