Elia Barceló: "És evident que hi ha un moviment social que pretén tornar al 'calladeta estàs més guapa'"

   VALNCIA, 18 Abr. (EUROPA PRESS) -

   L'escriptora alacantina Elia Barceló afirma que és "evident" que hi ha un moviment social que pretén fer callar a les dones i tornar al "calladeta ests més guapa". Adverteix l'autora que "tots els drets es poden revocar", ja que, si els partits en el poder decideixen canviar les lleis es torna al passat. A més, constata que "les constants agressions a dones i els feminicidis augmenten cada any".

    Precisament, la qüestió de la culpa i la por que s'inculca a les dones per a tenir-les sotmeses i sempre disposades a servir és un eix central de la seua novella, 'La soga de cristal', el nou lliurament de la srie de 'noir mediterrani' de Santa Rita que ara arriba a les llibreries editada per Roca.

    Es tracta del tercer dels quatre llibres que tindr la srie de Santa Rita per, com explica Barceló en declaracions a Europa Press, "és un cas criminal independent que queda totalment tancat al final, encara que els secrets i misteris del passat continuen i la major part dels personatges són ja vells coneguts dels lectors i lectores que hagen llegit les dos anteriors".

    Després d'haver tractat temes com el xantatge emocional i l'estafa vital, a més de moltes altres coses que les dones han hagut de patir al llarg dels temps, en aquesta ocasió l'autora d'Elda reflexiona "sobre la manipulació de les religions i les sectes sobre els seus adeptes, homes i dones, per sobretot dones".

    "Tracte especialment la qüestió de la culpa i la por que s'inculca a les dones per a tenir-les sotmeses i sempre disposades a servir, tant en les religions oficials com en sectes de nova creació. En la part del passat, en 'La soga de cristal' vaig al 1916, a la generació dels iaios de Sofia, la gran protagonista de la srie", apunta.

   En opinió d'Elia Barceló, "no hi ha més que estar un poc atempta a les notícies, tant d'Espanya com de l'estranger, per a adonar-se que cada vegada hi ha més homes que consideren que 'la igualtat ha anat massa lluny'". "Com si la igualtat poguera ser excessiva", exclama.

    "Aix recorda molt --prossegueix-- al concepte franquista de 'llibertat, per no llibertinatge'. 'Igualtat, sí, per no tanta' i diuen sense cap vergonya que 'ara són els homes els discriminats'. A EUA ja hi ha diversos estats on l'avortament és de nou illegal. Sempre que vaig a algun institut de segon ensenyament per a una trobada amb joves, en el meu vessant d'escriptora de literatura juvenil, insistisc a dir-los que la situació de la qual gaudim actualment les dones -ser iguals davant de la llei, poder votar, tenir accés als anticonceptius, etc.- no va ser un regal que va caure del cel, sinó alguna cosa que va costar moltíssim aconseguir i pel que moltes dones van patir penes de presó, pallisses i humiliacions", enumera.

    Barceló va ser una de les pioneres en la reivindicació de les protagonistes dones també en gneres com el thriller. Preguntada per si últimament abunden personatges policials femenins amb trets normalment atributs als homes, l'escriptora comenta que "per aquest afany de demostrar que les dones podem ser com els homes s'ha exagerat un poc creant personatges femenins igual de brutals, masclistes, iracunds, alcohlics, solitaris, etc. que els que coneixíem dels 'hard boiled' nord-americans dels anys quaranta i cinquanta".

    "Algunes d'aquestes policies i detectius dones semblen homes antics amb nom femení i crec que no li estan fent cap favor a les dones actuals, que poden arribar a ser el que desitgen sense tenir per qu semblar-se als homes, especialment als clixés masculins del gnere", assevera.

    Així i tot, celebra que "s'ha avanat molt des de l'poca en la qual els personatges femenins eren mers objectes que assassinar, o salvar, o simples florers, o el reps del guerrer". "De totes maneres, alguna cosa que jo m'he proposat en aquestes novelles és que les dones no siguen sol cadvers perqu el policia es llusca trobant al seu assassí", subratlla.

   Junt amb els molt populars polar francs i novella negra nrdica, Elia Barceló aposta per un 'noir mediterrani': "Aporta la nostra forma de veure el món, igual que fan ells. Ací hi ha policies, igual que en els pasos escandinaus, perqu a tot arreu hi ha crim, per els nostres policies --sent tan competents com els nrdics-- no solen ser depressius, alcohlics i solitaris (em referisc als de deb, els de la vida) i, per tant, poden ser representats en una novella mediterrnia com a bons professionals que treballen al mxim de les seues capacitats, per que després tenen família, es van a prendre unes canyes amb els companys o es mengen una paella el diumenge (un arrs negre, per exemple)".

    I afig. "També suma quant a l'elecció de temes que para nosaltres, en la nostra part del món, són més rellevants o ens semblen de major inters. Els lectors i lectores d'altres terres poden gaudir molt llegint noirs mediterranis igual que a nosaltres ens agrada llegir novelles que succeeixen en pasos que no coneixem. I pot animar a la gent a viatjar i descobrir aquest pasos i les seues mentalitats".

VIATGE A LA VALNCIA DEL SEGLE XIX

   Elia Barceló és una autora prolífica que, com ella mateixa assegura, "sempre porte alguna cosa entre mans". Ara est comenant la quarta, i última, novella de Santa Rita, en la qual anir a l'origen de la família Montagut, a mitjan segle XIX a Valncia, i tractar l'últim cas criminal en l'actualitat, amb un altre, avana.

    També est "temptejant" un altre projecte de literatura fantstica, per encara és prompte per a comentar-ho en públic. "En qualsevol cas, l'any que ve hi haur una nova histria i podré tancar l'última de les quatre estacions en Santa Rita amb la novella que succeeix a l'hivern i en la qual lligaré tots els caps que encara queden solts", conclou.