CARACAS, 8 Jul. (Reuters/EP) -
L'oficina del líder opositor i autoproclamat "president encarregat" de Veneuela, Juan Guaidó, ha confirmat aquest diumenge que una delegació opositora assistir a la nova ronda de converses amb representants del Govern del president, Nicolás Maduro, a Barbados.
"Ens dirigim el país i a la comunitat internacional, a fi d'anunciar que en atenció a la mediació del Govern del Regne de Noruega per a posar fi a la tragdia que patim els veneolans, s'assistir a una reunió amb representants del rgim usurpador a Barbados, per a establir una negociació d'eixida a la dictadura", ha indicat l'equip de Guaidó en un comunicat.
No obstant a, els opositors no han precisat la data de la trobada, un acostament que ja s'havia conegut a la fi de juny i que forma part d'una iniciativa impulsada per Noruega.
"No tenim un temps illimitat, cada dia que passa la situació empitjora. La profunda crisi que vivim, i que va plasmar en el seu últim informe l'Alta Comissionada dels Drets Humans de l'ONU, ressalta el sentit d'urgncia que tenim. La solució ha de ser ara", assenyala el text.
A contrasta amb les paraules pronunciades recentment per Guaidó, que va asseverar que "mai" és moment per a negociar amb una "dictadura" després de conéixer-se la mort del capit de navili Rafael Acosta quan es trobava sota custdia policial.
El mandatari veneol, que titla Guaidó de ser un titella nord-americ, va assegurar la setmana passada que s'avenen "bones notícies" sobre el dileg amb l'oposició.
Maduro ha acusat en reiterades ocasions l'oposició i els Estats Units de lliurar una "guerra econmica" en contra seua. No obstant a, líders de l'oposició assenyalen que el mandatari és responsable de la hiperinflació, escassetat d'aliments i medicines, la qual cosa que ha accelerat l'xode de veneolans.
SIS ANYS DE DILEG FALLIT
El Govern i l'oposició veneolana han protagonitzat nombrosos dilegs en els sis anys que han transcorregut des de la mort d'Hugo Chávez, durant els quals les crisi política no ha fet més que agreujar-se a mesura que es gestava i esclatava una crisi humanitria sense precedents en la nació del Carib.
La primera taula de converses va sorgir en 2014, després de les multitudinries protestes que van sacsejar els carrers de Caracas eixe any deixant un saldo de 43 morts, així com la detenció i condemna al líder opositor Leopoldo López per incitar a la violncia.
Maduro va proposar aleshores l'oposició iniciar un dileg amb la mediació de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) i del Vatic per a acabar amb la violncia i propiciar la reconciliació de la societat veneolana, comenant pels seus líders polítics.
El president va admetre aleshores "errors" en el seu Govern per es va negar a emprendre les reformes democrtiques exigides per la Mesa d'Unitat Democrtica (MUD) per a abordar en igualtat de condicions els processos electorals dels anys següents --les legislatives de 2015 i les presidencials de 2019, com a plats forts--.
Així les coses, la Conferncia per la Pau es va quedar en la fotografia inaugural i les converses es van suspendre un any després d'arrancar. El procés va suposar un colp per a la MUD a causa de les diferncies entre els seus líders entorn de la seua participació en el procés.
"L'EXPERIMENT" DE 2017
La MUD va recobrar fora en les parlamentries de 2015 i va obtindre una 'súper majoria' en l'Assemblea Nacional, si bé l'organisme va ser finalment declarat en desacatament", la qual cosa va portar a l'oposició a pressionar a favor d'un referndum revocatori.
El Consell Electoral va frenar el referndum revocatori i la MUD va avivar novament els carrers convocant una marxa opositora cap al Palau de Miraflores. La pressió internacional va aconseguir substituir la contestació popular per un segon dileg.
Aquesta vegada, donada l'anterior experincia, les parts van acordar una agenda, un mtode i un cronograma. No obstant a, després de diverses trobades que solament van illuminar declaracions de bones intencions i entre acusacions mútues de boicot, la MUD va donar per acabat el dileg al gener de 2017. Aquest "experiment", va dir, "és un capítol tancat que no es tornar a obrir".
REPÚBLICA DOMINICANA
No obstant a, eixe mateix any l'Assemblea Nacional va quedar completament desdibuixada a colp de sentncies i Henrique Capriles, que va ressorgir enfortit després d'oposar-se al segon dileg va convocar protestes "fins a restablir el fil constitucional".
Maduro va retornar la galtada convocant eleccions a una Assemblea Constituent, que va quedar configurada a l'agost com a rgan netament 'chavista' --la MUD va considerar un frau la convocatria i les eleccions-- i va absorbir tots els poders de l'Estat, a excepció de l'Executiu.
La comunitat internacional, davant el temor al fet que tornaren les protestes que es van desenvolupar entre abril i juny amb prop de cent morts i que van concloure amb bombardejos al Suprem i al Ministeri d'Exteriors d'Óscar Pérez i altres militars rebels, va maniobrar per a aconseguir un nou dileg que aspirava a ser el definitiu.
Les sessions de treball a República Dominicana es van succeir entre setembre i febrer amb una agenda de sis punts per a depurar responsabilitats per la violncia de 2014 i 2017, atallar la crisi econmica i oferir garanties a l'oposició de cara als comicis presidencials.
El dileg va esclatar al febrer de 2018 per la impossibilitat de pactar una data per a aquestes eleccions. La MUD pretenia que anaren a final d'any per a tindre temps de recompondre's després de les lluites intestinas i l'ona de detencions i inhabilitacions entre les seues files. El Govern, en canvi, volia votar ja per a atallar el seu desgast.
LA CRISI POLÍTICA
La crisi política va empitjorar el 10 de gener, quan Maduro va decidir iniciar un segon mandat de sis anys fundat en el seu triomf electoral. En resposta, Guaidó es va autoproclamar mandatari interí amb l'objectiu de cessar la "usurpació", crear un govern de transició i celebrar "eleccions lliures".
Els Estats Units, la majoria dels pasos llatinoamericans, incls Colmbia, i nombrosos europeus, entre ells Espanya, han reconegut a Guaidó com a "president encarregat". No obstant a, Maduro compta amb importants suports, com Rússia, la Xina i Turquia, a més de Cuba, Nicaragua i Bolívia.
La situació s'ha agreujat arran del 30 d'abril, quan Guaidó i un alliberat Leopoldo López van capitanejar un alament militar que, segons la versió nord-americana, es va veure frustrat per la intervenció de Rússia i Cuba. Des d'aleshores, el vicepresident de l'Assemblea Nacional ha sigut detingut i la Justícia ha assenyalat a diversos diputats.
