En una resposta parlamentria diu que fer-ho públic "implicaria donar a conéixer punts febles davant actors estrangers hostils"
MADRID, 27 May. (EUROPA PRESS) -
El Govern va allegar el passat 10 de maig, en una resposta parlamentria a Vox, que no podia revelar els ciberatacs patits per organismes públics per a evitar donar a conéixer "punts febles" a actors estrangers hostils. Huit dies abans, el 2 de maig, el ministre de la Presidncia, Félix Bolaños, anunciava l'espionatge patit pels mbils del president del Govern i de la ministra de Defensa, que van ser espiats utilitzant presumptament el sistema Pegasus de 'spywear'.
"Fer públics els noms dels organismes públics que han patit ciberatacs crítics implica donar a conéixer els punts febles que afavoreixen l'execució amb xit de nous ciberatacs", argumenta el Govern de Pedro Sánchez en una resposta parlamentria per escrit, consultada per Europa Press.
Prenent les dades del Centre Nacional d'Intelligncia i del Centre Criptológico Nacional (CCN), Vox preguntava pels 62 ciberincidents de carcter crític que van ser registrats en 2020, quan es va comptabilitzar un augment del 192% dels atacs d'aquestes característiques en relació a l'any anterior.
L'Executiu es remitent al Pla Nacional de Ciberseguridad (PNCS) que desenvolupa les 65 mesures contemplades en l'Estratgia Nacional de Ciberseguridad (ENCS), un document que tampoc pot difondre de forma íntegra perqu, segons diu, "podria comprometre l'estructura de ciberseguridad, especialment referent al seu coneixement per part d'actors estrangers hostils".
Dins de l'estratgia governamental, cita la creació de la Plataforma Nacional de Notificació i Seguiment de Ciberincidentes", la creació del qual ja estava prevista en l'article 11 del Reial decret-llei 12/2018, així com la necessitat de "millorar la ciberseguridad collectiva difonent la cultura de la ciberseguretat mitjanant la collaboració entre organismes públics i entitats privades".
En la seua resposta datada el 10 de maig, el Govern també argumenta que "la ciberseguretat és competncia exclusiva de l'Estat", encara que afegint que les comunitats autnomes poden "realitzar actuacions en el seu sector públic, com estableix el Tribunal Constitucional".
Huit dies abans d'escriure aquesta resposta, el 2 de maig --festiu a Madrid-- el ministre de la Presidncia, Relacions amb les Corts i Memria Democrtica, Félix Bolaños, va convocar a la premsa per a anunciar l'espionatge que havien patit els telfons mbils de Pedro Sánchez i de Margarita Robles entre maig i juny de 2021. Va revelar que s'havien extret en concret 2,6 gigues de dades del telfon del president i 130 megues en els dos atacs i nou megues de la ministra de Defensa.
Posteriorment i després de la inspecció dels telfons mbils de tots els membres del Govern, s'ha sabut que també va ser espiat el terminal del ministre de l'Interior, Fernando Gran Marlaska i que ho van intentar amb el del ministre d'Agricultura, Luis Planas.
Bolaños va assegurar el 2 de maig que el Govern volia "aclarir la veritat" amb la denúncia de les intervencions dels telfons del president i de la ministra --les conegudes en eixe moment-- en l'Audincia Nacional.
"Totes les preguntes i tota la informació que tenim l'he posat a la disposició dels mitjans de comunicació i de tota la ciutadania", asseverava el ministre de Presidncia.
