Ribó diu que el seu govern "no oblida el passat" i "dóna veu a els qui durant tant temps la van perdre i romanien en una fossa comuna"
VALNCIA, 13 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Valncia recorda amb un monlit installat en la Secció Setena Dreta del Cementeri General de la ciutat, en la zona en la qual es troben les fosses comunes de represaliats pel franquisme, a les víctimes d'aquest rgim, "de l'odi i de la intolerncia", com indica el text principal d'aquest reconeixement.
L'alcalde de la capital valenciana i l'edil de Cementeris, Alejandro Ramón, han visitat aquest dimarts el monlit i han presidit l'acte, el primer d'homenatge del consistori a aquestes persones, en el qual ha sigut presentat. Aquesta convocatria ha coincidit amb el 90 aniversari, aquest dimecres, de la proclamació de la Segona República.
"Deixarem escrit, també en els nostres cementeris, el relat de la nostra ciutat", ha afirmat el primer edil durant el discurs que ha oferit. "Valncia vol ser una ciutat que recorda als seus morts i que els ret homenatge de maneres ben diferents, totes bones i adequades", ha agregat Ribó.
En aquest punt ha recordat que fa pocs dies es va traslladar a aquest mateix cementeri el sarcfag que Mariano Benlliure va crear per a albergar les restes de Vicente Blasco Ibáñez, un acte que "també la guerra civil i la dictadura van retardar 80 anys", ha ressaltat.
"Aquest govern no s'oblida del nostre passat. Millora els espais i dóna veu a els qui durant tant temps la van perdre i romanien en una fossa comuna mentre els seus familiars els continuaven buscant. Deixarem també escrit en els nostres cementeris el relat de la nostra ciutat, ple de matisos, sens dubte, i per a més ric", ha exposat.
Joan Ribó ha manifestat que "el Cementeri General és un dels llocs de la memria de la ciutat de Valncia" com també succeeix amb "el Monestir de San Miguel dels Reis, el Centre Cultural de la Petxina, el centre administratiu Nou d'Octubre o, fins i tot, el camp del Mestalla, sense que la gran majoria de la població ho spia ni ho recorde".
"Presons, camps de concentració, cementeris on van patir, van ser empresonats o afusellats homes, dones i xiquets; els pares o els avis dels valencians i valencianes que hui caminen pels nostres carrers i que mereixen ser recordats. Són histria nostra que no coneixem. No hi ha indignitat que puga silenciar-la ni permetrem que es llance més terra sobre l'oblit", ha manifestat l'alcalde.
Després d'a, ha destacat que els demcrates tenen "les esperances posades en la Llei de Memria Histrica per a buscar i trobar totes les identitats perdudes de les víctimes que, ara i ací, encara no tenen nom i cognom". Joan Ribó ha iniciat la seua intervenció amb el poema 'Las ruinas' de Luis Cernuda i ha confiat que eixes víctimes deixen de ser "la immensa mort annima".
El responsable municipal, que ha parlat del paper dels cementeris com a "museus vius" d'una ciutat, ha recordat també el cas de Teófilo Alcorisa, "enterrat en una fossa comuna del Cementeri General i exhumat en 2015 després de reiterades peticions de la seua família a l'anterior govern municipal", i el "trasllat de restes de la fossa comuna del Cementeri General a un planter de Sagunt" com "una vergonya que es va perpetrar en 2006 i que encara recordem".
Així mateix, ha valorat iniciatives municipals dels últims anys en favor de la memria histrica com la dignificació de la zona verda situada sobre aquestes fosses, la collocació de plaques en record de les víctimes dels bombardejos feixistes i dels brigadistes internacionals i millores en el Cementeri Civil, per ha assenyalat que "no és suficient".
VERSOS DE MIGUEL HERNÁNDEZ
El monlit installat en el Cementeri General descansa sobre una base i est tallat en pedra de Borriol. Les tres cares principals són llises i la part posterior, rugosa. En la cara principal del monlit figura l'escut de la ciutat i la frase 'En memria d'els qui ací van ser llanats, víctimes del franquisme, l'odi i la intolerncia", i en dos dels seus laterals dos poemes en homenatge a ells.
Un d'aquest és el poema 'El herido', de Miguel Hernández, que ha llegit Joan Ribó durant el seu discurs. L'alcalde, Alejandro Ramón i Matías Alonso, membre del Grup per la Recuperació de la Memria Histrica de la Comunitat Valenciana que ha assistit també a l'acte, han destacat que aquests versos van ser "censurats" en el cementeri de l'Almudena de Madrid. "Valncia els recupera amb orgull perqu perdure el missatge", ha afirmat el primer edil.
El regidor de Cementeris, pel seu costat, ha dit que "la recuperació de la memria és també una qüestió de justícia, de dignitat de les víctimes, una reparació i un lenitivo per a les persones que les van voler".
"CONSENSUADES I DIALOGADES"
Alejandro Ramon ha subratllat que les frases que arreplega el monlit han sigut "consensuades i dialogades amb les associacions per a la memria histrica" i ha apuntat que aquests homenatges "no miren al passat sinó al futur". "Solament amb dignitat i memria podrem crear una democrcia més ferma", ha declarat.
Entre els assistents a la convocatria estaven també Alicia Gutiérrez i Ayelén Salamié, en representació de la Plataforma per la Memria del País Valenci; i Rafa Solaz, guia del Cementeri General de Valncia.
