VALNCIA, 17 May. (EUROPA PRESS) -
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha proms a totes les persones trans d'Espanya que "els seus drets seran llei" amb la norma específica que es debat aquest dimarts en el Congrés al marge de la Llei LGTBI, amb l'objectiu de reparar "tot el dany causat".
"Estem arribant tard", ha constatat en una xarrada d'UGT a Valncia a un dia de la sessió que obligar a posicionar-se al PSOE sobre la Llei Trans, consensuada amb altres partits amb mesures com l'autodeterminació de gnere, l'accés a la reproducció assistida o la inclusió d'una tercera casella per al gnere no binari.
Montero ha defs com a "argument molt poderós" l'acord de govern que va firmar Unides Podem amb els socialistes i que incloa les dos lleis. També ha destacat la "forta crrega simblica" de la Llei Trans: "Volem dir-vos que no solament sabem que existiu, que no heu tingut els drets que us corresponen, sinó que d'alguna manera amb la vostra prpia llei estem arribant tard a legislar sobre persones trans".
És més, ha remarcat que es deu a una decisió "política" de saldar un deute específic amb el collectiu trans, sense negar que aquesta llei pot estar subjecta a "diferents opinions" i que la tramitació parlamentria s'allarga quan part del Govern.
La titular d'Igualtat ha lamentat que són persones que pateixen falta de reconeixement o d'accés efectiu als seus drets, sumat a l'estigma que arrosseguen i a "la patologització d'una realitat". "Tothom en la nostra societat ho sap", ha recalcat.
Per tot a ha garantit que en el Govern faran "tot el necessari" perqu els seus drets estiguen blindats, insistint que separar la seua llei de la LGTBI és "més just per a les persones trans".
Montero, en general, ha lamentat el "deute" de la societat espanyola i europea amb les persones LGTBI, "particularment les trans", encara que ha celebrat que 14 comunitats autnomes ja han legislat sobre aquest tema.
"El meu compromís és ferm i eixos drets seran llei", ha reiterat, prometent utilitzar tots els elements a l'abast de la Constitució perqu "Espanya torne a ser avantguarda dels drets de les persones trans i LGTBI".
Ha rebutjat a més que drets com el de l'autodeterminació no estiguen "apegats a la realitat material" perqu "precisament aquestes lleis parlen de les coses de menjar", com l'accés a la salut, la vivenda, el transport o a simplement passejar pel carrer. Són, al seu juí, drets fonamentals que un govern est obligat a reconéixer.
PRIMERA CATEDRTICA TRANS: "QUE ELS PARTITS ES RETRATEN"
En la jornada 'Una mirada transformadora. El sindicalismo del XXI i las personas LGTBI', a un dia del 43 Congrés Confederal d'UGT que se celebra durant aquesta setmana a Valncia, també han participat Marina Sáenz, catedrtica de Dret Mercantil i activista trans, i Leo Mulio com a activista trans de Transgender Europe.
Sáenz, primera catedrtica trans d'Espanya, ha advertit el Govern que seria "indecent" que es retardara més la llei i ha coincidit amb la ministra en qu és una decisió política i en qu cal defendre tant aquesta com la LGTBI "a mort". "No podem seguir esperant. Ja no permetem que se'ns tracte com a tontes. Exigim als partits polítics que es retraten", ha emfatitzat agraint la posició d'Igualtat.
Al marge de la llei ha repassat tots els prejuís que han hagut de patir les persones trans, "de criminals a malaltes mentals, 'lo tuyo no es normal' o un control mdic". "Algú havia d'acreditar que nosaltres érem nosaltres", ha constatat deixant clar "tots els diagnstics científics s'han caigut".
L'activista ha lamentat que "últimament" se senten atacats i denigrats, la qual cosa demostra que "eixos prejuís estan ací i pesen", i ha rebutjat que el seu collectiu interferisca en el feminisme: "Les persones trans no som un obstacle. Ací no hi ha lluites contradictries". També ha agrat a UGT i CCOO que els ajudaren fa dcades cedint els seus espais quan "ningú" els volia prestar un sala.
Sota el mateix prisma, el representant de Transgender Europe ha recordat que cap dret hum va en contra d'un altre --"a no és un pastís a repartir"-- i ha defs que l'autodeterminació de les persones trans simplement és equiparar-les a la resta i "no pot posar en perill a ningú".
S'ha mostrat optimista a pesar dels "discursos en contra" i el "soroll", perqu creu que molta gent a Espanya est en "silenci" i no es posiciona clarament perqu no acaba d'entendre els termes de les seues reivindicacions, un error que ha assumit per part de l'activisme trans.
