VALNCIA, 7 Mar. (EUROPA PRESS) -
Un equip internacional d'investigació liderat per la Universitat de Valncia (UV) ha aconseguit identificar de manera automtica els canvis més rellevants ocorreguts en el planeta Terra en els últims deu anys i determinar si les seues causes són naturals o antropogénicas.
El més nous de l'estudi té a veure amb la capacitat del sistema emprat. Es tracta d'un mtode que, de forma automtica, és capa d'identificar les zones del planeta més afectades pels principals canvis de tendncia tant en contingut d'aigua del sl com en contingut d'aigua de les plantes i de destriar si el canvi detectat és producte de la prpia naturalesa o per causes antropogniques, explica la UV.
Els resultats del treball, publicats en 'National Science Review', s'obtenen de combinar un nou mtode estadístic amb dades procedents del satllit SMOS de l'Agncia Espacial Europea (ESA) que proporciona regularment mapes globals de contingut d'aigua del sl i de la vegetació.
Fins ara no s'havia quantificat el canvi de la Terra a partir de la consideració de dos factors al mateix temps: l'aigua del sl i l'aigua de la vegetació. L'equip, que lidera el projecte des de l'Image Processing Laboratory (IPL) de la UV, ha constatat que, al llarg de l'última dcada, han ocorregut canvis no només de sec a sec i d'humit a humit, sinó també de sec a humit i viceversa. Aquests canvis han tingut lloc en ecosistemes de clima principalment humit i semirid.
Aquest estudi mostra com l'assemblatge entre el contingut d'aigua del sl i el de la vegetació és clau per a comprendre la dinmica ecolgica dels grans ecosistemes i la seua interacció amb el clima i les activitats humanes. Arreplega canvis notables relacionats amb l'activitat humana (desforestació i incendis forestals, reforestació artificial, abandó de camps de cultiu) i canvis climtics relacionats amb la variabilitat de les precipitacions, entre uns altres.
L'equip es nodreix de dades sobre la humitat del sl (SM) i la profunditat ptica de la vegetació (VOD), procedents de la missió Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS). És la primera missió que, dissenyada per a mesurar la humitat del sl del planeta, també permet mesurar el contingut d'aigua de les plantes i la salinitat dels oceans.
"L'article presenta una anlisi estadística bsica per a extraure les tendncies de SM i VOD al llarg de l'última dcada. A diferncia d'enfocaments anteriors, que se centraven a analitzar les tendncies d'una sola variable, en aquest cas el que hem fet és utilitzar conjuntament dades sobre humitat del sl i el contingut d'aigua de les plantes, i a ens ha perms identificar patrons espacials amb molta claredat", detalla Gustau Camps-Valls com a cap del grup de Processament d'Imatges i Senyals de la UV i titular de dos ajudes ERC.
"El repte era trobar una explicació als canvis, trobar les seues causes. Encara que en alguns casos eren bvies, com la desforestació en l'Amazones, també hem pogut identificar diferents subregiones amb comportaments contrastats: unes per causa de tales massives i altres més subtils per impactes climtics", afig Diego Bueso, investigador en l'IPL i primer autor del treball.
En concret, el treball es basa en el primer registre d'estimacions globals per satllit de microones en banda L, de 2010 a 2020, de la missió SMOS. "Illustra el valor de les missions per satllit que mesuren l'emissió de la Terra en freqüncies de microones; en particular en la banda L, que és molt sensible al contingut d'aigua als sls i la vegetació, fins i tot en regions amb rees densament vegetades com l'Amazones, la qual cosa la fa única", ressalta María Piles, investigadora Ramón y Cajal i integrant del grup assessor de la futura missió CIMR que forma part del programa d'expansió del sistema Copernicus de la Comissió Europea.
El nou enfocament aportat pels investigadors es pot aplicar a altres variables i escales espaciotemporales per a mesurar les constants vitals terrestres. Completen l'equip el Laboratoire dónes Sciences du Climat et de l'Environnement de la Université Paris-Sacla, i l'INRA Centre de Bordeus Aquitaine.
