VALNCIA/MADRID, 30 Ene. (EUROPA PRESS) -
La Comunitat Valenciana ha registrat, fins al mes de novembre de 2022, un dficit de 2.819 milions d'euros, el 2,27% del Producte Interior Brut (PIB), segons les dades facilitades aquest dilluns pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública.
Amb aquestes dades, la Comunitat Valenciana comptabilitza el dficit més alt de totes les comunitats autnomes, tant en termes absoluts com relatius.
En el mateix període de l'any anterior, el dficit de la Comunitat Valenciana es va situar en 259 milions d'euros, un 0,23% del PIB.
El conjunt de les administracions regionals espanyoles registra un dficit al novembre de 2022 de 7.304 milions, la qual cosa equival al 0,55% del PIB, enfront del supervit del 0,68% aconseguit en el mateix període de l'any anterior. Segons ha indicat el Ministeri d'Hisenda en un comunicat, aquest resultat obex a un augment de les despeses del 7,5%, mentre que els ingressos decreixen a un ritme del 0,6%.
"Aquesta diferncia es deu, principalment, a un descens dels ingressos com a conseqüncia de les menors transferncies rebudes de l'Estat al marge del sistema de finanament en no ser necessries per la millora de la pandmia", ha assenyalat el Ministeri.
Quant a la despesa, l'increment s'ha hagut de, entre altres raons, la major despesa per transferncies, 8.447 milions més a les CCAA, que ha suposat la liquidació definitiva de 2020 respecte a la liquidació definitiva de 2019.
Els impostos han crescut un 5,1% (3.406 milions més). Destaquen els impostos sobre la producció i les importacions, que augmenten un 18,9% arribant a la xifra de 17.467 milions, amb un creixement d'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats d'un 17,4%.
Per la seua banda, els ingressos per impostos sobre la renda i patrimoni s'incrementen en un 1,3%, fins a situar-se en un total de 49.434 milions en el total de les administracions regionals. Els ingressos percebuts per impostos sobre el capital ascendeixen a 2.921 milions d'euros, la qual cosa representa un 0,5% més que en 2021.
Així mateix, el dficit conjunt de l'Administració Central, la Seguretat Social i les comunitats autnomes --exclosa l'ajuda financera-- es va reduir entre gener i novembre de 2022 un 58,8%, fins als 25.151 milions, la qual cosa equival a l'1,89% del Producte Interior Brut (PIB).
Si s'inclou el saldo de l'ajuda a les institucions financeres per import de 681 milions, el dficit d'Espanya se situa en l'1,94% del PIB.
Desglossant les dades per administracions, el dficit de l'Administració Central se situa en 23.641 milions al novembre de 2022 (exclosa l'ajuda financera), la qual cosa correspon a l'1,78% del PIB. Si s'inclou l'ajuda a institucions financeres el dficit de l'Administració Central suposa l'1,83% del PIB.
Dins de l'Administració Central, l'Estat ha registrat un dficit equivalent al 2,01% del PIB, enfront del 5,83% existent al novembre de 2021. D'aquesta manera, el dficit se situa en 26.688 milions, la qual cosa suposa un descens del 62,1% respecte als 70.389 milions del mateix període de l'exercici anterior.
Aquest resultat es deu, segons explica el departament que dirigeix María Jesús Montero, a un increment dels ingressos no financers del 23,7%, enfront del comportament de les despeses, que creixen a un ritme del 0,7%.
Per la seua banda, els Organismes de l'Administració Central registren un supervit de 0,23% del PIB, exclosa l'ajuda financera, enfront del dficit de 0,01% del PIB aconseguit al novembre de 2021. Aquesta evolució es deu a un increment del 9,9% dels ingressos --fonamentalment de les transferncies rebudes-- i a una disminució de les despeses del 5,2%.
MAJOR SUPERVIT DELS FONS DE LA SEGURETAT SOCIAL
Per la seua banda, els Fons de la Seguretat Social fins a novembre de 2022 registren un supervit de 5.794 milions, enfront dels 1.162 milions també de supervit del mateix període de 2021. En termes de PIB el supervit de la Seguretat Social se situa en el 0,44%, mentre que fa un any marcava un supervit del 0,10% del PIB.
Aquest comportament és conseqüncia d'un creixement dels ingressos del 2,2%, destacant el bon desenvolupament de les cotitzacions amb un creixement del 4,8%, enfront del lleu descens registrat en les despeses d'un 0,3%.
Hisenda recorda que des de mar de 2020 les operacions del subsector Fons de la Seguretat Social han estat directament afectades per la crisi derivada de la pandmia del Covid-19. No obstant a, els avanos en el control de la mateixa, sobretot amb el procés de vacunació, han motivat una reducció del seu impacte econmic.
Per la seua banda, el Sistema de Seguretat Social registra al novembre de 2022 un supervit de 4.074 milions, el 0,31% del PIB, enfront del supervit registrat en els onze primers mesos de 2021, que va arribar al 0,18% del PIB.
Els recursos han ascendit a 165.295 milions, 5.802 milions més que en 2021 i destaca l'augment en un 4,4% de les cotitzacions socials. El nombre d'afiliacions en el Sistema en mitjana mensual de tots els rgims continua incrementant-se en 2022. Concretament, al novembre l'increment va ser del 2,7%. Per la seua banda, la despesa se situa en 161.221 milions, la qual cosa correspon en gran manera amb la despesa en pensions, que creix en un 6,7%.
Finalment, el FOGASA presenta un supervit de 186 milions fins a novembre, enfront dels 81 milions de supervit registrats en el mateix període de 2021.
