VALNCIA, 6 Jun. (EUROPA PRESS) -
La directora del Departament Neurobiología del Desenvolupament, Institut de Neurociencias (CSIC-UMH), Guillermina López-Bendito, guardonada amb el Jaume I en Investigació Mdica, ha assenyalat que el cervell és "el cap mestre, per encara és el gran desconegut".
López-Bendito ha rebut el Premi d'Investigació Bsica pel seu estudi dels processos que subjauen a la formació de les connexions neuronals, on demostra que són fonamentals per a una funció cerebral normal i les seues troballes seran determinants per a la definició de futures aproximacions teraputiques a les alteracions del neurodesarrollo.
Sobre este tema, ha assenyalat, en declaracions a Europa Press, que rebre un reconeixement de l'envergadura dels Premis Jaume I és "alguna cosa que ningú s'espera" i ha confiat que ajude a donar "visiblidad" a les investigacions en el camp de les Neurociencias.
Així, ha apuntat que "encara queda molt camí" per descobrir sobre el funcionament del cervell a pesar que és "gran cap que dicta les normes" i que ha "d'anar bé per a poder tindre una vida saludable". "Cada vegada ho cuidem més perqu som conscients del que implica, hem de reduir el nostre estrés, per és complicat en una societat que ens exigeix molts", ha constatat.
Per aix, ha ressaltat la importncia de la investigació bsica en aquest camp ja que pot tindre una translació a aplicacions clíniques i aconseguir la millora de vida de les persones com el poder revertir determinats tipus de ceguera i altres malalties sensorials en un futur prxim, alguna cosa que no descarta que puga aconseguir-se en deu anys, encara que sempre és "difícil" quantificar terminis.
REPROGRAMAR CLLULES
Així, en el laboratori han realitzat una prova per a la recuperació dels circuits sensorials sobretot en etapes embrionries i primerenques, en les quals el cervell "s'adapta bé, per es perden neurones". De moment, han aconseguit "reprogramar" aquestes neurones en rosegadors i "queda per veure si s'integren en el circuit sensorial i en un futur es pot utilitzar com un ferramenta" per a reparar connexions neuronals defectuoses en la vista o l'oda.
De la mateixa manera, ha obert la porta al fet que aquestes investigacions sobre els circuits sensorials del cervell tinguen també una repercussió directa per a poder explicar altres patologies com l'autisme, l'epilpsia o la dislxia.
La científica, que destinar part del premi a reconéixer el treball que realitzen els seus companys de laboratori i continuar amb els estudis, ha ressaltat que a Espanya "queda molt per fer" en investigació, per ha recalcat: "Estem millor que abans perqu hi ha moltes guanyes".
