VALNCIA, 2 Jun. (EUROPA PRESS) -
La sala contenciosa administrativa de l'Audincia Nacional (AN) ha ratificat la infracció "molt greu" de l'Ajuntament de Valncia en haver tractat dades especialment protegides, com el de la ideologia i la religió, en una enquesta sobre les Falles realitzada entre el 18 de maig i el 13 de juny del 2017. No comptava amb el consentiment exprés i per escrit dels participants.
D'aquesta forma, l'Audincia, en la seua sentncia --contra la qual cap recurs davant el Tribunal Suprem-- es posiciona del costat de la resolució dictada en el mateix sentit per part de l'Agncia Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
Així, el tribunal desestima el recurs interposat pel consistori contra la resolució de l'Agncia que considerava que s'havia infringit all que es disposa en l'article 7.2 de la Llei Orgnica 151/1999, d'1 de desembre, de Protecció de Dades de Carcter Personal.
Els fets es remunten a la declaració de les Falles com a Patrimoni immaterial de la Humanitat per la Unesco. Després d'a, l'Ajuntament de Valncia va impulsar i va aprovar la realització d'un Pla Estratgic de les Falles amb l'objecte d'analitzar els diferents vectors d'impacte que té la festa sobre el seu entorn i determinar les claus sobre aquest esdeveniment i el seu futur.
Com a part d'aquest pla estratgic, s'establia la realització d'un estudi sociolgic sobre el collectiu faller mitjanant enquestes que el consistori va contractar amb l'empresa Invest Group Investigació de Mercats SL (Invest).
La prestació del servici es va concretar, d'acord amb el contracte, en la realització de 1.100 enquestes personals de captació aleatria en el carrer, utilitzant un qüestionari d'estructura tancada, adaptació de qüestionari a llenguatge digital per a recollida d'informació i una supervisió d'almenys el 15 per cent dels sondejos realitzats. El públic objectiu de la mateixa ho constituen els fallers i integrants de la comissions falleres, sense necessitat que foren directius.
La sentncia arreplega com a provat que entre les preguntes figurava una relativa a la identitat territorial en la qual l'entrevistat havia de respondre si: "personalment se sent: solament valenci; més valenci que espanyol; tan valenci com espanyol; mes espanyol que valenci; solament espanyol; o ns/nc.
En una altra de les qüestions es preguntava: "Com es defineix en matria religiosa?" i com a possibles respostes: "catlic/a practicant; catlic no practicant; creient d'una altra religió; no creient; ateu/a; o ns/nc".
La Sala reflecteix també algunes altres qüestions incloses en l'enquesta, entre elles la que preguntava amb quin partit o coalició de partits se sent més identificat, així com pel partit o coalició que li agradaria que guanyara davant unes eleccions a l'Ajuntament de Valncia, oferint com a respostes: una relació de partits; altres partits/coalicions; cap o, com a última opció, ns/nc".
En finalitzar, l'aplicació a través de la qual es realitzava l'enquesta se sollicitava nom, direcció i telfon de l'enquestat, si bé solament a últim era obligatori. Aquestes dades, segons explica la sentncia, es recaptaven a fi de poder complir amb l'obligació de supervisar el 15 per cent de les enquestes, mtode que es realitzava cridant per telfon al número facilitat per a donar-li validesa. Amb posterioritat, les dades eren incorporades a un fitxer i les dades identificatives a un altre separat.
