Publicado 27/05/2022 18:34

El Govern va al·legar el 10 de maig que no podia revelar ciberatacs, 8 dies després de comunicar l'espionatge a Sánchez

Archivo - Arxiu
Jesús Hellín - Europa Press - Archivo

   En una resposta parlamentària diu que fer-ho públic "implicaria donar a conéixer punts febles davant actors estrangers hostils"

   MADRID, 27 maig (EUROPA PRESS) -

   El Govern va al·legar el passat 10 de maig, en una resposta parlamentària a Vox, que no podia revelar els ciberatacs patits per organismes públics per a evitar donar a conéixer "punts febles" a actors estrangers hostils. Huit dies abans, el 2 de maig, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, anunciava l'espionatge patit pels mòbils del president del Govern i de la ministra de Defensa, que van ser espiats utilitzant presumptament el sistema Pegasus de 'spywear'.

   "Fer públics els noms dels organismes públics que han patit ciberatacs crítics implica donar a conéixer els punts febles que afavoreixen l'execució amb èxit de nous ciberatacs", argumenta el Govern de Pedro Sánchez en una resposta parlamentària per escrit, consultada per Europa Press.

   Prenent les dades del Centre Nacional d'Intel·ligència i del Centre Criptológico Nacional (CCN), Vox preguntava pels 62 ciberincidents de caràcter crític que van ser registrats en 2020, quan es va comptabilitzar un augment del 192% dels atacs d'aquestes característiques en relació a l'any anterior.

   L'Executiu es remitent al Pla Nacional de Ciberseguridad (PNCS) que desenvolupa les 65 mesures contemplades en l'Estratègia Nacional de Ciberseguridad (ENCS), un document que tampoc pot difondre de forma íntegra perquè, segons diu, "podria comprometre l'estructura de ciberseguridad, especialment referent al seu coneixement per part d'actors estrangers hostils".

   Dins de l'estratègia governamental, cita la creació de la Plataforma Nacional de Notificació i Seguiment de Ciberincidentes", la creació del qual ja estava prevista en l'article 11 del Reial decret-llei 12/2018, així com la necessitat de "millorar la ciberseguridad col·lectiva difonent la cultura de la ciberseguretat mitjançant la col·laboració entre organismes públics i entitats privades".

   En la seua resposta datada el 10 de maig, el Govern també argumenta que "la ciberseguretat és competència exclusiva de l'Estat", encara que afegint que les comunitats autònomes poden "realitzar actuacions en el seu sector públic, com estableix el Tribunal Constitucional".

   Huit dies abans d'escriure aquesta resposta, el 2 de maig --festiu a Madrid-- el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, va convocar a la premsa per a anunciar l'espionatge que havien patit els telèfons mòbils de Pedro Sánchez i de Margarita Robles entre maig i juny de 2021. Va revelar que s'havien extret en concret 2,6 gigues de dades del telèfon del president i 130 megues en els dos atacs i nou megues de la ministra de Defensa.

   Posteriorment i després de la inspecció dels telèfons mòbils de tots els membres del Govern, s'ha sabut que també va ser espiat el terminal del ministre de l'Interior, Fernando Gran Marlaska i que ho van intentar amb el del ministre d'Agricultura, Luis Planas.

   Bolaños va assegurar el 2 de maig que el Govern volia "aclarir la veritat" amb la denúncia de les intervencions dels telèfons del president i de la ministra --les conegudes en eixe moment-- en l'Audiència Nacional.

   "Totes les preguntes i tota la informació que tenim l'he posat a la disposició dels mitjans de comunicació i de tota la ciutadania", asseverava el ministre de Presidència.

La actualidad más visitada en EuropaPress logo: La actualidad más vista