Demana polítiques de demanda amb "biaix expansiu", però sense descuidar els riscos sobre els dèficits públics
MADRID, 27 Ene. (EUROPA PRESS) -
El Banc d'Espanya afirma que l'experiència històrica suggerix que les crisis que tenen un origen financer, com és el cas de l'actual, solen generar una contracció de l'activitat "més profunda" i una recuperació "més gradual" del creixement, com ho demostra la "prolongada atonia" de les economies avançades i la seua elevada dependència dels estímuls monetaris.
En el butlletí econòmic de gener, l'autoritat monetària indica que el procés de recuperació de les economies avançades després de la Gran Recessió està transcorrent amb una "acusada debilitat", de manera que els ritmes de creixement s'han situat, en general, per baix de les tendències precrisi i, en alguns casos, s'ha recaigut en la recessió.
"Existix, per tant, un consens que indica que les recessions que seguixen a les crisis financeres són inusualment severes i llargues, particularment si són globals, i que les recuperacions que les succeïxen solen ser febles, si bé els resultats varien en funció de les condicions de partida i els desequilibris acumulats, de la resposta de les polítiques econòmiques i de l'entorn exterior més o menys favorable", reitera.
A més, afirma que les recessions associades a crisis financeres estan sovint sincronitzades entre països i solen coincidir amb caigudes del crèdit i dels preus dels actius, com la borsa i els preus de l'habitatge, que solen ser "prolongades i severes".
Segons el Banc d'Espanya, tot i que són molts els factors que estan darrere d'esta lenta recuperació, apunta als desequilibris acumulats en el període previ a la crisi financera, especialment els elevats nivells d'endeutament i el sobredimensionament dels sectors financer i immobiliari, que estan constituint un fre a la demanda, l'atonia de la qual dificulta al seu torn la correcció dels esmentats desequilibris.
"Però més enllà d'este cercle viciós entre sobreendeutament i falta de pols de la demanda, l'atonia d'esta última també pot respondre, en part, a les tendències a l'augment de l'estalvi i a la reducció de la inversió, a escala global, vigents durant les últimes tres dècades i accentuades arran de la crisi", subratlla.
DETERIORAMENT DEL CREIXEMENT POTENCIAL
També ressalta que la debilitat de la demanda està repercutint sobre el procés d'acumulació de capital físic i sobre la qualitat del capital humà mitjançant el deteriorament de la desocupació de llarga durada, per la qual cosa, de prolongar-se en el temps, podria acabar incidint en el creixement potencial de l'economia. A això també podria contribuir l'envelliment de la població, el descens de les taxes d'inversió i la caiguda del ritme de progrés tecnològic.
Per tot això, assegura que les polítiques de demanda han de mantenir un "biaix expansiu", amb la finalitat de tancar les bretxes de producció negatives i evitar que es consolide un escenari de "debilitat crònica" de la demanda, però atenent també els riscos per a la sostenibilitat de les finances públiques. A més, diu que les reformes estructurals calen per a revertir part del retrocés del creixement potencial.
