Un catàleg reuneix la "cosmogonia" de l'art de la primera mitat del XX a través de les obres més importants de l'IVAM

El volum '50 obres mestres en la collecció de l'IVAM'
IVAM
Publicado: lunes, 16 diciembre 2019 15:11

VALNCIA, 16 Dic. (EUROPA PRESS) -

L'Institut Valenci d'Art Modern (IVAM) ha elaborat un catleg amb el qual visitar la histria de l'art de la primera mitat del segle XX a través de les 50 obres de la collecció d'aquest centre museístic més representatives d'aquest període. Per mitj de peces de diversos formats i corrents, aquesta publicació repassa la "cosmogonia" dels primers 50 anys del segle passat.

El director del museu d'art contemporani, José Miguel G. Cortés, ha presentat aquest dilluns aquest '50 obres mestres de la Collecció de l'IVAM 1900-1950' acompanyat per l'autora dels textos del llibre, Rocío Robles Tardío. Es tracta d'una publicació editada pel centre d'art amb motiu del seu 30 aniversari i a la qual seguiran altres obres que arreplegaran períodes i etapes posteriors a través del repertori d'aquest museu valenci.

Cortés ha assenyalat que all que "dona identitat i segell a un museu és la seua collecció" i la seua "capacitat de crear relats". "En aquest cas, de l'últim segle", ha puntualitzat el director de l'IVAM, que ha posat en valor "la coherncia i el sentit" del conjunt d'obres del centre i ha explicat que, de no tindre aquests valors, el museu valenci d'art modern "seria una sala d'exposicions sense més".

Ha apuntat també que aquest catleg és "fonamental perqu la gent conega la collecció de l'IVAM" --que va obrir les seues portes al febrer de 1989-- i ha subratllat que selecciona el més destacat dels formats que exposa aquest museu, com a fotografia, pintura, escultura o disseny grfic. Així mateix, ha explicat que el llibre compta amb fotografies de les 50 obres triades, acompanyades per un breu text de Rocío Robles, qui ha posat en relleu que en aquesta obra "estan els grans noms", per ha especificat que "la histria de l'art no es construeix solament amb ells i els menys coneguts també estan".

En aquesta línia, ha destacat que '50 obres mestres de la Collecció de l'IVAM 1900-1950' "s'ha fet des d'un altre punt de vista", des de "la pluralitat i riquesa en l'esttic, en el plstic i en el polític". Referent a a, ha argumentat: "Són unes dcades en les quals no es pot obviar el posicionament polític, les guerres, l'exili... Les seues biografies estan travessades de moment polític".

Igualment, ha comentat que "des del disseny als textos posen sobre la taula cuses que fan que les obres estiguen en una cosmogonia, una cosa que fa que les obres no siguen independents ni autorreferencials". "Obri moltes possibilitats de llegir l'art de la primera mitat del segle XX", ha emfatitzat.

També ha posat en valor que aquest catleg "permet fer lectures molt més complexes", encara que ha assegurat que "és accessible a tots els públics". Es tracta, ha sintetitzat, "d'una xicoteta gran introducció a l'art de la primera mitat del segle XX".

OBRES SELECCIONADES

Entre les obres d'art modern que conformen aquesta selecció, triades d'entre les prop de 12.000 que componen la collecció de l'IVAM, es ressalta la importncia dels conjunts d'obres tant d'Ignacio Pinazo (1849-1916), de qui es destaca 'Fosquejar en l'escullera III', com de Julio González (1876-1942), amb 'Dona davant l'espill'.

Un dels principals eixos inicials de l'IVAM comprn obres plasmades en diferents tcniques procedents de l'esperit radical de les avantguardes no objectives --negadores de la representació directa i figurativa de la realitat i per tant exploradores de formes abstractes--. Així, vinculades al moviment futurista, s'ha seleccionat 'La taverna fantstica' d'Iliazd o 'Les paraules en llibertat futurista' de Marinetti.

Al mateix temps, s'observa en la collecció un desig d'abastar les diferents variants dels llenguatges rompedores de l'abstracció analítica, innovadora i experimental, com la sorgida en contextos tan diferents com l'holandés, el rus, el francés o l'alemany. En aquest sentit, poden trobar-se aportacions d'artistes com Delaunay Terk/Cendrars ('La prosa del Transiberiano i de la xiqueta Jehanne de Frana'), Francis Picabia ('Cortadora') o Marcel Duchamp ('Discos ptics. Rotorrelieve'), entre d'altres.

La visió constructivista també est present en un bon nombre d'obres, com per exemple en les pintures de l'hongarés Lászlño Peri ('Construcció espacial n7') o d'artistes amb "desigual fortuna crítica", com Naum Gabo ('Relleu quadrat'), així com obres que entroncarien amb diferents manifestacions constructivistes procedents de Rússia, com les del Lissitzky ('Sobre dos quadrats').

Alemanya també ha sigut font d'inspiració d'els qui han anat ideant i forjant la collecció de l'IVAM, amb peces tan rellevants de l'mbit dadaista com 'Cap dada', d'Hans Richter, o 'Dibuix Merz plstic', de Kurt Schwitters), o de la crítica social en el període de la República de Weimar --per exemple, les aquarelles 'Ecce Homo' de Gerorge Grosz--. També en aquesta línia, destaca en Espanya l'obra rupturista de Nicolás de Lekuona, amb el seu collage 'Sense títol'.

Una altra de les línies centrals de la collecció resideix en aquelles proposicions i potiques que al llarg d'algunes dcades han furgat en dominis de l'inconscient, en el terreny de l'oníric i de la fantasia, buscant d'eixa manera una diferent posició davant el món, amb artistes com Man Ray i la seua 'Integració d'ombres' o Joan Miró i la seua 'Aviat. L'instant'.

Així mateix, s'inclouen en aquest catleg disciplines centrades en el territori industrialitzat com a eix principal de la modernitat i dels temps actuals. És el cas de les obres de Germaine Krull ('Métal'), Paul Schuitema ('Sindicat Central 30.000 treballadors del transport') o les molt nombroses de George Grosz. També pot observar-se aquesta fascinació per l'urb en la fotografia d'Horacio Coppola sobre Buenos Aires ('Nocturn').

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià