La Generalitat inicia en el cementeri de Castelló les primeres exhumacions que realitza directament a la Comunitat

Treballs d'exhumacions en el cementeri de Castelló
EUROPA PRESS
Publicado: martes, 30 junio 2020 15:59

CASTELLÓ, 30 Jun. (EUROPA PRESS) - -

La Conselleria de Participació, Transparncia, Cooperació i Qualitat Democrtica ha iniciat els treballs d'exhumació d'una fossa comuna en el cementeri de Castelló, on es troben enterrats les restes de 8 persones represaliades pel franquisme. Aquesta és la primera exhumació que es realitza directament des de la Generalitat Valenciana.

Els treballs, que duraran aproximadament 20 dies, se centraran en la recuperació d'aquests cossos. Dos de les víctimes van ser alcaldes de les localitats castellonenques de Villahermosa i Lucena: Jose Llach Ibáñez i Casimiro Isidro Beltrán, respectivament. Al costat d'ells es troben les restes de Ricardo Sánchez Vila, José Garí Boix, Manuel Bueso Puig, Marcelino Ora Ribera, Agustín Martí Mateu i Francisco Bachero Bartol.

Sobre les víctimes, els experts han descobert que cinc d'ells van ser afusellats, dos assassinats amb la prctica del garrot vil, i a un tercer se li va induir al sucidi.

La consellera de Qualitat Democrtica, Rosa Pérez Garijo, ha subratllat que "hui és un dia molt important. Marca un abans i un després en les polítiques públiques autonmiques de memria democrtica". "Per fi podem actuar directament i executar una exhumació que retornar els cossos de 8 víctimes als seus familiars, els qui han estat esperant aquest moment molts anys", ha afegit.

Pérez Garijo ha avanat que aquesta primera actuació, vindr seguida de moltes altres amb l'objectiu "somiat" que el territori estiga "lliure de fosses comunes". La consellera ha volgut també agrair la tasca realitzada pel Grup d'Investigació de la Memria Histrica de Castelló, "qui ha sigut determinant perqu es puguen realitzar aquests de treballs d'identificació". Sobre este tema, ha indicat que "sense la tasca d'aquestes entitats en els últims anys, seria impossible estar hui ací".

COST

El cost de l'adjudicació d'aquests treballs és de 15.730 euros, i l'equip tcnic encarregat de la tasca ho formen dos persones historiadores, dos arquelogues i dos antroplogues. En el cementeri civil de Castelló hi ha més de 400 persones represaliadas pel franquisme. A més en l'ossera, situat en la part religiosa, hi ha enterrades 500 persones més. En total es calcula l'existncia d'unes 976 persones.

Una vegada finalitzats els treballs en el cementeri de Castelló, la Conselleria de Qualitat Democrtica iniciar altres dos exhumacions pendents en la província d'Alacant, en concret en les poblacions de Monver i Benissa, les quals també s'han vist retardades com a conseqüncia de la pandmia de la COVID-19. "Ara estem tancant les exhumacions del 2020, de les quals hi haur dos més a Castelló, i després en el cementeri de Paterna i en el d'Alacant i Oriola", ha explicat la consellera

A més, ha assenyalat que estan a punt de publicar-se la subvencions d'exhumacions perqu puguen presentar-se els ajuntaments i les associacions.

D'altra banda, Pérez Garijo ha insistit en la nececidad de trobar la forma legal per a constituir un banc d'ADN públic, "que per determinats problemes administratius no hi ha manera encara de tancar-ho". "És necessari que totes les identificacions estiguen centralitzades per a poder avanar en tota la política d'exhumacions", ha aclarit.

El director dels treballs que es desenvolupen en el cementeri de Castelló, l'arqueleg Jorge García, ha subratllat que en han comenat a treballar en la fila número 1, en la qual creuen que, a més de cinc dels represaliats que s'estan buscant, es troben les caixes amb les restes d'altres represalidados que van ser exhumats en 1989 i traslladats des d'una altra part del cementeri. Posteriorment, es treballar en la fila 3, on es troben les restes dels altres tres cossos que es pretenen exhumar.

FAMILIARS

A l'acte han assistit alguns familiars de les víctimes. Concretament una de les assistents ha explicat als mitjans que Manuel Bueso Puig era besoncle de la seua mare, i que quan li van dir que "anaven a per ell", se'n va anar del seu poble -Coves de Vinrom- i va anar a Castelló per a amagar-se, i en veure's envoltat, es va llevar la vida. Tenia uns 49 anys quan va morir.

Per la seua banda, la regidora de l'Ajuntament de Castelló Vernica Ruiz ha explicat que la tercera campanya d'exhumacions del consistori es realitzar després de l'estiu, després que en les anteriors s'hagen exhumat 30 cossos. Ha destacat que en la tercera campanya collaborar també la Diputació de Castelló, i en ella s'invertir 85.000 euros, i ha afegit que es pretén durant aquesta legislatura exhumar tots els cossos que cal en cementeri civil de Castelló.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià