VALÈNCIA, 2 May. (EUROPA PRESS) -
L'Associació Direccions de les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI) Comunitat Valenciana --ADEOICV-- afirma que s'han canviat "de manera unilateral les condicions de treball dels docents" i troben a faltar una "major comunicació" sobre "l'optimització de recursos" que la Conselleria d'Educació assegura haver impulsat per al pròxim curs.
El col·lectiu ha fet públic un comunicat en el qual deixa constància de "la bona disposició" del departament que dirigeix José Antonio Rovira a rebre'ls. No obstant açò, subratllen que "en cap de les reunions" se'ls ha comunicat --"molt menys consultat"-- els criteris per als canvis que es duran a terme per al curs pròxim, ni el nombre de grups que s'han reduït, ni els criteris.
"En primer lloc, s'ha produït una reducció de les hores dedicades a les coordinacions de departaments, de mediateca i de seccions, i la supressió de la coordinació d'igualtat i convivència. Es canvien, per tant, de manera unilateral les condicions de treball dels docents, ja que el professorat ha de fer les mateixes tasques treballant més hores", exposen els professionals.
D'altra banda, apunten, "hem notat a faltar una major comunicació sobre 'l'optimització de recursos' que s'ha impulsat per al pròxim curs. Som administració també i a les direccions de les EOI ens preocupa el bon ús de les inversions educatives, així que hauríem pogut dissenyar estratègies conjuntes per a evitar les supressions de grups que s'han dut a terme".
"Canvis tan sensibles en educació han d'estar basats en criteris com més públics i pactats millor. Tampoc s'ha deixat un marge de temps per a veure l'impacte positiu que puga tindre sobre la matrícula l'aplicació de la nova modalitat semipresencial", lamenten.
Sobre l'argument de l'administració educativa que només s'han cobert el 61% de les places oferides, l'associació creu que és "evident que en idiomes menys majoritaris és molt difícil arribar a omplir unes ràtios ja de per si bastant elevades". Les ràtios (tant les mínimes com les màximes) són, a més, prou més elevades que en primària i secundària.
"Quina atenció individual pot rebre l'alumnat si són 40 en la classe virtual, 35 en la presencial o semi (A2) o 30 en B1? Són ràtios altes que poden influir també en l'abandó que es produeix a posteriori. Així i tot, tenim unes xifres de matrícula globals molt bones comparades amb altres autonomies. Una mostra: l'EOI de Pontevedra compta amb 45 docents i 1.200 alumnes, mentre que una EOI valenciana amb un nombre igual compta amb 3.050 alumnes i patint disminució de grups", enumeren.
L'associació contesta també a l'observació que la Valenciana és l'autonomia amb la major xarxa de centres, alguna cosa que "hauria de ser motiu d'orgull per a estar més prop de la ciutadania, oferint ensenyament de qualitat i no com una extravagància que malbarata la inversió pública", defensen.
I adverteixen que "les estadístiques poden ser enganyoses i caldria veure la grandària d'allò que es denomina 'centre', ja que moltes vegades entren a les estadístiques les seccions que tenen dues, quatre o sis grups sol (la immensa majoria), que són residuals a efectes estadístics".
"Si volem comparar-nos amb altres autonomies, caldria comparar el nombre de grups globals i el nombre d'EOI 'mare': Comunitat Valenciana 26 (població de 5,3 milions i 4,9 EOI/ milió), Catalunya 45 (amb 8 milions d'habitants i 5,6 EOI/milió), Madrid 29 (3,3 milions i 8,8 EOI/milió), Andalusia 52 (8.6 milions i 6 centres/milió), Euskadi 14 (2,2 milions i 6,3 EOI/milió), etc". "Per tant, en comparació d'altres autonomies estaríem a la part baixa", resum.
Les direccions tampoc entenen "la dràstica reducció de grups d'espanyol per a estrangers que s'ha produït, quan són classes que estan sempre plenes i amb un alumnat molt fidel". És un idioma en el qual l'optimització de recursos és "elevadíssima", recalca l'entitat, que sosté que les EOI són "clau en el foment de l'estudi de totes les llengües cooficials i de l'espanyol com a llengua estrangera".
"Des que el nivell A2 va ser suprimit de les Proves de Certificació, les Escoles Oficials d'Idiomes és l'única institució que pot certificar aquest nivell, que dona accés al nostre alumnat a la possibilitat d'obtenir la nacionalitat espanyola. Durant els últims anys les nostres aules d'espanyol han superat amb escreix les, més que elevades, ràtios fixades per Conselleria, ja que la nostra consciència no ens permet deixar sense escolaritzar un alumnat que ja per si mateix troba dificultats en l'hora d'integrar i desenvolupar professionalment", emfatitzen.
TASCA D'INTEGRACIÓ
I plantegen: "I quina millor entitat que les Escoles d'Idiomes per a dur a terme aquest tasca d'integració que beneficiarà, no només la ciutadania estrangera, sinó tota la societat? Com es pot dur a terme aquesta tasca si es redueixen dràsticament els grups? S'argumenta que les FPA (Formació Persones Adultes) i altres entitats (ONG, etc.) poden fer aquest tasca, però no ens consta que s'haja fet cap estudi sobre les places que s'oferiren, si aquest places cobriran la demanda, tant de docència com de titulació (les FPA no certifiquen el nivell), si tenen la infraestructura necessària, etc".
L'organització recorda que la ràtio de la FPA és de 20 alumnes per grup (quasi la meitat de la qual tenim a les EOI), la qual cosa implica que, si es vol cobrir la demanda de classes o, com a mínim, les places que estàvem oferint, s'hauria de contractar al doble de professorat, fet que xoca amb els criteris "d'optimització de recursos" que es pretenen aplicar dones la Conselleria.
I sobre l'argument que a voltes que les persones estrangeres s'han d'integrar, manifesten que "si no els donem aquest possibilitat, podem acabar creant falta d'integració, guetos i més xenofòbia". "La Generalitat Valenciana --puntualitzen-- no tan sol ha de complir amb la legislació vigent, sinó que ha de mostrar una especial preocupació per a crear una societat més segura, cohesionada i rica en la diversitat".
"Les Escoles d'Idiomes som una entitat docent pública a Europa i som l'enveja de la resta de països del nostre entorn, per la qualitat de l'ensenyament que oferim i la preparació dels professionals que treballen en aquest cos. Tindre una xarxa adequada i pròxima a la ciutadania és una mostra de qualitat d'ensenyament i formació, ens posa com a líders de l'estat i ens hauria de fer-nos sentir orgullosos d'aquesta fita i del model que suposem per a altres comunitats autònomes. L'optimització de recursos ha d'incloure també cuidar les persones treballadores, els recursos humans i la demanda de formació permanent de la societat", conclouen.
