Les persones més pobres viuen entre 3 i 4 anys menys que les més riques

Pobresa, diners
ISCIII
Publicado: jueves, 6 octubre 2022 11:05

   MADRID, 6 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Les persones amb menys recursos econmics viuen entre 3 i 4 anys menys que les més riques, segons ha posat de manifest un treball de diversos grups de l'rea d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) del Consorci Centre d'Investigació Biomdica en Xarxa (CIBER-ISCIII), que ha sigut publicat en la revista científica 'Scientific Reports' i que ha comptat amb el finanament de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i l'Associació Espanyola contra el Cncer (AECC).

   Els equips investigadors del Centre Nacional d'Epidemiologia de l'ISCIII, de l'Institut d'Investigació Biosanitaria ibs. Granada, la Universitat de Granada i Escuela Andaluza de Salud Pública han desenvolupat les primeres taules de vida a Espanya per nivell socioeconmic, que seran de gran utilitat per a estudiar la supervivncia de diferents malalties, entre elles el cncer.

   Mitjanant l'anlisi de la relació entre el nivell i l'esperana de vida al naixement, els autors han determinat que les dones i homes que resideixen en les zones més pobres viuen entre 3,2 i 3,8 anys menys, respectivament, que en les zones més riques.

   A més, s'ha calculat que, de mitjana, les dones viuen 5,6 anys més que els homes (82,9 anys per a dones enfront de 77,3 en hmens). Per províncies s'observa que l'esperana de vida al naixement va ser major en la meitat nord de la península, en tots dos sexes, i en les capitals enfront de les zones rurals.

   Per a dur a terme aquesta investigació es van analitzar totes les defuncions per qualsevol causa de mort de les 35.960 seccions censals d'Espanya durant el període 2011-2013, i es modelizó la mortalitat per sexe, grup d'edat i nivell socioeconmic.

   El nivell de riquesa o pobresa de cada zona va ser mesurat grcies a un índex desenvolupat per la Societat Espanyola d'Epidemiologia, que inclou informació de sis indicadors relacionats principalment amb l'ocupació i l'educació: percentatge de treballadors manuals (amb i sense ocupació), treballadors ocasionals, percentatge de població sense estudis de Secundria i vivendes principals sense accés a Internet.

   "Comprendre l'associació entre l'esperana de vida i el nivell socioeconmic podria ajudar a desenvolupar programes de salut pública apropiats i en aquesta línia, les taules de vida són necessries per a estimar les mesures de supervivncia específiques del cncer segons l'estatus social", ha dit l'investigador del CIBERESP en l'ibs. Granada i Escuela Andaluza de Salud Pública, Daniel Redondo.

   L'obtenció, per primera vegada a Espanya, de taules de vida per nivell socioeconmic permetr a partir d'ara l'estudi de la supervivncia en cncer i altres malalties crniques introduint la perspectiva de les desigualtats en salut, com ja s'ha vingut fent en altres pasos europeus com el Regne Unit, la qual cosa contribuir a un millor coneixement i comprensió dels factors que influeixen en el pronstic de certes malalties a Espanya.

   "Les nostres taules de vida són fonamentals per a calcular l'esperana de vida i l'estimació de la supervivncia per cncer, ja que les desigualtats en aquesta malaltia persisteixen i tenen un impacte econmic en els costos sanitaris", ha argumentat la cap de grup del CIBERESP en Escuela Andaluza de Salud Pública, María José Sánchez.

   Per a a, afegix, són necessries taules que estimen aquesta taxa de supervivncia basant-se en els registres de cncer que arrepleguen la supervivncia neta, probabilitat de mort, i anys de vida perduts a causa d'aquesta malaltia, entre altres factors.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià