Tracta la culpa que s'inculca a les dones en 'La soga de cristal', nou lliurament de la sèrie de 'noir mediterrani' de Santa Rita
VALÈNCIA, 18 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora alacantina Elia Barceló afirma que és "evident" que hi ha un moviment social que pretén fer callar a les dones i tornar al "calladeta estàs més guapa". Adverteix l'autora que "tots els drets es poden revocar", ja que, si els partits en el poder decideixen canviar les lleis es torna al passat. A més, constata que "les constants agressions a dones i els feminicidis augmenten cada any".
Precisament, la qüestió de la culpa i la por que s'inculca a les dones per a tenir-les sotmeses i sempre disposades a servir és un eix central de la seua novel·la, 'La soga de cristal', el nou lliurament de la sèrie de 'noir mediterrani' de Santa Rita que ara arriba a les llibreries editada per Roca.
Es tracta del tercer dels quatre llibres que tindrà la sèrie de Santa Rita però, com explica Barceló en declaracions a Europa Press, "és un cas criminal independent que queda totalment tancat al final, encara que els secrets i misteris del passat continuen i la major part dels personatges són ja vells coneguts dels lectors i lectores que hagen llegit les dos anteriors".
Després d'haver tractat temes com el xantatge emocional i l'estafa vital, a més de moltes altres coses que les dones han hagut de patir al llarg dels temps, en aquesta ocasió l'autora d'Elda reflexiona "sobre la manipulació de les religions i les sectes sobre els seus adeptes, homes i dones, però sobretot dones".
"Tracte especialment la qüestió de la culpa i la por que s'inculca a les dones per a tenir-les sotmeses i sempre disposades a servir, tant en les religions oficials com en sectes de nova creació. En la part del passat, en 'La soga de cristal' vaig al 1916, a la generació dels iaios de Sofia, la gran protagonista de la sèrie", apunta.
En opinió d'Elia Barceló, "no hi ha més que estar un poc atempta a les notícies, tant d'Espanya com de l'estranger, per a adonar-se que cada vegada hi ha més homes que consideren que 'la igualtat ha anat massa lluny'". "Com si la igualtat poguera ser excessiva", exclama.
"Això recorda molt --prossegueix-- al concepte franquista de 'llibertat, però no llibertinatge'. 'Igualtat, sí, però no tanta' i diuen sense cap vergonya que 'ara són els homes els discriminats'. A EUA ja hi ha diversos estats on l'avortament és de nou il·legal. Sempre que vaig a algun institut de segon ensenyament per a una trobada amb joves, en el meu vessant d'escriptora de literatura juvenil, insistisc a dir-los que la situació de la qual gaudim actualment les dones -ser iguals davant de la llei, poder votar, tenir accés als anticonceptius, etc.- no va ser un regal que va caure del cel, sinó alguna cosa que va costar moltíssim aconseguir i pel que moltes dones van patir penes de presó, pallisses i humiliacions", enumera.
Barceló va ser una de les pioneres en la reivindicació de les protagonistes dones també en gèneres com el thriller. Preguntada per si últimament abunden personatges policials femenins amb trets normalment atribuïts als homes, l'escriptora comenta que "per aquest afany de demostrar que les dones podem ser com els homes s'ha exagerat un poc creant personatges femenins igual de brutals, masclistes, iracunds, alcohòlics, solitaris, etc. que els que coneixíem dels 'hard boiled' nord-americans dels anys quaranta i cinquanta".
"Algunes d'aquestes policies i detectius dones semblen homes antics amb nom femení i crec que no li estan fent cap favor a les dones actuals, que poden arribar a ser el que desitgen sense tenir per què semblar-se als homes, especialment als clixés masculins del gènere", assevera.
Així i tot, celebra que "s'ha avançat molt des de l'època en la qual els personatges femenins eren mers objectes que assassinar, o salvar, o simples florers, o el repòs del guerrer". "De totes maneres, alguna cosa que jo m'he proposat en aquestes novel·les és que les dones no siguen sol cadàvers perquè el policia es lluïsca trobant al seu assassí", subratlla.
Junt amb els molt populars polar francès i novel·la negra nòrdica, Elia Barceló aposta per un 'noir mediterrani': "Aporta la nostra forma de veure el món, igual que fan ells. Ací hi ha policies, igual que en els països escandinaus, perquè a tot arreu hi ha crim, però els nostres policies --sent tan competents com els nòrdics-- no solen ser depressius, alcohòlics i solitaris (em referisc als de debò, els de la vida) i, per tant, poden ser representats en una novel·la mediterrània com a bons professionals que treballen al màxim de les seues capacitats, però que després tenen família, es van a prendre unes canyes amb els companys o es mengen una paella el diumenge (un arròs negre, per exemple)".
I afig. "També suma quant a l'elecció de temes que para nosaltres, en la nostra part del món, són més rellevants o ens semblen de major interès. Els lectors i lectores d'altres terres poden gaudir molt llegint noirs mediterranis igual que a nosaltres ens agrada llegir novel·les que succeeixen en països que no coneixem. I pot animar a la gent a viatjar i descobrir aquest països i les seues mentalitats".
VIATGE A LA VALÈNCIA DEL SEGLE XIX
Elia Barceló és una autora prolífica que, com ella mateixa assegura, "sempre porte alguna cosa entre mans". Ara està començant la quarta, i última, novel·la de Santa Rita, en la qual anirà a l'origen de la família Montagut, a mitjan segle XIX a València, i tractarà l'últim cas criminal en l'actualitat, amb un altre, avança.
També està "temptejant" un altre projecte de literatura fantàstica, però encara és prompte per a comentar-ho en públic. "En qualsevol cas, l'any que ve hi haurà una nova història i podré tancar l'última de les quatre estacions en Santa Rita amb la novel·la que succeeix a l'hivern i en la qual lligaré tots els caps que encara queden solts", conclou.
