VALNCIA, 30 Nov. (EUROPA PRESS) -
L'autor alacantí Jaume Silvestre debuta en la novella amb 'Presons de paper' (Rosa dels Vents), una obra en la qual furga en el passat barrejant ficció i personatges reals, com el poeta Miguel Hernández. La memria, adverteix, "és molt frgil i cal fer molta pedagogia", ja que "la ignorncia entre els més joves és el que aprofita l'extrema dreta per a fer reviure el feixisme".
Silvestre explica, en una entrevista concedida a Europa Press, que el relat naix d'una ancdota familiar. "Fa uns quinze anys la meua via em va explicar que el seu pare, el meu besavi, havia coincidit en la presó Reformatori d'Alacant amb Miguel Hernández i aquest li havia escrit un poema".
"En aquell moment jo devia tindre uns 22 anys i vaig allucinar, malgrat que potser no li vaig donar tota la importncia que es mereixia aquella revelació. A partir d'aleshores van dedicar molt temps a buscar el poema, per va ser impossible trobar-lo després de tants anys. La meua iaia i el meu oncle recordaven perfectament una fulla on hi havia un poema manuscrit d'Hernández dedicat als fills del meu besavi", rememora.
"La rbia per no haver trobat el poema --agrega-- em va espentar a continuar investigant en diferents arxius, així com a furgar en la memria de la meua iaia perqu m'explicara detalls de la guerra i de la postguerra. És curiós perqu ella ara té 95 anys per quan l'entrevistava m'explicava ancdotes molt vívides i amb molt de detall de quan tenia 10 o 12".
L'escriptor trena ficció i realitat en unes pgines per les quals passegen altres personatges que van participar en la Guerra Civil des de diversos mbits, com els fotgrafs Gerda Taro i Robert Capa, o els artistes del Reformatori d'Alacant, com Gastón Castelló.
"Certament, hi ha moltes accions que són histriques, que tenen un rerefons real i que he ficcionat, mentre que uns altres són pura invenció. Aquesta part es produeix quan entren en contacte amb personatges de ficció o unes altres que no han transcendit quant a popularitat, com el meu besavi. Ha sigut un desafiament buscar l'equilibri entre ficció i realitat, per he intentat tractar amb respecte tots els fets i circumstncies dels personatges", reconeix.
L'autor de la Vila Joiosa posa l'accent en la "fragilitat" de la memria i subratlla que "les generacions que van viure la postguerra ho van passar molt mal, s'entén que hi haja moltes famílies que no hagen volgut parlar de la guerra". Per, en democrcia, apunta, "en lloc del silenci i l'oblit, les noves generacions han de tindre coneixement del que va passar, de manera histrica, sense equidistncies".
Al seu juí, és "sa i necessari que hi haja una llei de memria histrica o que s'enterren dignament els milers de persones que encara queden en fosses".
"TERGIVERSAR EL PASSAT"
"Per a, si s'opta pel silenci és normal que els nostlgics del franquisme vullguen apropiar-se del passat, de tergiversar el passat i d'apropiar-se del discurs. En el cas de Miguel Hernández, una persona amb qui hi havia molt consens des de la dreta quant a la seua obra i trajectria, és demencial que ara se li vullga continuar represaliando i perseguint, quan ja ho van fer a principis dels quaranta fins a deixar-li morir de tuberculosi en una trista presó".
L'autor lamenta així mateix que cada vegada hi ha menys coneixement de la guerra i postguerra. "Fins a fa molt poc s'ha optat pel silenci, per a tractar-ho com un tabú des de l'mbit familiar. A mesura que passen els anys i se'n van els que van viure la guerra a s'agreuja, es perd la memria si no deixem constncia".
Sobre la seua primera incursió en el gnere, Jaume Silvestre recalca que "ha sigut un viatge apassionant arribar a publicar la novella, tant quant a la investigació i redacció com per l'acompanyament editorial". "Ara, espere que tinga bon acolliment. La veritat és que ja estic pensant en la prxima", conclou.
