VALNCIA, 26 Oct. (EUROPA PRESS) -
L'ex-vicepresident 'popular' de la Diputació de Valncia, exalcalde de Manises i expresident d'Emarsa Enrique Crespo ha defs en el juí d'una de les peces d'Emarsa que ni va conéixer ni va participar en cap tipus de frau fiscal, mentre que l'empresari Jorge Ignacio Roca ha apuntat la cúpula: "Ací va haver-hi una srie de coincidncies de senyors que feien els ulls grossos, uns altres que van veure la possibilitat de fer-ho i d'empresaris que es van aprofitar".
Crespo, Roca i Cuesta, ja condemnats en la causa principal d'Emarsa --en sentncia ferma del Tribunal Suprem--, s'han assegut aquest dilluns en el banc dels acusats per una pea del procediment relativa a un frau fiscal pel qual el ministeri fiscal reclama per als acusats 14 anys de presó i una multa de 3,3 milions d'euros.
El presumpte frau consistia en un concert entre Roca, Crespo i Costa pel qual l'empresari va posar a la disposició dels gestors públics tres mercantils seues --Erwinin S.L., Zonday Investments S.L. i Printergreen S.L.-- que no prestaven servici per a l'empresa pública per s'interposaven entre Emarsa i els verdaders gestors de residus per a emetre una facturació irregular que permetera una deducció de quotes d'IVA suposadament fictícies.
En el seu torn, Roca, a qui la jutgessa li ha hagut de cridar l'atenció per increpar a la fiscal, ha confessat els fets i ha explicat la forma en la qual es va cometre el frau. Ha indicat que tenia el seu nom una vintena de societats i algunes d'elles es van utilitzar per a facturar a Emarsa per uns servicis d'aplicació agrícola que escometia una altra mercantil que no era de la seua propietat.
Aquestes factures emeses a l'empresa pública portaven un "sobrepreu" que li venia fixat per José Luis Sena, segons ha dit, empresari. "Em deien tant el preu com el nombre de tones, jo feia sobrefacturació i després es repartien els diners".
Sobre els diners, ha explicat que inicialment donava efectiu a Sena i aquest li va comentar anys més tard que es destinava a Crespo, Cuesta i a altres dos exdirectius de l'Epsar: Ignacio Bernácer i Juan José Morenilla. "Es repartia en sobres", ha postillat. Després va canviar de mtode i va passar a traure al seu nom diferents targetes de dbit per al repartiment, i més tard ho va fer a través de transferncies amb un banc d'Andorra, ha dit.
Per aquest treball, Roca, qui ha indicat que no tenia ni treballadors ni material propi, ha reconegut que es portava una comissió: no ingressava l'IVA --del 16%-- de les factures. "Eixe era el meu sou", ha exposat. Preguntat per si Crespo i Cuesta ho sabien, ha respost: "Si havien vist Barri Ssam segur que sí, perqu era molt fcil. No anava a treballar gratis".
"Cuesta i Crespo podrien haver dedut que em portava l'IVA per unflar les factures. És de Barri Ssam", ha insistit, per a agregar que "mai" va tindre relació amb cap d'ells. "A mi em diuen que cobren uns polítics valencians per els noms m'eren igual", ha assenyalat. Roca ha assegurat estar "súper penedit" pel que va fer: "Jo ja vaig demanar perdó al poble i en eixe moment no sabia que eren diners públics", ha asseverat.
Per la seua banda, Crespo, qui únicament ha volgut respondre preguntes del seu advocat, ha negat aquests extrems i ha assenyalat sobre Roca que "no sabia ni que existia" abans del juí de la pea principal d'Emarsa.
Ha afirmat que es manté en no reconéixer els fets pels quals ha sigut condemnat en la causa i ha reiterat que en l'empresa pública no tenia responsabilitat: "Era president del Consell d'Administració, no sabia el que es liquidava a Hisenda ni gens de l'IVA", ha assenyalat.
En aquesta línia, ha indicat que tenia el "mateix coneixement" del que passava en Emarsa que la resta del membres del consell. "I ací no arribava res de la liquidació ni de com es tributava", ha postillat.
Aquestes funcions estaven delegades en Cuesta, que era la persona que havia de portar l'empresa i en el director financer, Enrique Arnal. "Les factures li arribarien a ell, és el raonable", ha dit. Ha negat també cap relació amb Sena i ha reiterat que "mai" ha tingut "cap intenció" de defraudar a Hisenda amb obtenció indeguda d'IVA.
COSA JUTJADA I DUPLICITATS
Moments abans de comenar la vista, la defensa de Crespo ha sollicitat la nullitat d'aquest procediment sobre la base de diversos criteris: cosa jutjada --la pea principal compta amb sentncia ferma del Tribunal Suprem--; i resolucions sobresegudes relacionades amb l'IVA que es qüestiona.
Segons el parer del lletrat, sobre la cosa jutjada, estima que les mateixes factures que es consideren irregulars en aquesta pea van ser les que també van servir com a instrument de malversació en la pea principal i que ja es van comptabilitzar i van servir per a obtindre una devolució de l'IVA.
Sobre les resolucions, s'ha referit a una interlocutria de sobresement de delictes fiscals dictat l'any 2014 perqu, o bé no existia cap indici de delicte respecte de Crespo, o bé perqu es tractava d'un instrument encobridor del delicte i es va considerar un acte impune. "La prova ja est valorada, hi ha absncia d'indicis i no procedeix un juí oral ara per tractar-se d'actes doblement comdemnats", ha resumit.
La Fiscalia s'ha oposat a aquests arguments subratllant que es tracta de conductes i béns jurídics diferents. "Ara és una conducta posterior, l'obtenció indeguda de devolucions, i a no est en els fets provats de la sentncia del TS", ha recalcat. "Són procediments diferents amb intenció criminal diferent", ha insistit. L'Abogacia de l'Estat se suma a aquestes afirmacions i ha recordat que aquesta pea es va obrir de forma separada per economia processal. La jutgessa ha acordat pronunciar-se sobre aquestes qüestions en sentncia.
