VALNCIA, 7 Dic. (EUROPA PRESS) -
La Filmoteca ret homenatge en la Filmoteca de Valncia a l'actriu Lola Gaos (1921-1993) en el centenari del seu naixement a Valncia, amb la projecció el dijous 9 de desembre, a les 18 hores, de 'Tristana' (1969) de Luis Buñuel.
La projecció comptar amb la presncia d'Elena Salcedo Gaos, neboda de l'actriu. També estaran presents el director general de l'Institut Valenci de Cultura, Abel Guarinos, i el director adjunt d'Audiovisuals i Cinematografia de l'IVC, José Luis Moreno, ha indicat la Generalitat en un comunicat.
Basada en la novella homnima de Benito Pérez Galdós, 'Tristana' est ambientada a Toledo i conta la histria de Don Lope (Fernando Rei), un madur i ociós rentista que viu amb la seua criada Saturna (Lola Gaos). En quedar rfena Tristana (Catherine Deneuve), el cavaller compleix la promesa que va fer als seus pares. Es fa crrec d'ella i l'acull en la seua casa, on no tarda a seduir-la i fer-la la seua amant. El clssic de Buñuel podr tornar a veure's el divendres 10 de desembre, a les 20.15 hores.
Lola Gaos (1921-1993) és una de les actrius valencianes amb una de les trajectries més destacades en la histria del cinema nacional i internacional, ja que va treballar als ordes de grans cineastes com Luis Buñuel en 'Viridiana' i 'Tristana'; Luis García Berlanga, en 'Esa pareja feliz' i 'El verdugo'; Jaime d'Armiñán, en 'Mi querida señorita'; José María Forqué, en 'Atraco a las tres'; Juan Antonio Bardem, a 'Lorca, muerte de un poeta', i Manuel Gutiérrez Aragón, en 'Somnámbulos', entre uns altres.
Possiblement el seu personatge més recordat siga el de la tirnica mare que va interpretar en 'Furtivos' de José Luis Borau, en la qual va compartir protagonisme amb Ovidi Montllor. També figuren entre els seus personatges més clebres la criada Saturna de 'Tristana' i la irreverent Enedina de 'Viridana', dos clssics de Buñuel. Dotada d'un físic singular i una veu inconfusible, Lola Gaos va intervenir en més de seixanta pellícules, quasi sempre en papers secundaris i molt freqüentment interpretant a dones fortes, prfides i temperamentals.
El passat 2 de desembre es van complir cent anys del naixement a Valncia de Lola Gaos en el si d'una família nombrosa, republicana, d'esquerres i molt vinculada al món de la cultura. Germana del filsof José Gaos i dels poetes Vicente i Alejandro Gaos, l'actriu va estudiar el Batxillerat a Valncia, per el desenlla de la Guerra Civil la va conduir a l'exili a Mxic, després d'haver patit la prdua del seu pare en un camp de concentració.
A Mxic la jove va donar els seus primers passos en el teatre. Quan va tornar a Espanya en 1945, va prosseguir la seua carrera teatral en circumstncies molt difícils i va debutar en el cinema en 1949. D'eixos primers anys destaca la seua participació en 'Esa pareja feliz' (1953), l'pera primera conjunta de Luis García Berlanga i Juan Antonio Bardem. En la dcada dels seixanta va aconseguir consagrar-se com una de les grans estreles del teatre, el cinema i la televisió del nostre país.
Malgrat treballar sota les ordres de grans directors, el seu talent mai va ser ben reconegut. Lola Gaos va morir en 1993, després de diversos anys condemnada a l'ostracisme i a les penúries econmiques que arrossegava en els últims anys de vida, quan ja no podia treballar per motius de salut.
Al marge de la seua carrera d'actriu, Lola Gaos va mantindre una intensa activitat política durant el franquisme i els primers anys de democrcia. Durant la major part de la seua vida, va ser una convenuda comunista i feminista, encara que sense militar directament en cap partit polític.
El seu activisme polític va provocar que molts productors es negaren a donar-li treball. Sempre va ser un referent tic de la lluita contra la dictadura tant en els escenaris del cinema i el teatre com en els platons de televisió. Va participar en centenars d'assemblees al costat de les seues companyes i companys, també en mítings i en les primeres celebracions del 8 de mar.
