Advoca per un nou impuls a la cincia espanyola i millors salaris: "Si volem jugar en Champions, hem de tindre eixa capacitat"
VALNCIA, 6 Jun. (EUROPA PRESS) -
El químic Antonio Echavarren, Premi Jaume I en Investigació Bsica, ha recalcat que els professionals que es dediquen a aquest camp són comparables "a exploradors, com els 'magallanes' que es llanaven a veure qu passa sense tindre una clara aplicació".
Així l'asseverat el científic, en declaracions a Europa Press, després de fer-se pública la concessió del guardó, amb el qual el jurat reconeix en paper d'Echavarren i el seu grup com a pioner en química de l'or.
L'expert s'ha mostrat molt satisfet per aquesta distinció i també per compartir-la amb un altre químic, Daniel Maspoch, que ha guanyat el Jaume I en Noves Tecnologies.
El científic ha subratllat la importncia de la Investigació Bsica perqu "les aplicacions venen després" i ha celebrat que a Espanya s'ha fet "molt" per fomentar-la fins al punt de ser "envejada" per altres pasos del sud d'Europa.
No obstant aix, ha fet notar que Espanya podria "ser millor" i acostar-se a pasos xiquets que aposten més per la cincia com Sussa o Israel, al mateix temps que ha considerat que hauria d'haver-hi més finanament.
En aquest sentit, ha comentat que durant anys s'ha comptat amb finanament "continu i estable" dels ministeris, per ara ha disminut en termes relatius a causa de l'augment dels costos. També s'ha referit al fet que Espanya compta amb "gent molt bé formada que troba millors salaris en altres pasos", com Alemanya o el Regne Unit, per la qual cosa ha animat a pujar eixes retribucions. "Si volem jugar en la Champions, hem de tindre eixa capacitat", ha postillat.
"INRCIA"
Així mateix, ha comentat que ara es viu de "la inrcia" de l'esfor que van fer governs de les dcades dels huitanta i noranta i, per aix, ha considerat necessari "un nou impuls" per a la cincia espanyola.
Antonio Echavarren va iniciar la seua carrera independent a l'edat de 33 anys en el CSIC a Madrid. El seu grup d'investigació es va traslladar després a la UAM i, més tard, al recentment creat ICIQ a Tarragona.
Des del 1988 ha dirigit 11 projectes del Ministeri de Cincia i Innovació i altres projectes, incloent 2 ERC Advanced Grants, 1 ERC
Proof of Concept, i 5 Marie Slodowska-Curie Individual Postdoctoral Fellowships.
Al llarg de tota la seua trajectria ha seguit un model de grup d'investigació en línia amb els pasos més competitius científicament, supervisat directament a estudiants de doctorat,
mster i postdocs, la major part dels quals desenvolupen carreres independents amb xit en l'acadmia o en la indústria.
A l'ICIQ, el seu grup va ser pioner en catlisi per palladi
contribuint a determinar el mecanisme de la reacció d'arilación. També van desenvolupar síntesis originals per a preparar poliarenos, incloent fullerenos, i van estudiar les seues aplicacions en
electrnica molecular. Les seues contribucions més importants han sigut en catlisis amb or, establint els fonaments que han guiat el descobriment de noves transformacions per altres grups
d'investigació. El seu grup va ser un dels pioners en química de l'or, descobrint que els catalitzadors d'or són més selectius per a l'activació d'alquinos.
