VALNCIA, 28 Sep. (EUROPA PRESS) -
Agustina Brines i José Ramón Tíller, exgerents de la desapareguda Divalterra, han deslligat els contractes d'alta direcció en l'empresa pública amb l'afiliació política: "Eren professionals sobradament preparats per als crrecs. No va haver-hi favoritismes", ha defs Brines per a negar que es donara la feina de forma irregular a cap persona afí al PSPV o a Compromís.
Brines i Tíller s'han pronunciat en termes similars en la seua declaració, en qualitat d'investigats, en el cas Alqueria, relatiu a set contractacions presumptament irregulars d'alts directius en l'empresa pública Divalterra. Tots dos, que únicament han respost els seus lletrats, s'enfronten a la pena de huit anys de presó, tal com els reclama Fiscalia Anticorrupció.
Brines ha explicat que quan va aterrar en Divalterra l'empresa era un "crter" que s'estava destruint ats que havia eixit a la llum el cas Taula. "Hi havia un ambient de desconfiana complet", ha descrit per a afegir que "la situació era d'excepcionalitat. No hi havia un ambient d'organització ni una cultura d'empresa".
Brines (per Compromís) ha assenyalat que en eixa situació va arribar a Divalterra al costat del llavors gerent José Ramón Tíller (pel PSPV) i amb l'ex-cap jurídic José Luis Vera. A partir d'ací van anar consolidant un equip "per a treballar amb una estructura i amb els fonaments de l'empresa" ha dit. "José Ramón, Vera i jo formem un equip pinya, de confiana extrema", ha asseverat.
Al setembre de 2015 va rebre un correu --per a remetre-lo a una altra persona-- en el qual s'indicava que s'havia de tractar el tema dels contractes d'alta direcció. Es va parlar de l'assumpte i es va acordar fer-los per l'excepcionalitat de l'empresa, "per la necessitat de posar les línies en marxa i conéixer l'essncia de l'empresa i tindre persones de confiana que digueren el que estava passant", ha explicat.
Després d'a, ha afirmat que els van arribar uns llistats seleccionats per la Diputació amb les persones a entrevistar per a ocupar eixos llocs d'alts directius en les diferents rees de Divalterra.
L'acusada ha manifestat que les persones entrevistades tenien uns currículums que demostraven que estaven "sobradament preparades" per a ocupar els crrecs. "Tenien una bona formació", ha postillat.
Preguntada per qu es va decidir apostar pels contractes d'alta direcció, Brines ha manifestat que no és una cosa que triara ella. "Ho va decidir l'empresa. Estvem en un moment complicat i no teníem clar si l'empresa anava a continuar. Amb eixos contractes la indemnització era més baixa i eren de lliure designació, entre altres coses", ha afirmat.
Quan van apostar per aquests contractes, ha indicat que "ningú" els va dir que fóra illegal: "En absolut. Si ens ho hagueren dit, no s'haurien fet", ha asseverat, per a agregar que aquests directius, malgrat el manifestat per Fiscalia, "sí treballaven". "Aquestes persones van entrar a formar part de l'estructura de l'empresa i tots ells fitxaven", ha asseverat.
Per a seleccionar-los, Brines ha manifestat que "en absolut" era requisit o condició la seua afiliació política: "Jo no preguntava per a en les entrevistes", ha dit, per a assegurar que tampoc els coneixia prviament.
Els contractes no van passar pel consell d'administració de Divalterra perqu "ningú va dir que hagueren de passar per ací, mai". Al juliol de 2017 se'ls va requerir els contractes d'alta direcció en la Conselleria i ella va enviar tot perqu "no tenia res a amagar". Ací va ser quan es va assabentar que havien de ratificar-se en el consell i van fer els trmits pertinents, ha exposat.
Ha insistit, en aquest punt, en qu José Luis Vera --també ho ha mantingut Tíller-- "mai" va posar objecció a aquestes contractacions: "Si ho haguera fet, no s'haurien fet". "Estvem allí per a fer les coses bé. No hi havia favoritismes i els contractes es van fer escrupolosament", ha asseverat.
NO DISCRIMINAR
En aquesta mateixa línia, Tíller ha indicat que quan va arribar a Divalterra com a gerent se li van donar unes directrius i uns requeriments per a seguir avant. "Quant al personal se'ns va dir que no discriminrem ningú per raons ideolgiques i que havíem de garantir el bon treball", ha assenyalat.
Ha indicat que en l'empresa hi havia diferents rees, que obeen a un pacte de la Diputació, i es va decidir cobrir-les amb contractes d'alta direcció. "A partir de responsabilitzar-nos de les rees, l'equip de Govern, per la situació d'excepcionalitat per la qual passava l'empresa, ens va demanar omplir de directors eixes rees i ens va definir els criteris que havíem de seguir: persones amb experincia acadmica, professionals en l'rea i de confiana", ha exposat.
En eixe moment també els van comentar que els sous d'aquests contractes serien els mínims i que eixes persones contractades, en cas de cessar els gerents, havien de tindre clar que no continuarien en la plantilla professional de l'empresa.
Per a seleccionar les persones ha indicat que se li va donar publicitat al procés a través del webs de la Diputació i dels mitjans de comunicació i que a ell li van arribar currículums tant de manera personal com a través del correu electrnic. Va fer una selecció sobre la base de criteris acadmics i de formació, ha advertit.
"Mai em van negar la proposta que vaig fer finalment", ha afirmat, per a assegurar que fins a eixe moment mai havia vist els contractes d'alta direcció i ha afirmat que va ser Vera qui li va parlar dels mateixos: "Em va dir que necessitvem contractes menys onerosos per a l'empresa", ha reprodut.
De fet, va ser Vera --segons la seua versió-- qui li va explicar que es podia fer fins a un mxim de 10 contractacions de directius, per la qual cosa ell estava convenut que "a estava ben", ha asseverat. En eixe moment comptava amb tres informes que avalaven les contractacions: "No tenia ni un sol informe negatiu. Estava absolutament convenut que el que estvem fent era correcte. No hi ha hagut mai cap voluntat d'ocultar absolutament res", ha puntualitzat. Tíller va presentar la dimissió al febrer de 2016 perqu el treball que se li havia encomanat ja estava realitzat, ha dit.
