L'oposició de Veneçuela confirma la seua assistència a la ronda de converses amb el Govern a Barbados

Publicado 8/7/2019 12:55:37CET

CARACAS, 8 Jul. (Reuters/EP) -

L'oficina del líder opositor i autoproclamat "president encarregat" de Veneçuela, Juan Guaidó, ha confirmat aquest diumenge que una delegació opositora assistirà a la nova ronda de converses amb representants del Govern del president, Nicolás Maduro, a Barbados.

"Ens dirigim el país i a la comunitat internacional, a fi d'anunciar que en atenció a la mediació del Govern del Regne de Noruega per a posar fi a la tragèdia que patim els veneçolans, s'assistirà a una reunió amb representants del règim usurpador a Barbados, per a establir una negociació d'eixida a la dictadura", ha indicat l'equip de Guaidó en un comunicat.

No obstant açò, els opositors no han precisat la data de la trobada, un acostament que ja s'havia conegut a la fi de juny i que forma part d'una iniciativa impulsada per Noruega.

"No tenim un temps il·limitat, cada dia que passa la situació empitjora. La profunda crisi que vivim, i que va plasmar en el seu últim informe l'Alta Comissionada dels Drets Humans de l'ONU, ressalta el sentit d'urgència que tenim. La solució ha de ser ara", assenyala el text.

Açò contrasta amb les paraules pronunciades recentment per Guaidó, que va asseverar que "mai" és moment per a negociar amb una "dictadura" després de conéixer-se la mort del capità de navili Rafael Acosta quan es trobava sota custòdia policial.

El mandatari veneçolà, que titla Guaidó de ser un titella nord-americà, va assegurar la setmana passada que s'aveïnen "bones notícies" sobre el diàleg amb l'oposició.

Maduro ha acusat en reiterades ocasions l'oposició i els Estats Units de lliurar una "guerra econòmica" en contra seua. No obstant açò, líders de l'oposició assenyalen que el mandatari és responsable de la hiperinflació, escassetat d'aliments i medicines, la qual cosa que ha accelerat l'èxode de veneçolans.

SIS ANYS DE DIÀLEG FALLIT

El Govern i l'oposició veneçolana han protagonitzat nombrosos diàlegs en els sis anys que han transcorregut des de la mort d'Hugo Chávez, durant els quals les crisi política no ha fet més que agreujar-se a mesura que es gestava i esclatava una crisi humanitària sense precedents en la nació del Carib.

La primera taula de converses va sorgir en 2014, després de les multitudinàries protestes que van sacsejar els carrers de Caracas eixe any deixant un saldo de 43 morts, així com la detenció i condemna al líder opositor Leopoldo López per incitar a la violència.

Maduro va proposar aleshores l'oposició iniciar un diàleg amb la mediació de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) i del Vaticà per a acabar amb la violència i propiciar la reconciliació de la societat veneçolana, començant pels seus líders polítics.

El president va admetre aleshores "errors" en el seu Govern però es va negar a emprendre les reformes democràtiques exigides per la Mesa d'Unitat Democràtica (MUD) per a abordar en igualtat de condicions els processos electorals dels anys següents --les legislatives de 2015 i les presidencials de 2019, com a plats forts--.

Així les coses, la Conferència per la Pau es va quedar en la fotografia inaugural i les converses es van suspendre un any després d'arrancar. El procés va suposar un colp per a la MUD a causa de les diferències entre els seus líders entorn de la seua participació en el procés.

"L'EXPERIMENT" DE 2017

La MUD va recobrar força en les parlamentàries de 2015 i va obtindre una 'súper majoria' en l'Assemblea Nacional, si bé l'organisme va ser finalment declarat en desacatament", la qual cosa va portar a l'oposició a pressionar a favor d'un referèndum revocatori.

El Consell Electoral va frenar el referèndum revocatori i la MUD va avivar novament els carrers convocant una marxa opositora cap al Palau de Miraflores. La pressió internacional va aconseguir substituir la contestació popular per un segon diàleg.

Aquesta vegada, donada l'anterior experiència, les parts van acordar una agenda, un mètode i un cronograma. No obstant açò, després de diverses trobades que solament van il·luminar declaracions de bones intencions i entre acusacions mútues de boicot, la MUD va donar per acabat el diàleg al gener de 2017. Aquest "experiment", va dir, "és un capítol tancat que no es tornarà a obrir".

REPÚBLICA DOMINICANA

No obstant açò, eixe mateix any l'Assemblea Nacional va quedar completament desdibuixada a colp de sentències i Henrique Capriles, que va ressorgir enfortit després d'oposar-se al segon diàleg va convocar protestes "fins a restablir el fil constitucional".

Maduro va retornar la galtada convocant eleccions a una Assemblea Constituent, que va quedar configurada a l'agost com a òrgan netament 'chavista' --la MUD va considerar un frau la convocatòria i les eleccions-- i va absorbir tots els poders de l'Estat, a excepció de l'Executiu.

La comunitat internacional, davant el temor al fet que tornaren les protestes que es van desenvolupar entre abril i juny amb prop de cent morts i que van concloure amb bombardejos al Suprem i al Ministeri d'Exteriors d'Óscar Pérez i altres militars rebels, va maniobrar per a aconseguir un nou diàleg que aspirava a ser el definitiu.

Les sessions de treball a República Dominicana es van succeir entre setembre i febrer amb una agenda de sis punts per a depurar responsabilitats per la violència de 2014 i 2017, atallar la crisi econòmica i oferir garanties a l'oposició de cara als comicis presidencials.

El diàleg va esclatar al febrer de 2018 per la impossibilitat de pactar una data per a aquestes eleccions. La MUD pretenia que anaren a final d'any per a tindre temps de recompondre's després de les lluites intestinas i l'ona de detencions i inhabilitacions entre les seues files. El Govern, en canvi, volia votar ja per a atallar el seu desgast.

LA CRISI POLÍTICA

La crisi política va empitjorar el 10 de gener, quan Maduro va decidir iniciar un segon mandat de sis anys fundat en el seu triomf electoral. En resposta, Guaidó es va autoproclamar mandatari interí amb l'objectiu de cessar la "usurpació", crear un govern de transició i celebrar "eleccions lliures".

Els Estats Units, la majoria dels països llatinoamericans, inclòs Colòmbia, i nombrosos europeus, entre ells Espanya, han reconegut a Guaidó com a "president encarregat". No obstant açò, Maduro compta amb importants suports, com Rússia, la Xina i Turquia, a més de Cuba, Nicaragua i Bolívia.

La situació s'ha agreujat arran del 30 d'abril, quan Guaidó i un alliberat Leopoldo López van capitanejar un alçament militar que, segons la versió nord-americana, es va veure frustrat per la intervenció de Rússia i Cuba. Des d'aleshores, el vicepresident de l'Assemblea Nacional ha sigut detingut i la Justícia ha assenyalat a diversos diputats.

colaboracio